Aquest ambient de silenci, d'humitat, d'eco. I les olors de difunt, de plors, de lleugeresa, de pànic.
Els teus relats mai no són superficials. Encara que hi hagi ironia i befa.
És el segell de l'ànima profunda que t'habita.

Gràcies per existir

Falta la d, de perd la identitat.

Gràcies franz!!!

Seriosament, és una canya llegir-te! Nivellarro!

:-P

Ens has transportat a l'instant que relates. Es pot sentir tota la bonhomia, l'anar fent, l'absència d'estrès malaltís. Escrius d'una manera que emociona.

És un plaer venir a ca teva!

Bones festes!

Una abraçada, company!

Quina passada!

Corprenedor.

Demà farà cinc anys que el meu pare és mort. El teu text m'ajuda a veure la mort gairebé com un acte d'amor. Quelcom natural i que hauríem d'acceptar d'una manera lúcida, sabent que tots hi som de pas.
El teu repte és impressionant. Em fa plorar de tanta bellesa que hi és en cada frase, en cada reflexió.
Ets un gran escriptor i un poeta enorme.
Feliç sóc perquè aquesta pàgina m'ha permès llegir-te. És un regal poder fer- ho.

Bell, bellíssim!!!

M'identifico profundament amb: << Cony, no ho havíes deixat??!! >>

Molt bo

Tots som absència en algun moment o altre, o potser som espectres tota la vida. Aquesta sensació de buidor existencial, de dolor heretat dels avantpassats, aquesta lluita que mai no afluixa i sortosament, esdevé poema.

M'emociona el que t'he anat llegint

petons!

Preciós! Me'l vaig rellegir tres vegades i a cada una d'elles hi descobria nous significats!
Petons!

Un bell poema, suau i delicat. Encisa amb totes les imatges que se'n poden extreure.

una abraçada

a l'home d'arena també li entusiasmen els bolets oi?
llàstima que ja no faci poemes, mira que era bestia. Té cada cosa escrita que fa esborronar. Aquests valencians... no sé pas que teniu, quelcom que denota veritat i força i amor a la llengua!

A mi els bolets em tornen boja. Buf!
De petita anava a buscar-los al bosc amb ma mare i la meva avia. Ma mare en sap molt de buscar-ne però ara ja no hi va.
M'agraden de totes maneres, a la brasa, fregits amb all i julivert, mmm
Conec gent que li agrada més trobar-los que menjar-los!

PD: com has sabut que era jo?

T'estimo!

ja saps que alguns lletraferits (no m'atreveixo amb la paraula escriptor o poeta) patim de desdoblaments de la personalitat.


SmuacccSSSS!

PD: L'altre em dia em vaig menjar un rovellonsss...