L'últim alé

El silenci ho envoltava tot. La foscor feia que l'oïda estigués alerta i qualsevol moviment de les fulles sacsejades pel vent feia que els muscles es posessin tensos. El cant de l'òliba ressonava entre els penya-segats i podia sentir perfectament els batecs cada cop més accelerats del seu cor. Al final va intentar creuar la carretera, però uns llums molt intensos el van cegar. Després un llarg grinyol, un fort cop i la foscor va tornar mentre sentia al mateix temps com el seu cor s'anava aturant. En l'últim alè de vida va escoltar una veu que deia. Maleït porc senglar m'ha destrossat el cotxe!!