Cercles

Un relat de: besllum

Hi ha vida en el silenci. I una llum que envaeix fins els petits espais oblidats del món. Una banda sonora insòlita ens agombola quan som feliços, quan estem tristos, fins i tot, quan morim. Com la bellesa d'existir un instant i desaparèixer. Ser ínfim, i passatger que passa per una vida plena de moltes coses i buida de tot.
D'altres també ho saben. No és cap secret malgrat no diguin res. Callen i observen la bellesa de la destrucció i tenen fe en una salvació redemptora. Quelcom que sacsegi la consciència adormida. Somriuen i semblen éssers nous i en ells, tot recomença. Un cercle invisible i perfecte es dibuixa incansablement.




besllum

Comentaris

  • Quanta poesia[Ofensiu]
    iong txon | 17-05-2014

    encara que sigui en prosa, pot inspirar una imatge gairebé surrealista i una mica grisa, fins i tot! M'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: