el benestar de Sònia

Un relat de: Isabel Muntaner

Si la Sònia hagués tingut una bona educació , ara no es trobaria com es troba : sola i sense cap ofici ni benefici acceptable en la societat on viu .
De més a més Sònia té un defecte greu : té el nas ostensiblement tort. Pràcticament és un nas picassià . Si tingués el nas recte bell i proporcionat sobre la seva faç, potser la seva vida hauria pres un altre camí .
Ara , quan en una cambra blanca, amb olor de desodorant d´olor de llimona i amb un quadre que representa una noia romàntica de cabells llargs i desfermats, estreu desmaidament la faldilla davant d´un conegut client gros, calb i greixós que li put l´alè a tabac , està esvaïda perquè té un tap a la boca que no li deixa ni esme de dinar dos plats calents seguits. Se li va morir la seva mare fa un any i vuit mesos.
"Si la mare hi fos, ara no em sentiria tant soleta", diu mentre es treu el sostenidors negres que ressalten sobre una pell blanquíssima.
Després , quan es treu les mitges roges, diu , picardiosa: " A les nits , tinc fred al peus perquè sóc molt fredolica i quan hi estava la mare m´ajuntava als seus peus calents. Ara ja no puc fer-ho," i , després torça el seu capet cap a la dreta.
-per què ? li demana el client,que ja està amb el pit despullat i mostra una pelussa espessa a tot arreu : al pit , als muscles, al ventre i s´està traient uns mitjons grotescament negres.
"Es va morir" , diu lacònicament , mentre es treu la goma de les calces que es va abaixant amb un posat d´ulls baixos.

Quan travessen el passadís, que ja comença a fresquejar , el client , nuet, amb la tovalloleta als collons i amb xancletes, presenta un estómac amb dues panxes i les cames primes i fines. La Sònia camina al davant : té una còrpora imponent. Llarga , estilitzada. La seva espatlla dibuixa una corba suau . La seva pell es torna granulosa i eriçada, com de pell de gallina.
"les natges sempre les tens fredes ", li diu el client, mentre la palpa. Ella riu , coqueta i suaument vinclada quan entra al lavabo i , després , s´eixarranca al bidet.
El client li frega els muscles i , especialment, si els arbres ja han florit , la besa al coll, li mossega l´orella…
Normalment, la mira fixament amb ulls brillants i es demora en la fondalada dels malucs
El llit comença a estar fred. Costa escalfar-se.
Sònia menja molt poc i això la fa semblar més romàntica que no és.
En privat, li fa vergonya acceptar que només es pot guanyar la vida amb aquest - i assenyala sorneguerament el seu conyet peludet. El client , que està ajagut amb els ulls tancats, pensa que és una puta molt treballadora. Encara que , sobretot després d´haver-se escorregut, accepta que deu ser bastant patètic estar cada dia fent massatges en un bordell claustrofòbic. Veu les finestres blanques que donen al carrer sempre tancades, com uns ulls cecs des d´on se sent la cridòria dels emigrants àrabs que deambulen pel carrer o esperen torn a la porta del locutori.
Sònia , per deixar de banda aquesta sensació d´inutilitat, ha intentat, després de treballar en aquest bordell, de viure "pencant no pas amb el seu cony sinó amb els seus braços " , en una cooperativa de fruita del Segrià . No vol explicar-ho al client mentre es renta al bidet, ben eixarrancada; procura de ser amable encara que estigui més trista que un sopar de nadal sola a casa.
Quan Sònia treballava a la cooperativa, En Roureda , que feia de cap de personal , mirava les dones joves amb un ulls injectats de sang.
Totes les treballadores ho deien : " En Roureda, sempre que pot, se´n tira alguna, especialment de les noves. És un abús de poder, però, xiqueta, mana aquí des de fa vint anys,i ningú li discuteix l´autoritat", li diu la Maite Roma , que li recomana de mantenir-se´n lluny de la roba.
Un dia, en Roureda la crida a l´oficina i li diu, seriós i segur picant-li l´ullet , que en acabar la temporada, podria treballar a l´oficina sempre que demostri que té uns mínims estudis de comptabilitat i administració.
Mentrestant ha d´embalar i triar i carregar platons de préssec de Pinyana i de pera llimonera a manta. Quan arriba a casa, de nit, només té esme de gitar-se al llit, baldada, i aixecar -se l´endemà ben dematí, quan clareja.
