Cercador
Incomunicació verbal
Un relat de: fabracadabra- Compartir:
Irremeiablement, m'agrades. Per tant, et vull sentir, parlar, pensar, trobar, experimentar, explorar. Però et sento lluny a només un tombar-me de cara a tu.
Estrany oi?
Per això t'escric, de forma latent, buscant la manera de fer-te arribar les paraules que neixen al cervell però que son exterminades just abans de sortir per la boca per una por inexistent a poder sentir el que sento.
Però jo sento el que sento de forma irrefrenable, sentint el present, com una bomba de rellotgeria apunt d'explotar.
I, al mateix temps, aquesta bomba vol saber el que sents, com ho vius, que et faig pensar i com et faig pensar, fins on sóc capaç de portar-te o transportar-te i si realment sóc capaç de fer-te sentir.
Tanmateix les barreres morals ho frenen.
T'ho dic; vull viure't sense prejudicis.
Comentaris
-
Si ets aquella...[Ofensiu]rnbonet | 26-03-2008
...de 'vinyes verdes vora el mar', benvinguda!
Si ets inconformista, millor que millor!
Si les cadires, per tu, tenen punxes afilades, encara més planera!
Siga com siga... SALUT I REBOLICA!
PS1. I gràcies pel comentari!
PS2 Cuida l'ortografia: 'són', 'a punt'
l´Autor
5 Relats
6 Comentaris
4054 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig néixer un dilluns 29 de febrer ( fins hi tot el dia en que vaig néixer detectava anomalía en mi), diría que a la Vall d'hebron. Sóc barcelonina de naixença. Tanmateix l'aire negre, els metros i el coloms de Plaça Catalunya no cautivaven els meus progenitors.ës així doncs com ara visc rodejada de vinyes verdes, a mig camí entre Tarragona i Barcelona, on la gent, somisa, porta els seus fills a catequesis i els fan fer la primera comunió com a acte de fe conscient. On dones jovenetes parlen a cau d'orella a la veïna explicant-li amb qui s'en va anar al llit la meuca del tercer... dones de façana preocupades per esperar el marit per cedir-li el comandament a distància de l'innert televisor. Que trist és el món rural.
Tot i així, reivindico el saber de la terra, d'aquests mestres que s'en fan dir camperols, els quals aporten memòria i història al Penedès.
Agraeixo la Festa Major vilafranquina, que és el que realment em fa sentir d'on sóc... desgraciadament això passa un cop l'any.
Ho diré: NO ESTIMO AQUELLA VELLA, RETRÒGRADA,DESERTA D'INTEL.LECTE MEVA TERRA.
Que hi farem, crec sé silvestre d'esperit i urbanita de coneixement.