Dromedaris

Fins el dia 12 a les 12 de la nit.
Va bé?

Moltes gràcies 'iong txon'!

I sí; de "M'aclame a tu" no he trobat tampoc altra versió a la xarxa.

T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.


Raimon


M'invoco a tu, llim dels segles, ventre perpetu
De qui coneix però no recorda la pols del camí,
El terrible dejú patit on la vergonya es barreja
Amb el forrellat de la mordassa per fer-nos callar.

M'exalto en escoltar el teu nom, veu i terratrèmol,
Vida entre penombres, haca per cavalcar el vent,
Perquè no hi ha fronteres entre el meu cor i el desig.

Et sol·licito com l'arbre que es guarneix de primavera,
Com la sàlvia que, odorant, arrela i resisteix el temporal,
I et sé necessària com la pluja, intensa com l'amor.

I et proclamo, paraula i silenci, llibertat lluny de reixes
I parets, en la gàbia d'alenar-te i saber que vindràs
Quan menys ho esperi, carregada de fragàncies, llum
Crepuscular, perquè em senti viu de nou, com renéixer.


d.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més, amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu


De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Llibre d'exilis, Vicent Andrés Estellés



A la plaça, al temple, al peu de la creu
a l'arbre del terme t'obrirem nostre cor
en aquesta penitència d'estimar la terra

Què més ens cal expiar encara
quina indemnització històrica
haurem de redimir plegats
abans de poder entrar a la terra promesa?

Esperarem sense desesperar
l'hora de l'acompliment
del teu sàbat de misericòrdia

Entonarem un salm a l'assemblea
perquè ens guardis dels enemics
fins el dia que podrem estimar Déu
estimar tothom i estimar la pàtria, en llibertat.

Cansats de tantes derrotes, el temps ens acompanya
bevem una gota d'aigua del sol àrid de la nostra terra,
el mínim necessari per poder sobreviure -som dromedaris-
travessem el desert de l'antiga pàtria humiliada,
refem camins mil voltes i resten les petjades, talment
són proves o tresors que demostren que encara hi som;
Dempeus, servant la nostra llengua petita. Amb coratge.
Qui perd els seus origens, per la identitat