El coleccionista

Un relat de: NEULA

Era el seu joc secret, escollia una paraula que després es convertia en part d'ell mateix. La següent havia de ser: Tantalize. La primera paraula d'un altre idioma que escollia, l'havia atret de seguida, perqué parlava de temptació però també d'alguna cosa més fonda que esperava descobrir.

Va triar amb molta cura un paper de la seva carpeta. Paper reciclat es clar, i de bona qualitat, un de fet a mà, de color de llorer sec amb espurnes de verd julivert intens. En va estripar un cantonet, lentament, fent un petit rectangle. Va obrir la cremallera de l'estoig i va escampar els retoladors sobre la taula, desprès, va anar posant un al costat de l'altre els que havia decidit usar: vermell sang, or vell, plata, un groc pàl·lid que feia olor de vainilla, un blanc perlat amb perfum de crispetes, i un de rosa que feia una olor molt dolça com de xiclet de maduixa.

Va fer servir tinta negra per escriure clarament les lletres. Després, com sempre les va anar perfilant concèntricament amb els tons escollits: ara vermell, ara blanc, altre cop vermell, després or, maduixa, plata... Fins que els perfils de les lletres es van anar encavalcant i tota la paraula va quedar emmarcada en línies de colors, que finalment semblaven dibuixar un núvol rodanxó. S'ho va mirar, i va pensar en deixar-se aquell paperet penjant dels llavis, durant dies, setmanes.. però no. Les petites manies han de ser secretes. Ho faria com les altres vegades. Seria una paraula més a la seva col·lecció de paraules assumides.

Amb molt de compte va dividir el paper en tres síl·labes: tan, ta, lize, en fer-ho les pronunciava. La última essa, la de "laiss" se li va arrossegar entre les dents com una serp. Havia arribat el moment. Va posar-se a la boca el remenut "tan", i va sentir l'aspror del paper i gust de crispetes i maduixes agres, mareig de vainilla, i les lletres que se li enganxaven un moment al paladar. Les va remoure amb la llengua. I va sentir els sentits que se li esmolaven i tot de missatges plaents. L'olor dels dos dits de cafè fred oblidats a la cafetera de la cuina, i l'aroma de llevat i llimó de les magdalenes tancades amb una pinça, dins la bossa de plàstic. Va sentir també que li arribava per la finestra del celobert, el tacte suau d'un cabell que feia olor de mandarina, i d'un cos que feia olor de mar. Va empassar. Va agafar suaument, amb mans tremoloses el "ta", i se'l va portar a la boca. Com un esclat ara sentia alhora, el cafè i les magdalenes a la boca, i entre els dits un cabell suau de mandarina, mentre es sentia envoltat d'un mar salat i tebi, com un cos líquid de pell de seda que l'envoltes. Va tornar a empassar, amarat de sensacions intensíssimes, desitjós de retenir-les, boig per consumir-s'hi. Llavors en un moviment ràpid es va dur a la boca el "lize". Va pronunciar la paraula completa com una oració precipitada i delerosa. I de sobte, va tenir un calfred, va sentir la seva llengua passejant les restes de la paraula la saliva empenyent-la lentament gola avall mentre ell mateix es transformava en pedra viva i alerta.

Va saber que des d'aquell moment els seus sentits estaven més vius que mai, que ho podria percebre tot, i que tan mateix res no podria abastar, res sadollaria els seus sentits. També va saber que seria així era per sempre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de NEULA

NEULA

30 Relats

94 Comentaris

47891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
M'agrada escriure, el teatre, la ràdio,la poesia. Vaig fer servir Relats en Català per penjar els meus primers relats i encara recordo la il.lusió que em van fer els primers comentaris. També hi he passat bones estones llegint. Ara no estic tant per aquí , tinc més coses al blog de l'associació Lletrícola de Mataró, blog: planetalletra.org