REUNIÓ FAMILIAR

Un relat de: EL NOTARI
L’hule que cobria la taula de la cuina estava farcit de marques rodones de color granat, testimoni de les incomptables ampolles de vi que havien acompanyat els solitaris sopars de l’Enric.

—Preneu i beveu tots d’ell —digué l’Enric, tot alçant la copa que havia acabat de reomplir—, perquè aquesta és la meva sang—. Havia perdut el compte dels cops que havia repetit aquella frase, però a aquelles alçades de la nit, la veu ja li havia assolit la textura pastosa que tant anhelava: la que precedia l’arribada del beneït son i apagava les veus que l’assetjaven com dimonis.

Es va ficar dins del llit com va poder, sense arribar a despullar-se del tot, i abans de tancar els ulls va fer un petó a la petita creu d’or que duia penjada al coll.

Però aquella nit una de les veus no va callar del tot. En una cantonada de la seva ment, una veueta va començar a parlar:

—Hola, pare.
—Ves-te’n —balbotejà n’Enric.
—No puc, pare. Formo part de tu. Tu em vas crear. Ho recordes?

I és clar que ho recordava. Mai no podria oblidar el dia que el va concebre, inflamat de desig. Aquell va ser el dia que va escoltar una veu per primera vegada. La veu de Satanàs.

—Endavant —l’havia animat El Diable—. Aquesta noieta és tota teva.
—La mare també és aquí amb mi, pare —va dir aleshores la veueta, interrompent el record de l’Enric—. També et vol saludar.
—Hola. L’últim dia que vam estar junts, mentre la sang em brollava de la panxa, Vostè em va dir que no em preocupés, que el nen i jo aniríem al cel, però no ha estat així. El cel no existeix.
—Calleu d’una vegada! —cridà l’Enric, tot incorporant-se d’un salt del llit i colpejant l’aire amb els punys, completament fora de sí. Una fiblada al pit el va fer trontollar i va caure a terra, amarat d’una suor freda.
—El cel no existeix —repetí la veu de la noieta—. Però l’infern sí, Mossèn. Fins i tot pels capellans. De seguida ho veurà.

Comentaris

  • RESPOSTA A PROU BÉ[Ofensiu]
    EL NOTARI | 02-03-2024

    Moltes gràcies, Prou Bé, per les teves sempre amables i animoses paraules.

    Salut!

  • una reunió [Ofensiu]
    Prou bé | 02-03-2024

    Necessària. Bon relat i finalista ben merescut!
    Amb total cordialitat

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIV Concurs ARC de Microrelats «Orígens/Arrels» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ORÍGENS/ARRELS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «Orígens/Arrels» que s’editarà a finals de 2024,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-02-2024

    ...previsible el final perquè dones pistes. Amb tot un bon relat.
    Amb total cordialitat

  • Culpable[Ofensiu]
    Cesca | 18-02-2024 | Valoració: 10

    La culpa s’encarrega de mantenir vius a la mare i el fill per submergir, fins i tot en vida, al malèfic mossèn en un infern i fer justícia.
    Bon conte. Un plaer. Sort

  • Sorpresa...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-02-2024

    final i ni una a la realitat. El celibat sempre ha estat i és una fal·làcia. Anar contra la natura no és gens aconsellable ni efectiu, i menys si esdevé una obligació. Has aconseguit un relat que toca un tema seriós i delicat i l'hi has sabut fer un gir amb un toc d'humor subtil molt bo i encertat.

    Enhorabona i sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats