Cercador
Dromedaris
Un relat de: besllum- Compartir:
Cansats de tantes derrotes, el temps ens acompanya
bevem una gota d'aigua del sol àrid de la nostra terra,
el mínim necessari per poder sobreviure -som dromedaris-
travessem el desert de l'antiga pàtria humiliada,
refem camins mil voltes i resten les petjades, talment
són proves o tresors que demostren que encara hi som;
Dempeus, servant la nostra llengua petita. Amb coratge.
Qui perd els seus origens, per la identitat.
besllum
Comentaris
-
Ostres sí[Ofensiu]besllum | 18-01-2015
Falta la d, de perd la identitat.
Gràcies franz!!! -
Oasis, miratges[Ofensiu]franz appa | 08-01-2015
Molt reeixida la imatge dels dromedaris, aquests soferts animals del desert. Però en les nostres vides individuals hi ha molts oasis, i també besllums que potser es certificaran com a miratges. El nostre errar col·lectiu, el de la nostra petita pàtria, és un abnegat homenatge al camí sobre la sorra traçat pels nostres avantpassats, o pels dels que ara ens envolten i hem volgut abraçar com a compatriotes.
La citació final del vers de Raimon conté una errata? Imagino que el "per" de la frase final és també "perd". -
Parodiant[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-12-2014 | Valoració: 10
Un dromedari i una terra nostra eixuta, una paròdia fantàstica i molt reeixida. Un poema fascinant, amb una forma fascinant, de frase llarga, de vent del desert, de duna en moviment. Té una màgia molt especial. Una forta abraçada i molt bon Nadal!
Aleix
