I TU MÉS

Un relat de: POBLET

I TU MÉS

Espanya està molt pitjor
del que hom pot imaginar.
Per què? Acabo de mirar
Vips del Congrés en acció,
amb molt minsa formació
en l'art de parlamentar
i entestats en destapar
mil afers que fan pudor.
Jugant tots al "I tu més"
frase pròpia dels infants
en el pati de l'escola.
Dels escons, resta palès,
surten frases dissonants
com d'un disc trit de gramola.

I en el cim del seu desvari
es refreguen mútuament
per llurs cares, l'excrement
que defeca el Vip contrari.
I així remenant la merda
no arranjaran ni una esquerda.
___________

Josep Maria Poblet

Comentaris

  • meravellós[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-04-2015 | Valoració: 10

    Un gran relat en forma d'excel.lent poesia.

    És cert, sovint el Congrés, els Grans Mandamassos, són així de caradures. I del president del govern, ja ni parlar-ne. No tenen ni cor ni decència, ni amb lo català ni amb els ciutadans d'Espanya.

    Felicitats pel relat.

    Ens seguirem llegint. A reveure.

  • M'encanta[Ofensiu]
    reusenca | 06-04-2015 | Valoració: 10

    M'encanta Josep Mª... És fantàstic! Com te les apanyes per organitzar poèticament tot allò que molts diríem i no sabem ben bé com. Es divertit llegir-te. Una abraçada

  • Crisi[Ofensiu]
    POBLET | 05-04-2015

    En el P.P. Cospedal, Arenas,. Tots plegats em donen la raó, és el ja conegut i absurd joc de " I tu més" i creieu que aquests fantasmes es preocupen del poble? Anda ja...
    Sols els preocupa el poder, els diners, ser el més guapo de la clase i així ens va tot...
    Hem de lliurar-nos del Jou d'aquesta gentussa, sinò no aixecarem cap.

  • COm sempre un crack[Ofensiu]
    Annalls | 02-04-2015 | Valoració: 10

    Me fet una passadeta pels de R-C, us volia ensenyar un canvi d'estil o més be una nova incorporació al estil de sempre.
    Uns poemes més potents que no es refereixen sols a sexe del que fins ara no n'havia parlat, també d'altres temes, però us fare la gracia de posar-vos-en tres i tancar amb 69 relats.
    No pensis que me passat de bandol i me tornat així... es una critica justament als temps que corren on les dones es creu homes i actuen d'aquesta manera (algunes), que jo sapiga lADN no ha canviat i a sobre els homes esdepilen brrrr quins embolics.
    Vestida de carn l'anterior es més suau, el profe del taller de poesia em va fer adonar de que la noia del poema es volia sentir presonera, em va donar tal revolta quan vaig veure que havia confós l'amor amb la submissió que la resposta va ser carn crua, evidentment ni una ni l'altre. Fins ara

    Anna

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-03-2015 | Valoració: 10

    9Que bonic tott el que escrius

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de POBLET

POBLET

1221 Relats

1223 Comentaris

634415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/