Com el vidre

Un relat de: NEULA

El meu pare em duia a veure la meva avia dos cops a l'any. Ella ens obria la porta i ens feia dos petons de pintallavis rosa que esborrava tot seguit amb el seu polze ossut. A la sala, jo m'asseia al sofà, i ells cadascun a una butaca. L'avia portava una safata negra de plàstic molt lluent, amb dues tasses, lletera i cafetera de porcellana blanca, una sucrera de vidre tallat i un got. Sense preguntar-ho posava cafè, llet i sucre a les tasses, i només llet i sucre en el got. Tot seguit s'alçava un altre cop i portava de la cuina un platet amb galetes de mantega. Jo menjava les galetes i em quedava mirant les engrunes que queien sobre la safata o sobre el terra que també era negre i lluent. Mentrestant, l'avia renyava el pare perquè gairebé mai no l'anàvem a veure. Llavors començava a parlar "d'aquella dona", que jo sabia que era la mare, i el pare es regirava amb incomoditat a la cadira i deia que havíem de marxar. Espera, deia llavors l'avia, la nena ha de triar el seu regal. M'agafava la mà i em portava de prestatge en prestatge: aquest dofí de vidre, el vam comprar a Venècia amb el teu avi, abans que en deixes al teu pare i a mi. Aquesta porcellana me la va portar l'Isabel, d'un viatge a Portugal. Ara no la veig mai, ens vàrem discutir. Jo mirava i tímidament em decidia a escollir el ratolinet de cristall, el dofí de vidre, o un didalet de porcellana. Ella em mirava amb aprovació i m'embolicava el regal en un tovalló de paper. El pare i jo tornàvem a casa amb el regal, i amb dos petons més, fets i esborrats. La mare rondinava, quines coses de donar-li a una nena. I com que no li agradaven els "nius de pols", un dia em va donar una capsa de fusta, folrada de vellut vermell per que hi guardes els regals de l'avia

Comentaris

  • Persones de vidre[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-06-2006 | Valoració: 10

    Et deixa veure al seu través, però no et deixa pasar...
    Si xoques et fas mal, però ell no es trenca...
    Deixa que la llum el travessi, però no l'aire fresc...
    Si, el vidre té unes característiques molt especials, com aquelles persones que no estimen ni es deixen estimar, ni s'adapten ni et deixen passar.

    En canvi, de vegades amb el vidre es poden crear formes precioses! De la mateixa manera, es poden trobar persones generoses amb els seus afectes. Per sort!

    M'ha agradat el ritme del teu relat, assossegat i clar. I la sensibilitat que demostra...

    Una abraçada gens fràgil, ben forta,

    Una quimera

  • neula, [Ofensiu]
    rbbarau | 18-03-2006

    Sovint la familia no s'entén... gairebé sempre hi ha parents que no es poden veure... gent amb qui no es volen asseure a la taula el dia de Nadal... suposo que passa a les millors families.
    M'ha agradatb molt.
    Guarda bé aquesta capsa de tresors!

  • error[Ofensiu]
    peres | 18-03-2006

    bé, queda clar que no és "i amb mentre", sinó "i mentre". Disculpes.

  • (continuació)[Ofensiu]
    peres | 18-03-2006 | Valoració: 10

    i cada dissabte a la tarda em tancava al quarto i obria la capsa folrada de vellut i amb mentre agafava una rere l'altra les petites peces de vidre i de porcellana i les mirava a contrallum, repassant-ne les facetes, pensava en l'avi que va marxar, en la Isabel que va partir peres, en la mare que no podia ni volia veure l'àvia..., i llavors sospirava: Déu meu, que complicada és la vida i la gent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NEULA

NEULA

29 Relats

94 Comentaris

42805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
M'agrada escriure, el teatre, la ràdio,la poesia. Vaig fer servir Relats en Català per penjar els meus primers relats i encara recordo la il.lusió que em van fer els primers comentaris. També hi he passat bones estones llegint. Ara no estic tant per aquí , perquè temporalment presideixo un Planeta, que es diu Lletra i que aplega gent amb ganes d'escriure de Mataró. Si ens voleu coneixer tenim un blog: planetalletra.org
Gràcies.