Beatificació/oblit?

Un relat de: mirall

Un dels 498 que han beatificat aquests dies era l'oncle de la meva mare.

He sentit vergonya en nom seu.

Diuen que era un bon home. Un bon home que hagués plorat per la mort injusta del seu nebot en un camp de concentració. Una mort que encara estan mirant d'oblidar amb una vergonyosa llei de l'oblit.

Tots dos varen ser víctimes del poc seny, de la traïdoria. Tots dos van morir per la seva bona fe, la seva confiança amb la humanitat, els seus ideals...

La diferència és que un l'han utilitzat de símbol els qui van GUANYAR la guerra. L'altre millor no reivindicar-lo: diuen que cal oblidar!!!!

Em dol.

I segur que l'oncle i el nebot, estarien d'acord amb mi.

Comentaris

  • no és això ...[Ofensiu]
    mirall | 05-11-2007

    lluisba

    Dius que ets optimista per tant, no puc entendre les teves últimes paraules.

    Jo espero que mai més hi hagi violència a casa nostra( ni a cap casa). Crec fermament amb el valor de les paraules i els fets, per a justificar diferents valoracions de vida.

    El que volia comunicar és el sentiment que em produeix les valoracions oficials sobre el fet real d'un dolor innecessari, injustificable, i que encara és viu.

    Volia ressaltar la incongruència entre la valoració interesssada de dues vides, de dues persones, que van ser conseqüents amb les seves idees fins el final i que aquest aspecte me les fa igualment admirables i estimades. Malgrat les seves diferents opcions.


  • Cal escriure i recordar[Ofensiu]
    lluisba | 04-11-2007 | Valoració: 8

    I no crec que aquesta llei acabda de treure sigui una mala llei, ni una llei de l'oblit. Potser sóc optimista de mena, però entenc que obre les portes a coses que fins ara no es podien fer.
    Pel que fa a la beatificació massiva, fins i tot sento una cosa entre llàstima i vergonya aliena. Els catòlics justifiquen la repressió com a "conseqüència" de la persecució que van patir. Però no es pregunten quina casa va dur la gent a cremar esglésies i a perseguis capellans. I la causa és ben senzilla: a Espanya l'església catòlica sempre ha eestat al costat dels poderosos i dels dictadors, sempre ha participat en oprimir, perseguir i castigar. Algun dia els havia de tocar el rebre per tants segles d'abusos. Tal com van les coses, però, podria ser que algun dia hagin de tornar a pagar. Que ningú no s'estranyi, doncs, si algun dia tornem a cremar alguna església.

  • IDEAS [Ofensiu]
    1101ilime | 04-11-2007

    Hi podríem tornar
    altre vegada a patir una guerra civil
    perquè Espanya continua estan dividida

  • i l'esperança...[Ofensiu]
    fabracadabra | 04-11-2007 | Valoració: 9

    Escriure per recordar, per transmetre, per ensenyar i per ajudar... aquest podría ser el lema de qualsevol escriptor. Digem-ne que això ho aportes però, sobretot, el sentiment d'impotencia que comporta la injustícia totalitària. Semles fort de ment. Gràcies per fer-nos recordar d'on venim

  • Així![Ofensiu]
    rnbonet | 03-11-2007

    Concís, exacte, amb el dit a la nafra!
    Tots van ser 'màrtirs' d'un ideal. Cap ideal, però, es mereix sang.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de mirall

mirall

12 Relats

11 Comentaris

9459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00