Pluja d'agost

Un relat de: Montseblanc
La tarda d’agost s’estira com un xiclet molt mastegat, sense gust ja, però flexible encara, enganxós... Ha fet sol tot el dia i la humitat s’ha mantingut a ratlla. Trenta-quatre graus després de dinar. Hagués estat suportable si no fos perquè he anat a la platja i tinc la pell més calenta del normal. No m’he cremat. La crema protectora ha fet la seva feina, però l’escalfor hi és. Com si jo fos una bateria que m’he recarregat al sol i ara estic que trec espurnes per cada porus de la pell. Encara no m’he dutxat, ho faré abans d’anar a dormir. M’agrada sentir com la sal gairebé cruix quan flexiono els braços o les cames. I l’olor que faig... De mar, de crema, d’aire juganer.

Cap el tard, ara que ja es comença a fer fosc, ha pujat la humitat. Suo mentre camino pel jardí, només amb el vestit, sentint el meu cos viu i afamat sota el cotó. La llum del sol vol marxar però no pot. La tarda l’agafa per la punta dels darrers raigs i l’escampa de nou, envermellint-la. Per això m’ha recordat una goma de mastegar. D’aquelles de la meva infància, que quan se m’acabava, farta de mossegar-la una i altra vegada, l’escampava per terra, ancorant-la a pedres i pals. Un darrer intent de fer-la durar...

Miro les plantes i penso que he de regar, les meves passes sonen a pols i a terra seca, a set. I me n’adono que, per un cantó el sol ruboritzat per l’esforç malda per enfonsar-se, mentre que per l’altra banda, silenciosament, han arribat unes boires com cotons bruts de cendra.

Sento una cigala cantant, al jardí del costat, deu ser a un pi molt alt que encara té el sol entre la pinassa. I un tro. Ostres, sí, un tro. Camino entre els rosers, trencant algunes roses passades, la pell cada cop més amarada de suor; a la cara, al coll, entre els pits, els braços sencers, l’entrecuix, les cuixes, inclús els peus.

L’excitació que sempre em provoca la platja s’arrossega sobre mi, no me l’he pogut treure del damunt, i fa que noti un formigueig als mugrons, el forat de la vagina dilatat, tot mullat, mentre em moc a poc a poc, mirant de no punxar-me els dits. Un bernat pudent surt volant d’un clavell de moro sec que els meus dits arrenquen. El seu vol verd atrapa la meva mirada fins que aterra sobre el tronc de la palmera que va morir l’any passat.

Un altre tro. I comencen a caure gotes. Les primeres ni les noto, de tan tèbies com són. Estenc els braços, buscant que l’aigua dolça em dibuixi camins sobre la sal i el bronzejat. Però plou poc. I em ve la idea. Sé que els veïns del davant i dels costats són de vacances. I em trec el vestit. El llanço sobre un romaní i de nou obro els braços i aixeco la cara al cel. La pluja és feble, em cauen gotetes aquí i allà. A les parpelles, sobre el nas. Obro la boca, trec la llengua. Separo les cames, els pits em tremolen amb el moviment. Augmenta la intensitat del ruixat i se m’escapa un gemec. Em passo les mans pel cos, per sobre dels pits, la cintura, enfonso els dits al meu cony que crema. Tinc la sensació que les gotes desapareixen en tocar el meu cos, però cada vegada brilla més la meva pell i els regalims comencen a fer carreres per veure quin arriba abans als meus peus.

Percebo l’olor del jardí que per fi es rega. La pols que sucumbeix, les herbes remeieres que perfumen el moment, les fulles seques de la morera que mormolen la seva fi quan les gotes les enxampen.

Tinc la boca encara oberta, la pluja em corra pels llavis. Tanco els ulls. La mà dreta roman entre les meves cames. Noto el clítoris endurit. El meu índex hi fa unes quantes voltes. Fins que torno a obrir els ulls, miro enrere i el veig a ell, rere els vidres del menjador, mirant com plou, no s’ha adonat que jo sóc a fora, nua i lliure.

