fabracadabra

barcelona,

5 Relats, 6 Comentaris
3757 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer un dilluns 29 de febrer ( fins hi tot el dia en que vaig néixer detectava anomalía en mi), diría que a la Vall d'hebron. Sóc barcelonina de naixença. Tanmateix l'aire negre, els metros i el coloms de Plaça Catalunya no cautivaven els meus progenitors.
ës així doncs com ara visc rodejada de vinyes verdes, a mig camí entre Tarragona i Barcelona, on la gent, somisa, porta els seus fills a catequesis i els fan fer la primera comunió com a acte de fe conscient. On dones jovenetes parlen a cau d'orella a la veïna explicant-li amb qui s'en va anar al llit la meuca del tercer... dones de façana preocupades per esperar el marit per cedir-li el comandament a distància de l'innert televisor. Que trist és el món rural.
Tot i així, reivindico el saber de la terra, d'aquests mestres que s'en fan dir camperols, els quals aporten memòria i història al Penedès.
Agraeixo la Festa Major vilafranquina, que és el que realment em fa sentir d'on sóc... desgraciadament això passa un cop l'any.
Ho diré: NO ESTIMO AQUELLA VELLA, RETRÒGRADA,DESERTA D'INTEL.LECTE MEVA TERRA.
Que hi farem, crec sé silvestre d'esperit i urbanita de coneixement.

Últims relats de fabracadabra

  • Incomunicació verbal

    fabracadabra - 02-12-2007 - 708 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    paraules d'amor ja que ho necessito més

  • Veu en off: Violeta és diferent

    fabracadabra - 08-11-2007 - 714 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He de fer un curtmetratge que tracta sobre la societat. Aquesta corrupta i manipuladora societat, que ens omple els pulmons d'ansietat, d'obligacions i aspiracions. heus aquí doncs aquesta reflexió portada a la pantalla. Això és la suposada veu en off que presenta el tema. Una abraçada més

  • Com un iceberg

    fabracadabra - 02-11-2007 - 719 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Avui he sentit la incessant desesperació de la solitud en multitut i l'he volgut escriure. I és que tot em sembla tant glaçat i mancat de sentiments... més

  • Sex by sex

    fabracadabra - 30-10-2007 - 785 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    sobre com, la racionalització humana sotmet la naturaleza del sexe. Sent, en un principi terreny fantàsticament inexplorat, i acabant sent quelcom indigne més

  • Autoretrat

    fabracadabra - 30-10-2007 - 831 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com a presentació, he cregut oportu no sé mal educada, i presentar-me mitjançant la força de la paraula i la de la poesía. És així doncs, com crec sé i com la gent no sap que sóc més

Últims comentaris de l'autor

  • fabracadabra | 07-11-2007 | Valoració: 9

    A pesar que tròbo una distància intel.lectual, vital... de la meva manera de veure el món, la qual m'inpossibilita d'arribar a entendre del tot el text, puc dir que m'ha cautivat. Potser és que t'hauré de tornar a llegir?
    Tanmateix crec que escrius com els poetes perduts. Sentiments d'enyorança potser...?
    Un petó i ànims i continúa escrivint que m'agrada. Tens estil.
    Si vols trobar-me... llegeix-me a Fabracadabra.
    Un altre petó però, aquest, de mil colors.

  • fabracadabra | 07-11-2007 | Valoració: 7

    A pesar que tròbo una distància intel.lectual, vital... de la meva manera de veure el món, la qual m'inpossibilita d'arribar a entendre del tot el text, puc dir que m'ha cautivat. Potser és que t'hauré de tornar a llegir?
    Tanmateix crec que escrius com els poetes perduts. Sentiments d'enyorança potser...?
    Un petó i ànims i continúa escrivint que m'agrada. Tens estil.
    Si vols trobar-me... llegeix-me a Fabracadabra.
    Un altre petó però, aquest, de mil colors.

  • fabracadabra | 07-11-2007 | Valoració: 7

    Descripció d'un sentimant, d'una joia... del dia a dia... bé això és el que em sembla a mi. Tanmateix poesía no pot anar mai lligada a facilitat.
    Curt i clar... amb sentiment clarivident i lletres de ment jove quasi verge... molt bonic.
    Un petó i anims per a tirar endavant.

  • fabracadabra | 04-11-2007 | Valoració: 9

    Escriure per recordar, per transmetre, per ensenyar i per ajudar... aquest podría ser el lema de qualsevol escriptor. Digem-ne que això ho aportes però, sobretot, el sentiment d'impotencia que comporta la injustícia totalitària. Semles fort de ment. Gràcies per fer-nos recordar d'on venim

  • fabracadabra | 04-11-2007

    No se'm podía haver ocorregut un títol millor. Ostres, m'ha fet por i tot el que hi he llegit. Tot hi així m'agrada. Transmets força vital i un món interior molt gran, on tú t'imposes les teves normes i els teus propis límits. M'equivoco?

  • fabracadabra | 03-11-2007

    La paraula... allò tant minoritariament preuat... és increïble com n'ets capaç de construir-la amb força, amb enginy, amb saviesa. M'agraden les reflexions que hi trobo. Semblen fruit d'una ment que atemta contra la grandiloqüència de la globalització en tots els sentits que aquesta comporta, i que apel.la a quelcol en l'oblit, mancat d'importància sobilm.
    Força, coratge i estima a cada lletra del nostre magnífic alfabet.

  • fabracadabra | 30-10-2007 | Valoració: 8

    benvolgut amic:
    com a lectora i escriptora aficionada que sóc, especialment em deleita la poesía, et dic que aquest escrit m'agrada. Ha aconseguit arrivar-me i això màgrada. em fa sentir bé. Així doncs, t'animo ha seguir endavant. Crec que sempre és bo que un desconegut t'animi. Jo avui ho faig.
    PD: he de dir que puntuar un fet tan subjectiu em costa força. No en sóc molt partidaria.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: