Cercador
És massa tard
Un relat de: an_na- Compartir:
On ets? - em va dir. Em buscava, volia saber on era, volia dir-me alguna cosa i no estava tranquil. Estava neguitós per aventurar aquelles paraules que potser no serien correspostes.
Havia arribat a casa quan vaig rebre el primer missatge. Era ell. Quan el vaig veure em va estranyar, no solia rebre missatges d'ell, però tampoc era cap cosa de l'altre món. Preguntava on era, però jo ja havia marxat i ja no em veuria. Necessitava dir-me quelcom que per ell era molt important i a la vegada costós d'anunciar, tot i així ho va fer.
Va continuar enviant-me missatges començant amb paraules dolces, no gaire propi en ell, i va acabar escopint allò que sentia. Vaig quedar estorada, no m'ho esperava. No havia notat cap símptoma però les coses sorgeixen i els sentiments no tenen fronteres a l'hora de sortir a flot.
Era bonic però alhora dolorós. Feia temps que ja no sentia el mateix per ell i ja havia fet tard, les coses havien canviat i jo no era la mateixa. Tenia por. Tenia por d'afrontar el què sentia, tenia por d'enganyar-me a mi mateixa, tenia por de perdre'l com amic i tenia por de fer-li mal.
No estava gens segura si el què faria el correcta però no em quedava més remei. Havia d'afrontar la por i ser clara i justa. Ell havia donat el primer pas i ara era la meva hora.
Estàs segur del què estàs dient? - li vaig preguntar. M'havia d'assegurar que realment sentia allò i no era ell que estava equivocat. M'havia d'assegurar si allò solsament era d'una nit o realment el què sentia era alguna cosa més.
Va tardar a respondre'm però al seva contestació em va petrificar. Era el meu torn i ara em tocava sincerar-me. Però, i si no ho estava fent bé? I si tot era una imaginació d'una nit?
Havia de parlar amb ell...
Comentaris
-
Seniments[Ofensiu]Hannah | 09-02-2010
Hola an_na
M'agradat molt el teu relat.
I potser sí que el destí ens ajuda amb petites dosis de respostes en les quals ens hi hem de fixar molt bé, perquè passen desaperçabudes.
M'ha recordat una situació similar a la que una amiga esta vivint...
Els records, les situacions del passat, com és que a vegades tornen a trucar a la porta quan ens pensavem que ja l'haviem tancat i llençat la clau al mar?
El món dels sentiments és tant dur i difícil quan no són corresposos i alhora tant bonic...
Què fer? Com fer-ho per no fer mal a l'latre que ens obra el cor?
Respostes complicades no?
Felicitats! T'aniré llegint.
Una abraçada de Hannah. -
aquest relat..[Ofensiu]vent del sud | 09-02-2010
.. m'ha transportar a cada lector a situacions viscudes... o almenys això hem passa a mi, que pefecte sería si cada sentiment fos declarat i correspost en el moment oportú.
-
mbr1714 | 28-01-2010
aquest no l'havia llegit, és molt bo, com tots!!!
:) un petó guapa!
-
mbr1714 | 28-01-2010
aquest no l'havia llegit, és molt bo, com tots!!!
:) un petó guapa!
-
Dubtes????[Ofensiu]Fada del bosc | 28-01-2010
M'he quedat amb el dubte, Què farà??
Quan menys ens ho esperem arriba l'imaginable, allò que ja no pensabem que passaria... què farem???
Tan de bó existis la fòrmula màgica!!!!
Un relat engrescador i que et deixa amb ganes de saber més. -
El terrible dubte[Ofensiu]Bonhomia | 28-01-2010 | Valoració: 10
Quins moments tan difícils! I quina por que es passa! Si, és clar, ens veiem obligats a dir el que sentim però tenim por. Però quedar-nos en la incertesa és insuportable, sabent que per a l'altra persona va passant el temps. És com llençar-se a un buit on no saps si t'esgarrifaràs de dolor o obtindràs una gran joia.
Sergi -
Realitat[Ofensiu]GlobusVermell | 26-01-2010
Les teves paraules han definit la meva situació.
Suposo que és més comuna del que m'imaginava, inseguretat del que esdevindrà bàsicament.
Un s'hi ha d'afrontar, això succeeix i només tu mateix pots decidir què fer, mai sabràs per avançat si és o no el correcte, però és millor equivocar-se o bé no saber mai si hagués funcionat?
Un petó. -
Diàleg[Ofensiu]Joan G. Pons | 22-01-2010 | Valoració: 10
Un bocí de relació humana real i sensible.
M'agradat molt, i també m'ha fet pessigolles, a prop del cor.