Camino descalça cap el tros de gespa que malviu davant el porxo del menjador. M’hi poso d’esquena. Crec que ja m’ha d’haver vist. M’ajupo, em poso a quatre grapes. Aixecant el cul, fent que els meus orificis quedin ben exposats. Noto com es separen els llavis vaginals i l’aigua dolça i fresca m’envaeix. Els cabells se m’enganxen a la cara, els pits gairebé em toquen a terra.

La seva polla entra en mi, sencera, de cop, m’omple el cony que l’acull amb una convulsió. Els seus dits em claven les ungles als malucs. Aixeco la cara de nou al cel, crido. Plou fort ara. I nosaltres, com gossos, ens acoblem, tots tres. Ell, jo i l’agost...

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-08-2018 | Valoració: 10

    Ben escrit, ara es un tens que jo KO se tocar

  • bo i sa...[Ofensiu]
    Nil | 27-08-2018 | Valoració: 10

    Doncs si... ho corroboro, el sexe és una bona medicina i una bona distracció per treure's del damunt neures i malestars....

  • L'agost em penetra[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-08-2018

    Fa tres anys, a l’agost del 2015, estava avorrida i famolenca. Veient com passava l’estiu, que sempre tinc la sensació de que no l’aprofito prou, que sempre en vull més... I vaig escriure el relat “Agost”, crònica d’una masturbació...

    L’any següent, l’agost del 2016, hi vaig tornar a pensar, en tot plegat, i vaig escriure un segon relat: “Agost, un any més”. Més del mateix...

    Es veu que el 2017 no vaig tenir humor d’escriure res sobre aquest tema...

    I enguany, sí, hi he pensat i he completat la “trilogia” amb aquest darrer relat. No és res de l’altre món, només vull transmetre les ganes de viure, de gaudir. Moltes vegades, lliurar-nos a la sensualitat, és l'única manera de no pensar en res més.

    Agraeixo totes les lectures i els vostres comentaris.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Geonauta | 27-08-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Fas que la sensualitat t'acaricii, fins a esdevenir desig.

    Moltes felicitats.

  • Enhorabona.[Ofensiu]
    Nil | 26-08-2018 | Valoració: 10

    De debò Montseblanc. Rep la més enhorabona per part meva, el teu relat Pluja d'agost puja com l'escuma i fins i tot cotitza a la borsa. Perquè arribar als 773! llegidors en pocs dies no és cap broma. Jo m'imagino les delícies que has despertat en els jovenets, homes ja fets, els que ja duen esperons, els jubilats i alguna o altra lesbi que també les deu haver a R.C. Ah! sense oblidar els que són homo i ni ho saben.. Vejam fem una repassadeta:

    (M’ajupo, em poso a quatre grapes. Aixecant el cul, fent que els meus orificis quedin ben exposats. Noto com es separen els llavis vaginals i l’aigua dolça i fresca m’envaeix. Els cabells se m’enganxen a la cara, els pits gairebé em toquen a terra. La seva polla entra en mi, sencera, de cop, m’omple el cony que l’acull amb una convulsió. Els seus dits em claven les ungles als malucs. Aixeco la cara de nou al cel, crido. Plou fort ara. I nosaltres, com gossos, ens acoblem, tots tres.)

