RE: Repte LXVII: "Desembre de 2105" (Recordatori)

DIARI D'UN DESTERRAT. Desembre 2105.
Aquest Nadal no serà tan fred, diuen. Però ves a saber. Potser es una nova consigna enganyosa que s'ha estès entre els convictes. A vegades son necessàries per sobreviure en aquests camps desolats on estem. Si no, potser ens deixaríem morir, o intentaríem arribar a algun lloc, que ve a ser el mateix. Estem tan lluny de tot, que només la mort ens espera en qualsevol direcció. Es curiós que d'això en diguin estar desterrat. Mai abans havia estat tant en contacte amb la terra com ara. Hi ha tantes paraules que venen d'antic i que han perdut el seu sentit. Com això de Nadal, que havia sigut una festa religiosa es veu, i després una festa del comprar, i ara a Megalòpolis es la festa en que es criden consignes i es branden banderes lloant als salvadors. Els últims salvadors. Els últims d'un reguitzell d'enzes que van esfondrant la humanitat més i més tot brandant, també, consignes. Consignes estúpides. Potser tan estúpides com les que a mi un dia em van portar a lluitar contra ells. Potser tan estúpides com les que aquí ens diem per mirar de sobreviure. Sí. Tan buides com repetir-se que aquest Nadal no serà tan fred.