NOUS TEMPS, NOVES PREGUNTES

–Identificació –va demanar el guàrdia al robot que hi havia al davant de la porta del cibernàrium–.

–GALLINACEUS 2.2.

–2.2? Sí, home! Demà m'afaitaràs!

El guàrdia es mirà amb deteniment l'ésser cibernètic que tenia al davant. La coberta exterior de plomes, certament, es veia molt antiga i, en alguns punts, rovellada i tot.

–De debò que ets un GALLINACEUS autorreplicant de segona generació? Jo que em pensava que aquest asteroide era el destí més merdós que em podia haver tocat i vet aquí que ara tindré l'oportunitat de desvetllar un dels enigmes més grans de la història.

–Necessito realització urgent d'un escàner complert –digué el robot emplomat i, tot seguit, va començar a picotejar compulsivament el terra, fins que va capturar un cuc d'una roca propera.

–És clar –feu el guàrdia amb un somriure maliciós–, però abans m'hauràs de respondre una pregunta: a tu et va crear un GALLINACEUS 1.0 o un OVUM 1.0?

–La meva base de dades no té informació sobre el meu creador. La meva memòria només arriba fins al Big Bang.

–Bah! –feu el guàrdia–. La creació de l'Univers. Això ho sap tothom.

–Necessito escàner urgent. Tinc alguna…cosa…dins…que… que…que…–va començar a cloquejar el robot, i tot d'una s'ajagué a terra i es va quedar allí completament immòbil. Després, d'alguna manera, va expulsar allò que hi havia al seu interior. Va resultar ser un objecte blanc i ovalat. En veure'l, el Gallinaci s'hi va ajaure a sobre i una calidesa inesperada va recórrer tots els seus circuits i va dir-se que potser allò era el que els humans en deien experimentar un sentiment.

El guàrdia també havia vist l'ou i va fer el gest de prendre'l, però en veure-li les intencions, el Gallinaceus es va esvalotar i li va clavar una forta picossada a la mà. Per primer cop a la història, un robot havia trencat deliberadament la primera llei de la robòtica.

Una nova era havia començat, i durant molts anys la humanitat es preguntaria si l'havia desencadenada l'ou, la gallina o el guàrdia.