    Excitant.... fins i tot jo m'he posat content! el que són les coses... i jo que pensava que la majoria de gent de RC no era pas procliu a instints canins com els que tu descrius de forma brillant... Però veig que anava força errat. En canvi el teu relat la Piscina s'ha quedat estancat.... Si!, i això que era publica o de l'ajuntament segons vas dir. Jo en canvi amb el meu poema AL- JAcuzzi, estic molt satisfet de com la gent s'ho ha fet seul. Tot i que l'entrada era de pagament, ja se sap un Club exclusiu. I a més per les petites dimensions del Jacuzzi, la gent ha hagut de fer cua i entrar per torns. El que m'ha agradat més és que han entrant tant homes com dones. I tots m'han dit: Nil, ens encanta l'homoerotisme, una experiència inoblidable, hi tornarem... Per cert, el que descrius ho has experimentat personalment? Jo, ja saps que tot el que dic ho he viscut en la pròpia carn, pura autobiografia. El que em xoca és que no m'hagis comentat res... A mi m'encantaria que algú em digués on l'erro, dels errors se n'aprèn moltíssim... I sincerament, no estic enfadat amb tu, perquè hi aboquessis "microbis, bacteris i fàctics també dins l'aigua del meu Jacuzzi, intent de sabotatge? El carrer és de tots, això és la llei de la selva. No et dono una abraçada, perquè per això ja tenin aquesta coneguda lider hindú anomenada Amma. Jo et dic només: continua tocant "fort" totes les tecles, de l'ordinador, es clar! Nil.

  • Calors estivals[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-08-2018 | Valoració: 10

    Un relat preciós, precís de detalls, positivant l'agost. Mar, sal, flors, sexe, pluja, poesia d'estiu càlida. Una forta abraçada, Montse.

    Aleix

  • Agost[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-08-2018

    M'agraden aquests relats que ni sabria ni m'atreviria a escriure.
    Una cosa m'ha cridat l'atenció i m'ha sorprès: parles de tu, jo i l'agost. Molt ben vist, molt ben explicat.
    Una cosa no m'agrada, que parlis de "polla", prefereixo "cigala", paraula que havies usat per referir-te a l'animal, però que també té el sentit que sabem. De totes maneres, això son gustos personals.
    L'escalfor intensa de l'agost, mai se m'hagués acudit que te la poguessis follar, això és un cop de geni.

  • MAGNÍFIC ...[Ofensiu]
    kefas | 18-08-2018


    aquest salobrós relat d'encès desig

    Imagino les belles imatges de la nimfa de sal que, ardorosa  i curulla de desig, es despulla de la seva nuesa per vestir-se de tots els sentits i corre, empesa pel destí, a retrobar la canonada humida que anhela el seu cruixent entrecuix. Després, amarada per les llàgrimes dels déus, es disposa a acceptar l'entrada misericordiosa del samaler de foc de mar. En aquest moment jo espero que sigui Neptú qui surti del seu reialme d'encesa salabror i en un fil de relat, que anhelo previsible, condueixi  la nimfa pels camins de l'èxtasi.  Però apareixen unes ungles anticipant la llangonissa que, sense més contemplacions, tanca l'esquerda i l'episodi.

    Potser un xic precipitat aquesta encastada final que, però, no resta ni una engruna d'emoció a les vívides sensacions que cavalquen sobre una prosa diàfana ben travada amb les essències de la terra.

  • Marck_Go | 13-08-2018

    Calent i refrescant ;)

  • Bub! bub! bub...![Ofensiu]
    Nil | 12-08-2018

    Et comento el teu relat de manera critica i honesta. Els teus relats, tostemps, malden per mostrar-se descriptius de les teves sensacions. Sensacions, no oblidis pas, que experimentem tots els ací presents, sense excepció de raça, credo o orientació sexual. Aquestes quadre d'emocions ha d'anar de bracet d'una història que atrapi al lector, sinó el relat cau en l'avorriment i la mediocritat. El teu relat, crec, sincerament, que li manca aquesta sinopsi que ara t'acabo d'esmentar. Després, trobo que quan detalles les teves sensacions et repeteixes força, no pot ser que el xiclet duri tant... També trobo que els mots no estan del tot ben triats, perquè una persona sensible mai trencaria una rosa passada, sinó que la "desfaria amb les mans". Hauries de treballar més el text, vull dir cuinar-ho a foc lent, repassa-ho les vegades que calgui, polir-lo i netejar-lo de llimadures sobreres. Torna a llegir Mercè Rodoredat.., un referent de la nostra literatura. Després també et vull retreure que les teves escenes sexuals no acaben d'encaixar dins la dinàmica del "jardí romàntic" que ens vols presentar. Més aviat les situaria en un gossera...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: