Biografia:

Davant del mirall
Una altre cop davant del mirall. Més quilos, mes taques, més arrugues, els ulls més enfonsats, però també més benèvols. Et somrius i et piques l'ullet. Amb el temps has après a estimar-te. Avui fins i tot et trobes un punt sexy, residu potser de l'assaig d'ahir, quan feies de gata en una teulada de zinc a l'escena del Foment. Ets ben conscient que tens poc a veure amb Liz Taylor o amb Natalie Wood, però per sort a l'escenari no hi ha cap mirall, i tu et pots inventar, i esperar que la teva actitud creï el miratge. T'agrada això del teatre, t'hi has aficionat fa poc encara que sempre t'havia agradat, era una cosa que miraves amb enveja. Bé ja t'hi has ficat, així, sense cap altre pretensió que passar-ho bé i és molt gratificant. També estàs reprenent això d'escriure, que també vas començar tard i després vas deixar, i ara tornem-hi. I també t'agrada. L'únic problema és que ara mateix entre els personatges de teatre i els d'escriptura, més els que pul·lulen per la última novel·la, no et queda gaire lloc per pensar, i ara havies decidit també pensar, pensar bé, amb temps, amb voluntat d'anar a fons, perquè fa massa temps que arrossegues la teva insatisfacció d'una feina a l'altre i ja n'hi ha prou. Creus que ja és hora, o decideixes que vols i vas a per totes, o acceptes d'una vegada que la feina és per menjar, i a les hores lliures queda la vida, i t'hi acomodes. Son dos opcions igualment bones. Però sembla que et costa. En tot cas t'has promès una cosa, prou lamentacions, el que està fet, fet està i has d'intentar deixar de veure la teva carrera com un munt d'errors encadenats. És el teu camí, el que tu t'has fet, i si fa moltes ziga-zagues, doncs, mira, segur que alguna cosa has après en cada una. Tot forma part d'aquest bagatge teu heterogeni i a vegades una mica absurd. Però tranquil·la, pensa que hi ha gent que no troba mai una parella que li vagi bé, i tu en això has tingut sort, gaire bé xiripa diria. Pensa en la teva filla de disset anys que es fantàstica, tot i que ara vagi histèrica amb els exàmens. Ho veus?, ja tornes a somriure. Així m'agrada noia. Un petonet!

Sandra Cabrespina
5 de maig de 2010

El meu e-mail és scabrespina@hotmail.com.