COARTADA

L’inspector de policia es va adreçar al senyor Grant, l’amo de la casa, i li va dir:
—No puc assegurar amb certesa que el seu majordom que l’Alvin, el majordom, tingui res a veure amb l’assassinat de la donzella. Té una coartada perfecta.
—I quina coartada és aquesta que sigui tan perfecta? —va respondre, indignat, el senyor Grant.
—No li agradarà saber-ho, senyor Grant.
—I per què no m’hauria d’agradar saber-ho? —li va etzibar al policia, tot enfuriant-se de cop.
—Perquè afecten aspectes íntims de la seva família i no s’ho agafarà bé vostè —va replicar, irritat, el policia.
—I què potser tan greu com perquè jo no m’ho agafi bé?
—Sé el que em dic senyor Grant. Preferiria no haver-li de dir, encara. I ara, si em dispensa, haig de continuar amb la meva investigació —va contestar el policia de la forma més educada possible i fent l’acció de marxar.
—Vostè no va enlloc sense dir-m’ho! —va cridar, furiós, el senyor Grant tot barrant-li el pas i agafant-lo amb força pel braç.
—Deixi’m anar si us plau, senyor Grant, si tant s’enfada li ho diré, però jo ja l’he advertit que no li agradarà, —va arronsar les espatlles i va acabar:— En el moment de l’assassinat totes les persones que hi havia a la casa eren juntes: el majordom es trobava jaient al llit amb la seva dona i el jardiner. Tots tres ho han confirmat i ens ho ha corroborat el cuiner que ja s’estava despullant als peus del llit.
El senyor Grant, abatut, el va deixar anar de cop i es va deixar caure, sense forces, al banc del jardí...