La Sònia, però, no en té cap d´estudi. S´excusa dient que son pare era un camioner que sempre era fora de casa, de ruta, i afirma que sa mare, ,que es guanyava les garrofes netejant en torns de nit en un hospital es va morir inopinadament d´un fulminant i inapel.lable càncer de pàncreas. El que no explica és que va anar a un institut i no va entendre res del que li explicaven els professors , que de seguida ho va suspendre tot i al cap de tres anys d´anar-hi ja va encavallar-se,ben eixarrancada, al darrera de la moto del Robert Fernandez que se la va endur a la una descampat i la va desvirgar , amb evident plaer i violència . Des de llavors, va treballar en un bordell d´estrenquis primer i per costum i pura necessitat, després. Es va aprimar . Fins i tot , la veu se li va tornar fluixa i desesmada.
La Sònia , que, ara ,està sola en l´univers i no coneix re, s´atordeix i no sap on anar. Guanya alguns diners ( bitllets arrossinats que guarda gelosament en els llocs més impensats : a sota del matalàs, als calaixos de l´armari , entre calces i mitges , en un abric vell que li va regalar sa mare) però , entre el lloguer i el seu manteniment, i la llarga malaltia de la mare tot li fuig com si tingués la mà foradada. Quan està atordida i , sense cap plec de bitllets, mira la fotografia de la seva mare i es reconforta . Hi passa el dit índex per la seva faç, pels ulls , per la boca, pel coll. Era una dona angelical : si fos al seu costat, segur que la tranquilitzaria amb les seves mans dolces.
Però no hi és.
L´encarregat de la cooperativa, un bon dia, li diu que si vol que li allargui el contracte, ha de passar per la pedra. Amb aquestes paraules, amb un gust evident en el seu domini, ella es queda com suspesa d´un fil imaginari. Emprenyada que els homes vegin en ella només un instrument del seu plaer, es revolta per dins.
És una dona amb les natges altes. És aquí on ha mirat el cap de personal, en Roureda, : Roureda fa una aposta amb l´Adrià Plovins, el seu amic de l´ànima, el que li manté totes les confidències. "Aquesta me follo ", diu , segur del seu poder omnímode. Me l´arrimo en una cantonada del magatzem i me la catxo. Si volen prosperar aquí, han de passar per aquí , crida, assenyalant els seus collons."
Quan quasi ja no hi ha ningú a la cooperativa, llevat de l´Adrià Plovins, que darrera una pila de caixes buides mira l´escena amb curiositat barrejada de plaer. Llavors,en Roureda s´excita com si anés a caçar una presa difícil.
La veu, , la mira fixament, l´espenteja en un racó del magatzem i comença a tocar-la, a magrejar-la, a arronsar-la, ..
En sentir el refrec dels pits, s´embala encara més i l´olor de dona suada i jove l´acaba d´incitar. La tira al terra ; porta faldilles i això li facilita que li posi la mà , grossera ntre les cuixes blanques i fines i pretengui besar-la al coll, agafar-la per la cintura, girar-la d´esquena i treure-li les calces de bursada.
Ella, presa d´una inusitada força que no sap d´on li ve, li venta un parell de bufetades que ressonen per tot el magatzem. Després cops de puny, puntades de peu i fins i tot una mossegada a la mà. El fogós encarregat fuig, renegant entre dents. S´esperava un atordiment complet. Una inacció fruit de la por o de la covardia, però s´ha trobat una dona agressiva i inesperadament forta..
L´Adrià, darrera la pila de caixes buides , s´amaga dissimulant la seva particular encesor.
La Sònia, que s´arregla la faldilla i es torna a fer la cua de cabell, afirma irritada que si ha de tornar a fer de puta més li val cobrar pels serveis, i surt de la cooperativa per no tornar més.
En Roureda, a qui ningú no gosaria denunciar, parlant com qui lladra, diu que ja se´n pot anar, que no la necessiten. Que com ella i millor que ella , n´hi ha quatre-centes.
L´endemà mateix, li donen un taló de vint mil peles i se´n va del magatzem .
