Detall intervenció

Dromedaris

Intervenció de: besllum | 15-12-2014


Cansats de tantes derrotes, el temps ens acompanya
bevem una gota d'aigua del sol àrid de la nostra terra,
el mínim necessari per poder sobreviure -som dromedaris-
travessem el desert de l'antiga pàtria humiliada,
refem camins mil voltes i resten les petjades, talment
són proves o tresors que demostren que encara hi som;
Dempeus, servant la nostra llengua petita. Amb coratge.
Qui perd els seus origens, per la identitat


Respostes

  • RE: *** MELOREPTE 260. Convocatòria
    rnbonet | 08/12/2014 a les 13:52
    Fins el dia 12 a les 12 de la nit.
    Va bé?
  • RE: *** MELOREPTE 260. Convocatòria
    rnbonet | 08/12/2014 a les 14:37
    Moltes gràcies 'iong txon'!

    I sí; de "M'aclame a tu" no he trobat tampoc altra versió a la xarxa.
  • Fragàncies (o Gàbia)[A la Pàtria]
    deòmises | 13/12/2014 a les 18:06
    T'adones, company,
    que hem de sortir al carrer
    junts, molts, com més millor,
    si no volem perdre-ho tot,
    t'adones, amic.


    Raimon



    M'invoco a tu, llim dels segles, ventre perpetu
    De qui coneix però no recorda la pols del camí,
    El terrible dejú patit on la vergonya es barreja
    Amb el forrellat de la mordassa per fer-nos callar.

    M'exalto en escoltar el teu nom, veu i terratrèmol,
    Vida entre penombres, haca per cavalcar el vent,
    Perquè no hi ha fronteres entre el meu cor i el desig.

    Et sol·licito com l'arbre que es guarneix de primavera,
    Com la sàlvia que, odorant, arrela i resisteix el temporal,
    I et sé necessària com la pluja, intensa com l'amor.

    I et proclamo, paraula i silenci, llibertat lluny de reixes
    I parets, en la gàbia d'alenar-te i saber que vindràs
    Quan menys ho esperi, carregada de fragàncies, llum
    Crepuscular, perquè em senti viu de nou, com renéixer.



    d.
  • Prec dels vents a la mare terra
    iong txon | 14/12/2014 a les 20:01

    Car sóc també molt covard i salvatge
    i estimo a més, amb un desesperat dolor
    aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

    Assaig de càntic en el temple, Salvador Espriu


    De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
    I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

    Llibre d'exilis, Vicent Andrés Estellés




    A la plaça, al temple, al peu de la creu
    a l'arbre del terme t'obrirem nostre cor
    en aquesta penitència d'estimar la terra

    Què més ens cal expiar encara
    quina indemnització històrica
    haurem de redimir plegats
    abans de poder entrar a la terra promesa?

    Esperarem sense desesperar
    l'hora de l'acompliment
    del teu sàbat de misericòrdia

    Entonarem un salm a l'assemblea
    perquè ens guardis dels enemics
    fins el dia que podrem estimar Déu
    estimar tothom i estimar la pàtria, en llibertat.
  • Dromedaris
    besllum | 15/12/2014 a les 21:28

    Cansats de tantes derrotes, el temps ens acompanya
    bevem una gota d'aigua del sol àrid de la nostra terra,
    el mínim necessari per poder sobreviure -som dromedaris-
    travessem el desert de l'antiga pàtria humiliada,
    refem camins mil voltes i resten les petjades, talment
    són proves o tresors que demostren que encara hi som;
    Dempeus, servant la nostra llengua petita. Amb coratge.
    Qui perd els seus origens, per la identitat

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: