Alguna cosa s'ha de morir dins teu, per força, quan mates un nadó, per més que Déu o la Guerra t'ho hagin impulsat a fer.

Agraït pel teu comentari, "Prou bé".

Salutacions cordials.

Moltes gràcies, Solsona Bot. Me n'alegro de veres que t'hagis divertit llegint el relat. Bona senyal!

Salutacions cordials.

I ara què? El Narcís s'ha convertit en gat i el gat es queda la pasta de la loteria, la dona i els fills?

I què en serà del Narcís? s'adaptarà a la seva nova vida de gat?

Quantes qüestions!!!!

Bona història, Lluïsa!

Moltes gràcies, Maria Lluïsa, pel comentari. A mi també em sembla que els gats negres són molt bonics, però si em creuo amb algun, ai!, m'agafa un neguit.

Gràcies, Prou bé. Me n'alegro que t'hagi agradat.

Cordialment,

El Notari

Gràcies per comentar, Atlantis i, mira, si t'ha fet somriure, ja dono el relat per amortitzat.