Sònia truca a la Maria-José, amb qui havia esta juntes al bordell i ella li diu que ella ha aconseguit acabar els estudis de Magisteri i que no vol tornar a treballar-hi al bordell,que n´està tipa i farta, que s´ha enamorat del Tomàs Montcortès, un noi pagès que té un cos fort , i una mirada estràbica, però que és molt amable amb ella i hi conviu en una torre de la partida de la Copa d´Or. Pensen casar-se, ja n´està tipa de fer de puta, li assegura. Vol una vida ordenada . I potser tenir fills i tot. I que si vulgués , podria venir a visitar-la un dia , però quan no hi sigui el Tomàs, que ella no vol que sàpigui res del seu passat tèrbol de puta .
La Sònia, clavada amb l´auricular del telèfon a la mà, sent alhora enveja i ràbia, i després, quan ho repensa, alegria per la sort de la Maria José.
Es regira. No té sortida. Torna a trucar al número de la Maria Rosa , que regenta el prostíbul "Eva ", un pis a la ciutat, prop de la catedral, i li diu amb una veu enrogallada que se li ha acabat la feina, que no té casa on viure i que si podia tornar a casa seva per uns dies fins que no trobi un pis o un apartament per llogar.
La Maria Rosa la rep amb festes i compliments( "filla meua , on has estat ?" ) perquè té poques pupil·les com la Sònia : la competència de les sudamericanes i de les russes i romaneses és inaguantable. La feina al seu bordell va molt fluixeta .
Puja els esgraons bruts de l´escala de caragol del prostíbul resignada. La Sònia , torna a sentir- se com a casa.. Tot el dia fuma i fuma cigarrets i pensa en sa mare i son pare a la torreta que havien tingut a prop dels raïls del tren , en un descampat , terra de ningú. I encara que la Maria Rosa és molt amable amb ella , més hauria volgut tornar amb un home . (A vegades encara recorda el Roberto o a vegades somia que un client li posarà un pis i acabarà per casar-se amb ella. No seria la primera vegada, es diu i durà una v
ida regalada i li donarà fills i serà una entranyable mare de famíla amb canalla a la falda mirant el televisor o passejant un cotxet. Però és prou llesta per saber que tot són ensonyacions i mentides.)
Li sorprèn la veu empalagosa de la Maria Rosa que ja havia oblidat :- "Nenes, preparades, hi ha un client. Vinga, a presentar-se , fes bona cara,anima´t, Sònia, que tot t´anirà bé!"
No li agrada gaire la desfilada que ha de fer regularment davant dels clients : el funcionari que vol sempre penetrar-la pel darrere , el jovenet fornit que porta un tatuage al braç i que fa unes sacsades violentes de matxo fogós, el treballador de banca que té les mans blanques i que vol un tracte suau, sense presses i després li omple el cap de fum amb les magnífiques previsions de futur que ha engegat Greespan…
La Sònia sempre es fixa amb les olors: les dels pagesos són fortes ; les dels paletes, aspres; les dels funcionaris i els treballadors de banca , carregades de colònies i desodorants. No li agraden les olors de cossos suats ni tampoc les olors glacials dels hòmens freds i secs, alguns dels quals els té clixats : són agents d´assegurances d´automòbils amb molta mala òstia.
La feina de puta, li sembla ara més tranquil·la que la de la cooperativa. El primer client arriba a primera hora de la tarda . Abans de començar-se a despullar, li diu que la perdoni si es troba estranya o si no ho fa prou bé. Fa dies que no ho fa. Sent una mica de passió per aquell home que abans de follar-la , l´abraça , li parla suau i fins i tot li fa alguna lleugera carícia ; el segon client, que fa olor de missa i de sacristia, sempre li agrada veure´s , mentre copula, a l´espill gegant que hi ha a la cambra ; el tercer, que arriba ja al capvespre, és un jovenet que ve amb una colla sorollosa, que fan un comiat de solter i , pres per l´emoció, suat i emocionat, s´escorre de seguida ; el quart és un vellet jubilat que té la pell blanca com un glop de llet i que no s´acaba d´escorrer mai .
