EVOLUCIÓ

Parla s’ajeu, capcota, a terra. Fa anys –es diu– que hom explica la Història, però la Història ha anat canviant amb el temps i ara ja pot dir-se que és una altra història. Al començament, foren canvis subtils: una paraula modificada per ací, una frase suprimida per allí; però un dia algú hi va introduir un afegitó a la Història, un altre en va alterar la trama; i fins i tot n'hi va haver que es va atrevir a canviar-ne el final.

Parla pren un branquilló, fastiguejada, i traça uns solcs a terra. Després –reflexiona– hi ha la qüestió de l’atenció. Abans, la gent escoltava com cal, en silenci absolut, gairebé reverencial. Però ara n’hi ha molts que baden i fins i tot n’hi ha que xerren i gairebé ja no queda ningú que sigui capaç de recordar la Història i explicar-la paraula per paraula com s’ha fet sempre.

Parla es mira un dels traços que ha fet amb el branquilló. És un cercle que ben bé podria ser una roda i decideix dir-li Roda. Al costat hi ha un quadrat amb un triangle al capdamunt i li’n diu Casa. Després dibuixa una línia llarga i sinuosa i a continuació en fa una altra d’igual, uns centímetres més amunt de la primera, i no pot evitar pronunciar la paraula Camí.

Parla comença a dibuixar més i més formes i línies i a cadascuna li atorga un significat diferent. Després les torna a dibuixar, però seguint un ordre determinat i sense adonar-se, ha acabat per reproduir fil per randa la Història, paraula per paraula, tal i com havia estat en el seus orígens.

Parla alça els ulls. Ja no està sola amb la seva Història. Davant seu hi ha Escriptura.