Cercador
Autoretrat
Un relat de: fabracadabra- Compartir:
Descric els núvols del meu entorn com a part més ínfima de la naturalesa morta del meu món.
Tot i així, els considero inaccesibles.
Faig i desfaig, escric i esborro, menjo i vomito. Resto quieta en la imensitat d'un dia solitari. No espero ser menys.
Vull i penso a l'instant sentint la força d'un imant, per tu invisible, per a mi tan real.
Em sento ser com l'escuma del mar sense ser Afrodita, com el consol de les cançons de bressol, que ara encara em penetren la ment com un raig furtiu, incessant i assedegat per beure vida.
Vull ser algú però les entranyes se'n senten. I tu, aprop del no-res, i aprop de mi, em descrius com un número abominable que em repudia i em fa mal.
Vull advertir: ser i puc pensar
Comentaris
-
Imatges[Ofensiu]Unaquimera | 31-10-2007
Començo a llegir-te per la presentació, per saber com creus que ets, que és justament l'essència del que penses que la gent no coneix de tu.
I el que llegeixo m'agrada... No puc dir que entengui cadascun dels teus referents, és clar, en aquest primer contacte amb la teva prosa, però al menys em sembla un text interessant, digne d'una segona lectura que faré ara mateix.
I un altre dia tornaré a llegir-te... per continuar la descoberta!
Et dono la benvinguda a la pàgina en general i, si ho desitges, al meu espai en particular.
I t'envio una abraçada per celebrar la trobada d'avui,
Unaquimera
l´Autor
5 Relats
6 Comentaris
4053 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig néixer un dilluns 29 de febrer ( fins hi tot el dia en que vaig néixer detectava anomalía en mi), diría que a la Vall d'hebron. Sóc barcelonina de naixença. Tanmateix l'aire negre, els metros i el coloms de Plaça Catalunya no cautivaven els meus progenitors.ës així doncs com ara visc rodejada de vinyes verdes, a mig camí entre Tarragona i Barcelona, on la gent, somisa, porta els seus fills a catequesis i els fan fer la primera comunió com a acte de fe conscient. On dones jovenetes parlen a cau d'orella a la veïna explicant-li amb qui s'en va anar al llit la meuca del tercer... dones de façana preocupades per esperar el marit per cedir-li el comandament a distància de l'innert televisor. Que trist és el món rural.
Tot i així, reivindico el saber de la terra, d'aquests mestres que s'en fan dir camperols, els quals aporten memòria i història al Penedès.
Agraeixo la Festa Major vilafranquina, que és el que realment em fa sentir d'on sóc... desgraciadament això passa un cop l'any.
Ho diré: NO ESTIMO AQUELLA VELLA, RETRÒGRADA,DESERTA D'INTEL.LECTE MEVA TERRA.
Que hi farem, crec sé silvestre d'esperit i urbanita de coneixement.