Després de tota la jornada, s´estira rendida al sofà , cansada i amb un doloret persistent al cony . Exànime, es pren un suc dessubstanciat i la Maria Rosa, que a vegades sembla que li faci de mare, li diu:" hauries de sopar, prendre un got de llet i anar-te´n a dormir , que avui estàs cansada. Demà serà un altre dia"
L´endemà arriba una noia nova : li diuen Diana i és jove, de cama llarga, pits agropecuaris i cabells mols llargs. Quan Sònia la veu , ja sap que aquell dia ella no treballarà gens. I no s´equivoca. Quan els clients arriben i demanen les noies , sempre demanen la Diana . La mestressa , quan entra al menjador, diu per tercera vegada : "Diana , vés-hi. Diana , et demana a tu " . I totes les altres es panseixen sobretot quan al vespre , els vuits homes que han entrat al bordell se´ls ha fet la Diana i aquesta, amb una rialleta de superioritat que la fa sortir de polleguera, s´enduu el plec de bitllets rebregats, matxucats amagats al moneder.
Quan surt del bordell , la Diana, triomfant els fa una mirada de suficiència. Si pugués li arrencaria els ulls.
L´endemà la Diana no vé al bordell.
-No m´agraden les dones inconstants, afirma la mestressa després de trucar-la pel telèfon.
I llavors la Sònia torna a treballar de nou. Un empresari de pompes fúnebres que presenta una panxa prominent, li clava uns clatellots a la galta del cul que a ella li fa mal.
-no em peguis , si us plau, li diu amb els ulls humits.
L´home s´excita i li demana que li faci una mamada ell dempeus , ella agenollada.
Amorrada al sexe de l´home que gemega, pensa en sa mare. La veu aureolada d´una llum molt clara i quan sent els espasmes de plaer de l´home, ella sent una barreja estranya de lleialtat malaltissa a la mare i un cert orgull de dona que dóna plaers als homes.Quan sent l´esperma a la boca fingeix i gemega com li han ensenyat a fer-ho i pensa que finalment s´ha acabat. La cigala flàccida i el posat apaivagat de l´home , la reconforten. Com més calents van els homes, més ràpids són en l´ejaculació. Respira. Però se sent estèril i ha de fer fora els fantasmes de la buidor de la seva vida. Com més buida és una vida més pesada es torna, es diu a si mateixa recordant una pintada al seu carrer.
A vegades, arriba un moment que la Sònia també s´excita. No sap perquè però li desapareix aquell mal de cap plumbi i li agrada follar. Sobretot dematí quan el client demana dues noies i ella és follada dòcilment mentre la Marifé - que de nom de guerra es diu Anaïs- es dedica a llepar-li els mugrons d´una manera molt suau i continuada.
Li agrada la pressió de l´home sobre ella : ara al damunt, després d´esqueneta, després aixecada, amb la gropa ben alta que sent les envestides fortes com un vaivé que no s´acaba sinó amb un crit molt llarg que ella entén com un final desitjat.
Un dia , un client li diu que vol que la Maria Rosa, la mestressa, els vegi mentre la folla. Ella es torna roja de vergonya però ell va desplegant els bitllets igualment vermells i la Sònia es deixa fer. La Maria Rosa s´asseu en una cadira baixa de boga i veu com ella va amorosint la cigala tibada amb la boca.
Col·locada de bocaterrosa, desexcitada sent l´abornada del tros de carn inesperadament trempat i ferm. Decau i aguanta l´envestida amb una vergonya que li fa sentir una mica de fàstic, o potser és angúnia només. Fins que el client s´escola, ella ha sentit una torbació estranya que no és exactament el plaer bla a què estava acostumada.
El client surt d´ella mirant la Maria Rosa que riu , igualment torbada.
-No ha estat res, nena. L´important són els bitllets.
Aquella mateixa tarda està com embalbida : sap que aquella degradació no té aturador. Sap que és una experta puta que va baixant els esgraons de la seva submissió. Com més gran es faci- i , per tant, menys atractiva-, més s´haurà de doblegar als instints dels seus clients. Com més gran sigui, més inerme estarà. Totes les dones que ha conegut li han expressat que aquella és una feina transitòria, que , quan puguin , ho deixaran. El cert és que repeteixen aquella opinió mentre van passant els anys en el gineceu de la Maria Rosa.
Un dia la truquen per telèfon per fer un servei en una casa fora de la ciutat. S´endreça els cabells , es pinta els llavis, es posa una punta de crema a les galtes i espera que truqui el taxista que l´ha de portar.
