SABATES VERMELLES (VENJANÇA)

Un relat de: NEULA

Quan he vist que les sabates no m'entraven ho he entès. Deu fer dos mesos que les vaig comprar. El dia en què ens vam trobar les dues després de gairebé vint anys i va ser com tornar a tenir-ne setze altre cop. Ens vam reconèixer, en aquell aparador davant de les sabates vermelles de taló vertiginós, i no ens hi vam resistir, les vam comprar com hauríem fet tants anys abans, en el temps dels petons amb gust de coca-cola sota la figuera dels apartaments de la costa on ens retrobàvem cada estiu. I ens les van endur posades com fèiem llavors quan ens compraven juntes bruses iguals, banyadors iguals, i quedàvem amb nois que eren amics, cosins o germans entre ells. Fins que ella va conèixer en Jordi, que era un noi que anava desparionat, però no sé què li va veure. No en vam parlar d'això, tot i que en vaig a estar a punt. M'hagués agradat confessar-li: "si te'l vaig prendre va ser només per recuperar-te". No ho vaig dir, vam parlar només de les coses bones, i em va acompanyar fins a casa on li vaig presentar l'Albert. Des de llavors ens hem vist sovint. Realment em pensava que l'havia recuperada. Quina gràcia fins i tot fa poc li he confessat que l'Albert està estrany, que sospito que m'enganya... Les sabates vermelles que avui hi ha al meu armari son un número menys que les que me'n vaig endur aquell dia de la botiga. Son les seves, el seu missatge. M'havia oblidat que ja llavors, sempre, sempre, tard o d'hora, ella es venjava.

Comentaris

  • llibre micorelats[Ofensiu]
    ed_la_Quadriga | 22-02-2007

    Benvolguda:

    Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

    Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

    jsole@laquadriga.com

    Moltes gràcies

  • bon relat.[Ofensiu]
    Nurithy | 06-01-2007

    Només hi he trobat a faltar una cosa. Un paràgraf. :)

  • rencorosa...[Ofensiu]
    neret | 31-12-2006

    m'ha agradat el relat, ben portat i ben resolt. Potser el final no caldria que fos tan explícit. Dient que les sabates no eren seves ja quedava, més o menys, explicat, no?

  • | 31-12-2006 | Valoració: 10

    una història completa. Amb un moment planteges tota una relació sentimental que acaba amb una venjança subtilment executada.
    M'imagino la situació: primer es nota que passa alguna cosa estranya, que hi ha quelcom que no és normal; seguidament es van copsant els detalls, fins que de cop es comprèn la naturalesa del que passa. Venjança.

    Molt original!

    Dan

  • Molt bo[Ofensiu]
    matenquatre | 31-12-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat la capacitat de sintetitzar passat i present, insinuant el que era innecessari expandir, i completant un relat ben ric en poques paraules.

  • Records de venjança[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-12-2006

    Realment, aquest microrelat és una mina de suggeriments, en forma circular, ja que es tanca sobre sí mateix, tot contenint en poques paraules una història sencera.

    Ben fet!

    No m'oblido d'enviar-te una bona abraçada,
    Unaquimera

  • Molt àgil i molt subtil[Ofensiu]
    Frèdia | 12-12-2006

    No ens podem refiar de ningú, gairebé ni de nosaltres mateixos. Molt bon relat amb unes sabates vermelles com a instrument de la venjança. De vegades el motiu més senzill proporciona la lectura més satisfactòria.
    Felicitats!
    Fredia

  • MOLT ÂGIL...[Ofensiu]
    MarBlava | 20-11-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat perquè resumeix la historia d'una amistad en poques línees, donant-li agilitat al relat.
    A més te un final inesperat.
    Original el fil conductor de les sabates.
    Hi ha amistats que maten.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de NEULA

NEULA

30 Relats

94 Comentaris

48033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
M'agrada escriure, el teatre, la ràdio,la poesia. Vaig fer servir Relats en Català per penjar els meus primers relats i encara recordo la il.lusió que em van fer els primers comentaris. També hi he passat bones estones llegint. Ara no estic tant per aquí , tinc més coses al blog de l'associació Lletrícola de Mataró, blog: planetalletra.org