Deute

No et pensis que t'he oblidat malgrat no mosseguis els meus dies. Anar amunt i avall. Sense tu. Només pensant-te. Quanta força posseeixen els records dins la memòria selectiva. Oblidem el que volem. Recordem el que ha estat important per a nosaltres. Tu has estat important. La magnitud de la teva importància l'he copsat en la teva absència. No t'he regalat la cançó que et dec pel teu aniversari de mort. Estava cansada i tenia por d'entrar en el meu racó abandonat de les lletres i els pensaments calms. Por de no trobar-hi res. Sóc covard, ja ho veus. Tan valent que eres tu, que no toleraves la injustícia. No sé, això dels gens.

Posaré la cançó. És un deute adquirit. Sé que no t'enfades encara que la posi més tard. Entraré en el catau abandonat. I és que hi ha molt de tu allà. I ara, em fa com mal. Fixa't, després de cinc anys de no veure el teu esguard. Bé, t'he escorcollat en les fotografies, cercant-te. Buscant el teu esperit indòmit i alegre. De vegades l'he trobat. Ja saps que no t'he desaprès i que m'ajuda no fer-ho. Perquè la gent no és com tu. Almenys, la que jo conec. Et dec la cançó, la del 31 de gener. Entraré dins la boira dels mots sense sentit i no miraré enrere. Només la cançó i el teu esguard per recordar.


besllum