Ha d´aguantar la mirada burleta i luxuriosa d´un taxista gran que l´ha mira de reüll pel retrovisor. Abaixa la mirada. Mira de gaidó els carrers de la ciutat, el trànsit espès d´aquell matí de primavera. L´automòbil fa via per camins de terra i jardins i horta fins que s´ atura en una casa aïllada : uns porxos amb flors darrera una tanca de vegetació. Gossos lladrant. Una piscina ara buida, desmais, plàtans, rosers. Surt un home fumant un gros cigar havà, que paga el taxista amb un posat vil de qui té molts diners i els amolla fàcilment perquè li costen poc.
Pel caminar, per la forma de vestir , pels anells que duu tot ell mostra una posició social assentada. Dóna un aire de seguretat i de confort que ella , capbaixa i professional, veu de seguida.
La fa esperar en una gran sala d´estar amb un foc a terra, mobles antics de qualitat i quadres de mal gust a les parets.Finestrals i molta llum. Jardí i piscina al darrere
-Despulla´t, li etziba, sense preàmbuls mentre ell es prepara un got de suc de taronja i una pastilla de viagra
Ella es treu la roba a poc a poc, màquinalment, i la seva nuesa és insultant en aquell ambient caduc i burgès de família aposentada sense ningú sinó dos gossos grossos i peluts que corren pel jardí, darrera els finestrals. Ha d´esperar una mitja hora perquè la pastilla faci l´efecte i el seu sexe s´enraveni durant més d´una hora.
-gira´t, li diu amb una ordre plena de seguretat que ella agraeix mentre sent el tintineig dels glaçons petant contra el vidre del got.
- atansa´t.
Ella, que està una mica esvaïda i no ha descansat bé aquella nit, està a punt d´enraonar, de dir qualsevol beneïteria però ell la fa callar amb els dit sobre la boca reclamant silenci.
Està molta estona així : d´esquena, dreta i nua, exposada en aquella sala d´estar gloriosament il·luminada per una llum crua, vibrant.
-vine, i llavors l´amoixa com ho faria amb un gos fidel.
El besa amb els llavis closos i l´acaricia amb una rara sol·licitud. Com un animalet que busca protecció. Com una gossa perduda que ha trobat amo finalment.
En els ulls de l´amo hi ha un brill inesperat i intens mentre ella, agenollada l´amoixa i li llepa el sexe turgent, ansiós,bategant . Sap que no es mourà d´aquella casa per sempre més i el mira extasiar-se mentre ella li li repassa amb la llengua calenta i humida el sexe àvid d´amor.
-gira´t, li diu i entra dins seu.
Des de la casa veïna, el jardiner que està esporgant una mèlia veu un home gran i una dona jove amb les cames alçades amb la carn que blanqueja, que estant canviant de postura amorosa cada dos per tres i el jardiner , estranyat i encès de passió, mira entre les branques aquella parella que copula amb un frenesí esportiu des de fa més de mitja hora. Encès de ganes , s´enfila tan amunt de l´escala que, fent equilibris sobre el darrer esglaó, més petit que els altres, perd l´equilibri i cau estrepitosament cap avall, topant amb les grosses branques de la mèlia amb tanta mala fortuna que es capbussa, i xoca a terra amb la cama dreta que cruix desagradablement amb una fiblada agudíssima. . Gemegant s´arrossega fins al mas entre els rencs de petúnies i clavells morescos, regats de poc, on hi ha el seu company de feina, que estisores en mà, està esporgant els rosers . El jardiner, amb la cara contreta, plora de dolor, amb la tíbia horrososament rompuda..



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Isabel Muntaner

21 Relats

35 Comentaris

35990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig nàixer al sud del pensament. Entre el riu Segre i el riu Cinca. La meua vila està dalt d' un turó des d' on s'albira els Monegres . Vaig estudiar en una escola que va construir la República , en un institut que va construir la dictadura i en un convent barroc. Mai no vaig distingir la meua ànima dels vestits i robes que m' anava posant, a poc a poc, al cap dels anys. He treballat la terra i he enfornat pa. La fresca de l'escola em protegia de la solana. Ara em col.loco el nas de bufó i el barret de pintor que ja no pinta sinó jardins geomètrics. Estimo les bromades i els cants dels rossinyols He cremat el meu carnet d' identitat però el rastre de la meua antiga identitat em persegueix com una ombra.