Sopant a les fosques a Can Pitarra

Un relat de: Conxa Forteza

He parlat en diverses ocasions del restaurat Can Pitarra, del carrer Avinyó de Barcelona, com a punt de referència per molts de mallorquins, tan pels que hi vivim, com pels qui visiten la ciutat ocasionalment. Dijous de la setmana passada, arran de l'estada d'un gran amic a la ciutat i per no perdre aquest bon costum li vaig proposar anar-hi a sopar. Quan ens acostàvem al tram del carrer Avinyó on se troba el restaurant ens vàrem aturar indecisos de continuar ja que una negror absoluta pareixia que estava a punt d'engolir-nos. Vaig pensar: ja hi tornam a ésser, Fecsaendesa fent de les seves. I no anava errada..
Hem de reconèixer que el carrer Avinyó a les nou del vespre d'un mes de febrer només il·luminat per la llum tremolosa de les espelmes, endevinada a través dels mostradors de les botigues i les cristalleres dels cafès, imposa una mica. Pogueren més les ganes de retrobar-nos una altra vegada amb la calidesa del local i amb l'excel·lència de la seva cuina que el recel que ens produïa endinsar-nos en aquell túnel de foscor. Arribats al restaurant sans i estalvis, i rebuts amb la simpatia habitual per part d'en Jaume i demés personal, vàrem tenir l'alegria de comprovar que, malgrat l'absència de llum, no hi havia cap problema per poder sopar: la cuina s'havia salvat miraculosament de les males arts de Fecsaendesa. Mentre esperàvem, a la llum d'unes romàntiques espelmes, les favetes a la menta i els espàrrecs de marge amb una llaçada de "bacon". Ens assabentarem del calvari que patien des de feia dos dies els veïnats del carrer Avinyó i voltants. Dimecres varen rebre un avís que tallarien la llum de set a vuit del matí i de cinc a sis de l'horabaixa. Idò no senyors, no va ésser així. Els talls s'efectuaren dins uns horaris que agafaren els nombrosos restaurants de la zona en ple dinar i sopar. Dijous, dos cèntims del mateix. Els veïnats estaven en peu de guerra. Hi havia gent gran que no podia ni pujar a ca seva i se refugiaren dins comerços. Al carrer Ataulf una dona havia rodolat per l'escala. Les escales estretes i costerudes, pròpies de la zona, no conviden a pujar-les a les fosques precisament. Se remorejava que els transformadors que havien esclatat dataven de l'any 1.930. Al Sr. Pizarro li devien xiular les orelles en català. No sé si les "floretes" que dedicaren a la seva antiga gestió tenen res a veure amb el posat que va mantenir, el mateix dijous vespre, en el debat televisiu amb el Sr. Solbes. Massa bona cara no feia. Devia tenir el cuc de l'orella malalt !. Per acabar-ho d'adobar, i davant la indignació dels veïnats, una dotzena d'empleats de la companyia elèctrica se miraven la feta mans plegades. Per lo vist l'avaria estava arreglada des de feia hores però, no podien donar la llum ja que faltava la firma d'un tècnic que no compareixia per enlloc. Això passa al segle XXI!!!
La part bona del vespre, a banda de l'exquisit sopar, inclòs el luxe de la darreria: gelat fet amb mandarines de Sóller reposant dins una flor de xocolata. La intimitat que se creà entre els entaulats. Unes al·lotes nòrdiques il·luminaven els plats amb els mòbils i les seves fresques rialles omplien de claror el menjador. El bategar dels trenta-vuit rellotges que ornen les parets del local i les solemnes campanades que a intervals deixen anar i que, degut al fil musical, normalment no deixen sentir la seva veu, posaren música a un vespre que, malgrat els intents de Fecsaendesa per espanyar-lo, gràcies al bon quefer d'en Jaume i companyia va ésser una delícia. Ells no necessiten llum artificial per ésser tal com són, brillen amb llum pròpia.


Comentaris

  • Hola Conxa[Ofensiu]
    brumari | 26-02-2008

    Un relat saborós com tots els teus. Una rica descripció de Can Pitarra, víctima de les agressions de fecsaendesa.

    He cercat sense èxit un correu on dirigir-me a tu, per agrair-te les gestions que em consta has fet a prop de l'espai Mallorca, de manera que aprofito aquest comentari per dir-t'ho. M'han telefonat un parell de cops i he hagut de donar llargues al tema per la senzilla raó de no tenir llibres. M'ha sabut molt greu, però en aquest moment puc dir que la segona edició ja està en marxa i que tan punt surti em tornaré a posar amb contacte amb ells. Perdona que ventili aquí aquest tema, però no sé on puc contactar amb tu. Et tindré al corrent.

    Gràcies i petons.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: