Des de l'aire

Un relat de: besllum

Et miro des de l'aire -sense cos-
i et veig fent les mateixes coses
que sempre feies sense adonar-te,
m'acosto al teu esguard en silenci
et gires subtilment com quan alena el vent,
en un acte reflex banal com tants d'altres;
sento l'olor d'infant que desprens molt endins
i marxo, sabent que sovint sóc a prop teu.



besllum

Comentaris

  • Poques paraules[Ofensiu]
    Escandalós | 28-04-2013 | Valoració: 10

    Poques paraules i quanta tendresa!

  • molt bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 28-04-2013

    és molt bonic, des de fora i des de lluny, des de la veu d'un altre que et recorda...

    Uff! m'ha arribat i en tenia ganes aquesta tarda.

    Petó.

  • He imaginat[Ofensiu]
    allan lee | 21-04-2013

    que això és el que fan el meu pare, els meus avis, que m'estimaven molt i encara em veuen. Té màgia aquest poema, i una tendresa que s'escapa a les lleis humanes. Una abraçada

    a

  • Tendresa[Ofensiu]
    Carles Ferran | 19-04-2013

    És un preciós poema dirigit des de fora, des de la distància –petita distància–. Un poema d’acompanyament, una mirada d’amor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: