Cercador
Veu en off: Violeta és diferent
Un relat de: fabracadabra- Compartir:
Quan manipulo les hores a la meva voluntat, la consciència s'en sent. D'on ve, doncs, aquesta culpabilitat que em cala els ossos i m'obstaculitza el cervell? Podría suposar que d'allò que diu fer-me sentir viva i amb identitat pròpia. Crec que deu ser un engany. Però no puc creure. Si crec, penso, i m'han ensenyat que això es dolent.
Sóc nascuda entre injúries i condemnes. Vinc d'un món que em penalitza constanment i que em recompensa per sé com cal; una dona de profit, que en diuen.
Quan més camino, quants més anys fa que camino, més m'arrossego i és que em pesa més el cervell. No és d'extranyar doncs, que cada dia m'intenti assemblar més a quelcom que em representa. Però i si crec que m'infringeix la llibertat? Tornem-hi? altre cop estic pensant.
Si arriva un dia en que decideixo demanar ajuda a Déu, Buda, Alà o al meu intel.lecte, la meva raó, espero tornar a trobar un refugi en un somriure incessant, assedegat d'identitat i del poder ser perquè vull ser.
És així doncs, com imòbil i amb l'expressió que m'han fet fer cultivar, que espero, latent l'inconscient, un dia d'insòlita revolta.
Comentaris
-
Bo. Ací he vingut![Ofensiu]rnbonet | 09-11-2007
Se't veu rebel i això m'agrada: l'incorformisme és una de les 'virtuts' que cal practicar.
Respecte als textos, els trobe vivencials, humans; potser excessivament personals i monotemàtics. Però això és dimplement una opinió subjectiva: no sóc crític literari.
PS.- 1. Gràcies pel comentari. Has anat a caure precisament a un text que no em defineix massa.
2.- No acostume a 'valorar' amb nombres. Per aquesta raó no veuràs cap puntuació. -
Profunda...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 09-11-2007 | Valoració: 10
i molt dura la reflexió que es deriva d'aquesta veu en off. Tot el relat és ple de força continguda, de coratge asserenat i visió clara d'una realitat. M'ha agradat molt, i voldria destacar-hi aquesta frase, que he trobat molt encertada:
"Quan més camino, quants més anys fa que camino, més m'arrossego i és que em pesa més el cervell"
Una abraçada
l´Autor
5 Relats
6 Comentaris
4055 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig néixer un dilluns 29 de febrer ( fins hi tot el dia en que vaig néixer detectava anomalía en mi), diría que a la Vall d'hebron. Sóc barcelonina de naixença. Tanmateix l'aire negre, els metros i el coloms de Plaça Catalunya no cautivaven els meus progenitors.ës així doncs com ara visc rodejada de vinyes verdes, a mig camí entre Tarragona i Barcelona, on la gent, somisa, porta els seus fills a catequesis i els fan fer la primera comunió com a acte de fe conscient. On dones jovenetes parlen a cau d'orella a la veïna explicant-li amb qui s'en va anar al llit la meuca del tercer... dones de façana preocupades per esperar el marit per cedir-li el comandament a distància de l'innert televisor. Que trist és el món rural.
Tot i així, reivindico el saber de la terra, d'aquests mestres que s'en fan dir camperols, els quals aporten memòria i història al Penedès.
Agraeixo la Festa Major vilafranquina, que és el que realment em fa sentir d'on sóc... desgraciadament això passa un cop l'any.
Ho diré: NO ESTIMO AQUELLA VELLA, RETRÒGRADA,DESERTA D'INTEL.LECTE MEVA TERRA.
Que hi farem, crec sé silvestre d'esperit i urbanita de coneixement.