mai quedarà en l'oblit

Vaig entrar. Era allà. Volia tornar enrere, sortir, fotre el camp. No volia que em trobés allà. No volia que em veiés desfeta, desfeta per ell, per un amor que mai aconseguiria sortir endavant. No volia que sabés que estava boja per ell, no ho volia.

Eren les onze. Em van trucar i vaig decidir sortir, no em volia quedar a casa plorant mentre ell era al carrer saltant i ballant. Em van convèncer i vem anar al lloc de sempre. Mai entrava la primera però aquell dia ho vaig fer. Maleït el moment en què vaig deixar enrere la por!
Quan es va obrir la porta tothom es va girar, com de costum. Ell encara no se n'havia adonat qui havia entrat però els seus amics sí. Amics, si se'ls pot dir.
No van tardar res a fer-li-ho saber. No van tardar res a dir-li qui havia entrat. Evidentment es referien a mi. Només a mi.
Ell es va girar, em va mirar i va quedar immobilitzat. Va deixar el got a la barra i se'n va anar. On? No ho sé, però el què sí sé és que quan va tornar, la situació seguia sent igual de tensa.
Pensava que marxaria i no tornaria en tota la nit però em vaig equivocar. Va tornar. No tan sols va tornar sinó que ho va fer i es va dirigir cap a mi.
Va venir molt decidit, em va agafar de la mà i se'm va endur amb ell. On em duia? Una altra vegada estava plena d'incertesa. Una incertesa però, agradable. Que tonta! Pensava que tornaríem, que faríem les paus i que tot tornaria a ser com havia estat sempre però no, estava del tot equivocada.
Em va portar fins al seu cotxe, em va donar un petó i va marxar. Sí, em va deixar bo i ben plantada. Però no, tant de bo hagués fet això.
Va agafar el cotxe i va marxar. On anava? Què volia fer? Tot eren preguntes, i totes sense respostes.
Passaven el dies i no sabia res d'ell. Un dia em va trucar la seva mare. Preguntava per ell. A mi? Fixa't a mi! Jo, que no en sabia res d'ell. Havia deixat de rebre notícies seves des d'aquella nit que em va donar l'últim petó.
Aquell petó va ser l'últim que he rebut mai més. Voleu la veritat?
Ell va marxar. Va parar a un bar, i a un altre, i un altre fins que tornant de no sé on... d'algun lloc on ell havia deixat tot l'amor i l'odi es va matar. Sí, i l'últim petó me'l vaig endur jo.
Des d'aquella nit, no he tornat a donar cap petó. Encara noto la seva dolçor, la seva tendresa. Encara noto el seu aroma... ningú besarà aquells llavis que van robar l'última gota d'amor d'aquell infeliç. D'aquella part de mi que em va robar i mai més podré recuperar.