Cercador
Absència/Soledat
Un relat de: deòmises- Compartir:
Tasta la sal, el sol que vol el dol,
Que eclipsa la clepsidra de l'espera,
Mentre l'onada creix com la darrera
Mirada a l'horitzó de l'existència.
Tasta l'amarga mar de l'amor sens consol,
Naufragi d'inclemència entre el pit de la fera
Que fereix i devora la presència.
Comentaris
-
Petit poema[Ofensiu]Salgado | 07-12-2007 | Valoració: 10
gran sentiment. Ple d'imatges suggerents i dures.
Una abraçada, d. -
Soledat[Ofensiu]Vesna | 07-12-2007 | Valoració: 10
La soledat , l'oblit , l'absència, el dolor... Sensacions evocades per aquests versos plens de bellesa, profunditat, nostàlgia...
Gracies per ser com ets , per regalar-nos les joies que formen la teva relatografia.
Thaïs -
Tristesa[Ofensiu]Salgado | 20-11-2007 | Valoració: 10
Molta tristesa en els teus versos, melancolia amb extrem. Xavier
-
Per a tú[Ofensiu]fabracadabra | 30-10-2007 | Valoració: 8
benvolgut amic:
com a lectora i escriptora aficionada que sóc, especialment em deleita la poesía, et dic que aquest escrit m'agrada. Ha aconseguit arrivar-me i això màgrada. em fa sentir bé. Així doncs, t'animo ha seguir endavant. Crec que sempre és bo que un desconegut t'animi. Jo avui ho faig.
PD: he de dir que puntuar un fet tan subjectiu em costa força. No en sóc molt partidaria.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306736 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978