Què com va afectar la tecnologia la meua vida ?

Un relat de: Isabel Muntaner

Què com em va afectar la tecnologia a la meua vida ?

Seròs , dia 14 de juny de 2006.
Estimada Nàdia ,

Ja saps com m'agraden les teues cartes . Em preguntes , estimada , com ha influït la tecnologia nova en la meua vida .Dius que vols escriure'n el guió d' un documental per a la Euskal Televista. Ja són ganes ! Vols dir el Net, que tu dius, els xats, els fòrums, els emails, les aules informàtiques, els bloggs, i tota la pesca...
En fi, ja em coneixes : te'n parlaré. Fes-ne el que vulguis del que t'escriuré : no tinc secrets.
Més encara : si t' ho escric, encara més content . Me'n desempallegaré.
Començaré pel principi i no dic mentida. ( o molt poqueta ) . La primera vegada que la meua dona em va demanar un ordinador nou per a casa va ser l'any 2000. Sembla fet exprès, però era el nadal del canvi de segle. Canvi de segle, canvi d'ordinador. Ella anava amb el cap ple d' un nou ordinador modern, apte per posar-hi jocs i per connectar-se a la xarxa. Jo encara en trasportava un de vell, que funcionava amb el windows 6.0. El feia anar de màquina d'escriure : no hi cabia ni un mal joc ni una connexió d' Internet. Hi escrivia els articles per al diari i les notes de lectura de l'editorial on treballava llavors. També hi vaig escriure quatre capítols d'una novel·la pornogràfica que mai no vaig enllestir. En fi, ara he desat el vell ordinador entre les andròmines de les golfes , ala vora dels llibres vells de la biblioteca, dels pots de pintura que van sobrar de pintar el pàrquing , de l'excalèxtric que ja no hi juga ningú i les revistes antigues que es podreixen de pols . ¿ Caldrà dir que m'agafa angúnia cada vegada que hi vaig al meua antic despatx ?
Angúnia és poc : no aguanto sinó mitja hora llegint un article o una revista . M'hi ofego. Sempre acaben sortint papers i fotos de l a meua altra vida.
Però tornem al fil del relat.
La meua dona de llavors va pensar- sempre tan espavilada, ella !- que el millor seria un ordinador nou per al nostre fill que en aquell moment tenia deu anys. ( Com que no li volia comprar una play -station, que en té tothom, almenys que tingui un ordinador modern, pobret) . I va afegir : servirà per al fill petit, que encara gatejava llavors.
Jo no vaig saber dir que no .
Ara que han passat uns quants anyets, m'ho miro amb mala llet. Ja ho sé que no ho he de fer, però sento molta mala òstia perquè aquell va ser el primer pas d'una collada de canvis que van fumbre la meua vida de cap per avall. O millor damunt davall. O encara millor , si faig cas al meu psicòleg : van acabar una etapa i en va començar una altra de nova. Podríem dir-ne un nou cicle ?
Molt bé no anàvem, llavors. Però a partir d'aquell dia i aquell any vam anar més malament .
La recordo molt bé . Li havien posat el cap ple de vent a la feina dient-li que era imprescindible que canviés d' ordinador, que, carai!, quines coses més noves que podràs fer amb el ordinador de no sé quantes megamegues. I no sé quan de memòria ram. Que el futur era allò i que en comprava un el seu cap d'informàtica i que a un preu regalat en tenia un de nou.
Fet i fet, al cap de setmanes va aparèixer el nou ordinador a la cambra del costat de l'habitació de dormir, ocupant ell sol una cambra i una senyora taula. En color i amb un monitor de tres pams de fondo . El cap d'informàtica, que després li va birlar el lloc de treball, tenia cara rodona i cara d'àngel bo. Es deia Teodoro. I només un any després li va fer el llit a la feina. Vull dir que la va botar del carrec directiu que tenia , i s'hi va fotre ell. Però això va passar després i més val no que no avanci esdeveniments.
Passades algunes setmanes , quan la seua germaneta de l' ànima de nom Ermensenda - Senda, per a tothom- , li va ensenyar, rient i sorpresa, la finestreta del xat i li va dir " em sembla que t'agradarà això a tu ", a ella se li va obrir una finestra al món dels homes . Li va agafar un interés inesperat per connectar-se cada vespre. La veia cada vespre com havia de desenrotllar un fil fet una madeixa embrollada, passar-lo pel vestíbul ,estirar-lo pel passadís fins a piu de l'entrada del telèfon que estava sota el meu llit, a mà dreta . Cada nit la mateixa solfa. Primer la pantalla canviava lenta, lentíssima. I tot era nou : la connexió a les webs, el vilaweb, el google i les pàgines porno . Cada començament de connexió feia una musiqueta ben rara, com l'entrada a un armari màgic del país de Nàrnia. Igual. I ella es va amorrar a les pantalletes del xat, es va avesar als nicks, a xerrar amb tres alhora, a fer privats , a xerrar pel general etc. Es va inventar un pseudònim- un nick- i es va anomenar la reina del xat.
A partit d' aquell nadal, el tecleig de l'ordinador , sola , fins a altes hores de la matinada, va ser el plat de cada nit. A les deu, es posava al xat i acabava a la una o a les dues de la matinada. Jo posava a dormir els fills i em gitava a llegir mentre sentia el martelleig de les tecles com una melodia habitual. I m'adormia.
Això va ser normal a partir d'aleshores.
Després va venir la meua passió per l'AGE OF EMPIRES. Una nit vaig descobrir la fascinant manera de moure els barcos, els exèrcits per la pantalla i van començar les partides contra la màquina i les discussions amb el meu fill sobre les estratègies de lluita. Que si has de fer més aliments, que si has de construir més soldats , que si has de fer més muralles. Acabavem sempre barallats. De manera que vaig començar a fer llarguíssimes partides sol que duraven dues o tres hores fins que estragat, amb els ulls gastats de tanta pantalla derrotava l'enemic xinès, àrab o coreà i me n'anava a dormir a les tantes de la matinada, quan la que era la meua dona dormia calenta com un braser. Vull dir simplement que havia escalfat el llit amb el seu cos.
Quan va venir calenta, d'una altra manera, va ser més endavant. I primer em feia gràcia, perquè em parlava d'un metge amb qui xerrava molt, després em parlava d'un mosso d'esquadra molt catxondo, després d' un altre, que era auxiliar de clínica, amb qui tenia moltes intimitats "parlem molt i m'ajuda molt, què passa?". Després amb un llibreter de vell " diu que li fascina com escric". I així sense parar: metges solitaris, amants ocults, dones interessades en privats, algun strep-tease virtual, es clar. "I com saps que no et menteixen en qui són ?", " "Ho sé i prou" , deia ella. Llavors, més que respondre, es rebotava.
Després van venir les quedades. Quedada, trobada entre xateros. Era el nou vocabulari d'una nova vida . Després van seguir les càmares per poder veure's la cara.
Primer, a les quedades jo hi anava amb ella; havia arribat a fer viatges fins a les quimbambes perquè es trobés amb un amic del xat. I jo innocent de mi, la hi duia. I fins em divertia . Quan no era jo, era sa germana que la portava a conèixer una nova amistat cibernètica. I finalment, ja hi va anar tota soleta. O van venir ells , o elles a casa . Els amics del xat, van ser una nova categoria d'amics. I ,sobtadament, van aparèixer alguns regals dels amics del xat : un casset amb música, un llibre especial, un barret...
Ara veig que ella havia decidit marxar de casa i el xat era la seua porta de sortida. Què feia mentrestant jo ? Em fa ràbia i tristesa recordar-ho : passejava el gos, llegia molt, escrivia, anava a un curs de ioga, després a un curs de redacció de novel·les i encara, més endavant faig fer turisme ecològic : volcans, mines, montanyes , rius, pedres , àligues i coses d'aquestes.
També me'n anava , jo ? També fotia el camp ?
No ho sé, però avui ja estic cansat i el soroll de les tecles en la nit m'evoca aquelles nits de xat i em fot angúnia. La veritat. Demà te'n contaré més, si tens paciència per llegir-me.
Tu creus que faig bé de remenar tot això

