Primer poema

Un relat de: Emelkin
No se si hi ets dins els teus ulls.
Tan sols hi veig la carnívora temença,
la imperiosa presència
d’un enigma d’ombres.

Somrius,
com si fos el primer cop,
la sorpresa et tiba les faccions.
Tremola l’harmonia
de deu mil refugis i pors.

Alguna cosa s’estripa
- potser un record de vidre
o, ves a saber, qualsevol promesa-
i em beses,
pólvora molla.
Ens omplim els llavis de cendra.
El teu sospir
em crema.

Un silenci àrid
es dissol amb la saliva.

Somrius,
com qui plora
al veure’s
les ferides.

No se si hi ets dins els teus ulls.
Tan sols hi veig la incògnita encallada,
un tumor d’absències
que es mutila amb bocins d’oxigen.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: