Cercador


Tots els relats de fabracadabra

  • Incomunicació verbal

    fabracadabra - 02-12-2007 - 759 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    paraules d'amor ja que ho necessito més

  • Veu en off: Violeta és diferent

    fabracadabra - 08-11-2007 - 771 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    He de fer un curtmetratge que tracta sobre la societat. Aquesta corrupta i manipuladora societat, que ens omple els pulmons d'ansietat, d'obligacions i aspiracions. heus aquí doncs aquesta reflexió portada a la pantalla. Això és la suposada veu en off que presenta el tema. Una abraçada més

  • Com un iceberg

    fabracadabra - 02-11-2007 - 778 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Avui he sentit la incessant desesperació de la solitud en multitut i l'he volgut escriure. I és que tot em sembla tant glaçat i mancat de sentiments... més

  • Sex by sex

    fabracadabra - 30-10-2007 - 856 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    sobre com, la racionalització humana sotmet la naturaleza del sexe. Sent, en un principi terreny fantàsticament inexplorat, i acabant sent quelcom indigne més

  • Autoretrat

    fabracadabra - 30-10-2007 - 890 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Com a presentació, he cregut oportu no sé mal educada, i presentar-me mitjançant la força de la paraula i la de la poesía. És així doncs, com crec sé i com la gent no sap que sóc més

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

l´Autor

fabracadabra

5 Relats

6 Comentaris

4054 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer un dilluns 29 de febrer ( fins hi tot el dia en que vaig néixer detectava anomalía en mi), diría que a la Vall d'hebron. Sóc barcelonina de naixença. Tanmateix l'aire negre, els metros i el coloms de Plaça Catalunya no cautivaven els meus progenitors.
ës així doncs com ara visc rodejada de vinyes verdes, a mig camí entre Tarragona i Barcelona, on la gent, somisa, porta els seus fills a catequesis i els fan fer la primera comunió com a acte de fe conscient. On dones jovenetes parlen a cau d'orella a la veïna explicant-li amb qui s'en va anar al llit la meuca del tercer... dones de façana preocupades per esperar el marit per cedir-li el comandament a distància de l'innert televisor. Que trist és el món rural.
Tot i així, reivindico el saber de la terra, d'aquests mestres que s'en fan dir camperols, els quals aporten memòria i història al Penedès.
Agraeixo la Festa Major vilafranquina, que és el que realment em fa sentir d'on sóc... desgraciadament això passa un cop l'any.
Ho diré: NO ESTIMO AQUELLA VELLA, RETRÒGRADA,DESERTA D'INTEL.LECTE MEVA TERRA.
Que hi farem, crec sé silvestre d'esperit i urbanita de coneixement.
Veure perfil complet >