indigent, com jo

M'afegeixo al grup dels indigents, buscant primer el per què i el com dels teixits del carrer, de la llum que atravessa, d'ombres que caminen, de formes i colors que es camuflen en grisenca cerimònia del qui ha nascut simplement per tornar a morir... i m'estiro al terra dur compartint la soledat amb tants d'altres... per desobrir que la poesia és això, això que escrius, i que la vida humana és misèria i passió... per a qui és humà.


Sergi

Per guanyar l'enganxa't, em costa molt comentar poesia, aquest poema m'ha fet pensar en una calamarçada, te alguna cosa de tallant i fred. Molt bé.

ja et vaig dir que aquests versos m'havien quedat al cap un cop llegit "Indigent, com jo". Aquest poema és molt breu i, no obstant, al llegir-lo, t'arriba una força, una mena d'angoixa, que et fa sentir la pluja torrencial que descrius ben endins.

Entenc ara, havent gaudit del recull, perquè intentes que les paraules dansin, que espremin al màxim la sonoritat. Saps allò de "l'equlibri l'esperit no s'aprèn a cop de diccionari?". Doncs va per aquí.

Gràcies, mar, i felicitats per ser la millor enganxadora d'aquests móns (i això que... ehem...et perdono :P)

Una abraçada. Ens veiem aviat.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

...i amb abraçada tíntica inclosa...

Quina il·lusió, quin honor, em sento feliç. Ja veus quina bajanada, m'acontento amb poquet... Arreplego almoines de bons propòsits i de somriures que omplen més que qualsevol tiberi.

Gràcies de nou, mar, ets encantadorament entranyable, com si et conegués de tota la vida *sospir* manllevat a en Florenci... d.

...privilegiat!

Quina meravella i quin honor de llegir-te. Ostres, em sap greu, però les teves poesies m'anulen l'esperit crític. Haig de començar a posar-te una botifarra innacabable -i de ben segur, molt més elegant- de sinònims de collonut?

Moltes gràcies!!


Florenci

Em sento indigent com en aquest poema. Voltant pels camins cercant el primer que m'alimenti i un lloc on passar la nit.

Celebro retrobar-te, mar, donat que et tenia una mica oblidada. I tot i així et tinc a autors favorits en primera posició des de qui sap quan.

Ahir, per Sant Jordi, ens vàrem veure a última hora, quan et vaig comprar el teu llibre. Me l'he començat a llegir i t'haig de dir que promet molt. La teva poesia està repleta de figures retòriques molt interessants. Des d'un punt de vista personal, la introducció del llibre me l'he llegit amb molta cura, ja que hi veig molts fets que em recorden a algú (allò del tren i les anades i vingudes a Barna).

"Un somriure i mil si cal", em vas posar a la dedicatòria. T'envio molts somriures en aquest comentari. Espero poder venir per la mega-trobada del 31 de Maig a Premià de Dalt.

A reveure.

que et floreixen entre els dits i la terra de l'ànima. Descrius el que veus i sents...

Et repeteixo l'abraçada profunda o indigent...

onatge.

pel teu premi i pel poema.
Trista i poètica realitat...

quin llenguate tan ric! l'haig de tornar a llegir

No m'estranya que hagis guanyat. Només aquest magistral principi ja promet.

Una abraçada!

Sergi

Cada vers és una imatge que ens ofereixes amb força a través de mots que semblen únics, els ideals per composar un poema com aquest.
M'ha semblat preciós, de debó.
Una abraçada, i moltes felicitats pel premi, sens dubte merescut.