Una abraçada,
Antoni

PS.
M'has preguntat com m'ha afectat això de la tecnologia en la meua vida privada . M'he separat des de l'any 2004. Visco sol a la casa que havia estat dels dos. Faig nova feina en una editorial nova- ara secció de llibres d'auto-ajuda, n'estic escrivint un que es diu "Jo també em vaig separar : consells per superar la separació.". Tinc dies de tot : n'hi ha que estic exultant i altres sumit en una depressió que em voldria morir. Escolot música nova ; veig noves pel·lícules . He viatjat a noves ciutats. He conegut moltes dones i n'he triat una amb qui convisc- cadascú a la seua casa, però- . Tinc moltes pors que em surti malament i torni a repetir una nova mala experiència. No vull repetir la pel·lícula del meu primer matrimoni. Tinc por, però alhora sempre em sorprenc que la vida pugui ser tan diferent amb ella. També hi ha dies grisos, no ho nego , però amb ella em sento molt bé. Viu d'una manera diferent : sap estar tranquil·la en el món. A vegades , l' omplo de besos a la matinada, li beso el seu cap, sento la seua olor i dono gràcies a Déu o a l' univers d'haver conegut una dona tan amable i serena. I altres sento un gran ressentiment per una vida que es va acabar com el rosari de l'aurosa. ¿ Estava ja podrida i el xat l' únic que va fer va ser accelerar un trencament ? No ho sé segur. No sé re. Només sé que la meua separació va començar aquell vespre del Nadal de l'any 1999, vigilia del canvi de segle que un tal Teodoro van posar un ordinador nou sobre la taula que permetia connectar-se a internet.
Vet- aquí el que la tecnologia va fer amb la meua vida privada !


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

34185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.