És quan llegeixo que hi veig clar - Lectura 20

Un relat de: castelldefels

En Lucas anava pel passadís de l'hospital acomiadant-se de tothom, també dels extintors i dels radiadors de la calefacció. També les infermeres li deien adéu, sempre de blanc. Una dona que devia tenir cent seixanta-tres anys li va donar un consell que no va poder escoltar, i en Lucas, sense poder-la entendre, li va dir "també vostè podrà sortir un dia d'aquí".
Havia estat plovent els dos dies anteriors. I els nens que feien vacances i cridaven s'havien quedat a casa mirant la televisió. La pluja també era a dins de l'hospital, no la pluja en si, sinó el color de la pluja. I ara, al tercer dia, tot i que al carrer feia ja sol, a dins de l'hospital romania la pluja. Quan en Lucas va sortir de l'hospital, feia sol, i li havia crescut força la barba.
Va sortir al carrer, doncs, i va sentir la tebior a la cara. Però era una tebior que naixia de la barreja de l'escalfor del sol i la frescor del matí, i no de la calefacció ni de cap manta made in Nepal.
Es va quedar mirant el cel fins que li va fer mal.
Dos nens tot just arribaven a la plaça que hi havia al davant de l'hospital. L'un duia una pilota i l'altre mirava tota l'estona el cel, com si encara no se n'acabés de refiar. En Lucas els va dir "Hola", perquè hauria volgut dir-los "Us he estat escoltant cada dia des d'aquella finestra". "Si vols...",va dir un que duia la pilota mirant en Lucas, "...jugar amb nosaltres", va continuar l'altre. Ell els va dir que gràcies, però que no podia, que estava lesionat i que l'entrenador li havia dit que descansés aquella setmana, que el proper partit era important... i els va donar una xocolatina a cadascun i, de nou, les gràcies. I els nens van dir que d'acord i que solien anar per aquella plaça, per si de cas un altre dia...
-No tinc diners per a l'autobús, María.
L'ambulància es va aturar just davant d'ells. Era gran i alta i els tapava el sol. Van ajudar en Lucas a pujar-hi; va notar unes mans que l'agafaven per sota dels braços. No era còmode, però li va dir a la María "quin taxi; és millor que un tramvia."




A quina obra pertany aquest fragment?

·Afirma Pereira d'Antonio Tabucchi
·Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga
·Mil cretins de Quim Monzó


Comentaris

  • AUTORIA[Ofensiu]
    ALBAA | 11-04-2009 | Valoració: 9

    És d'Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga

  • un tramvia a sp de Unai Elorriaga[Ofensiu]
    mary07 | 27-03-2009

    El relat es de Unai Elorriaga

  • Un tramvia a SP[Ofensiu]
    Nines | 18-03-2009

    És "Un tramvia a SP" d'Unai Elorriaga

  • ANEM FEM VIA[Ofensiu]
    SATIE | 17-03-2009 | Valoració: 8

    Text d'Un tramvia a SP de l'Unai Elorriaga.
    Relat senzill i profund on l'autor ens fa sentir el pas del temps pel nostre cos, la nostra ment i els records dels moments dolços.

  • Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 05-03-2009

    Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga.

  • És Un tranvia a SP[Ofensiu]
    Romy Ros | 05-03-2009

    d'Unai Elorriaga.

  • Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga[Ofensiu]
    NEULA | 04-03-2009

    Un tramvia a SP d'Unai Elorriaga