Inamovible

Un relat de: besllum

Des que la llum ha posseït
les esperances, el teu rostre
esdevé més dolç i tranquil.
Et fito l'esguard, m'hi emmirallo
cercant allò que ets i ets- inamovible-
No hi trobo res reflectit en les faccions,
tot roman en el misteri d'allò
que guardes a recer d'ulls aliens.


besllum

Comentaris

  • Extrany...[Ofensiu]
    Annalls | 15-05-2014


    La llum com a posseidora d'esperançes, en lloc de ser-ne emisaria.
    Potser molt bé una malinterpretació meva!

    L'home impenetrable, que no reflexa res al exterior, tot s'ho guarda per ell...
    des de que la llum ha posseit totes les esperançes...
    La sensació que em dona és que esta millor sense ...

    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: