A NUA PELL

Bell, bellíssim!!!

Hipnòtic, i ple de força. Les paraules mosseguen! Si el suport fos de paper, estaria tot trencat, i tindria la forma en negatiu de les barres d'una cel·la, com si algú les hagués trencat i se n'hagués desfet d'un crit.

Potser em cal fer unes quantes lectures més per acabar d'absorvir tot el missatge, o totes les emocions. Però ja n'he absorvit unes quantes. És esfereïdor, i té un no-sé-què, que sembla que les paraules tremolin; estàn totes plenes de sentiment!

També he vist les dues imatges que l'acompanyen, i efectivament han contribuït a tot l'efecte del propi poema. En definitiva, és molt intens.

He llegit varis cops aquest poema, i no el sabia comentar... ara tampoc. He anat al blogg I no ha estat fàcil, però he trobat les imatges... ja l'entenc millor... es molt bo, m'agradaria que les muses m'ajudessin a recaragolar d'una manera tan estètica les paraules, i no vull dir torçar.
Anna
Et donaria un 9'5, no per tu , si no perquè encara no acabo de copsar-la del tot.
Anna

per a una imatge que captiva.

Les teves paraules transmenten un crit que la imatge comparteix. Molt aconseguit.

aquest crit a la llibertat, que arriba fins al límit de desitjar-la sigui perdent el seny i tot lligam terrenal. És trepidant i arrenca com un crit de batalla, com si amb una mà t'esgarrapessis per dintre i oferissis el teu tribut de sang als guardians de les portes. Magnífic. Felicitats pels mil i molts, i gràcies per ser-hi- una abraçada

a

Una, per haver rebut més de mil comentaris (el meu crec que és el cap-i-cua 1001, altrament dit, milú); dues, per haver escrit aquest fidel i ferm poema inspirat en la imatge frapant creada pel company artista Bonet; tres, per la teva trajectòria literària que ha anat in crescendo a base de perseguir i aconseguir un treball acurat, allò que en diem fer la feina ben feta. Per tot plegat, moltes felicitats, Home Fosc "darkman".
Una abraçada, company!
Mercè

Ahuquem aquells que, com un 'representant del poble' actual -actor per més senyals-, no dignifiquen la dona.

Salut i 1000 reboliques!

Un preciós poema Home fosc, molt clar, molt sonor en frases plenes d'erres, molt melòdic i on deixes la llibertat com a carnet de vida. A l'estiu sovintejo la platja de Caldetes i els rierols del Ripollès. Després d'un banyet, la gana es multiplica. Una abraçada.

Aleix

de la imatge res millor que la seda d’aquest poema per abrigar-la.
Un conjunt molt bo.
Salutacions
Josep