Maleit monstre!

Un relat de: NEULA
Ha sigut el meu consol aquests últims anys. Cada dia m’ho repetia: Abans no moris espero poder venir al teu llit de mort i xiuxiugerar-t’ho a l’orella. Però ha de ser quan que estiguis agonitzant, indefens, inert, llavors t’ho diré i espero que ho sentís, que t’arrivi el missatge. Serà la meva venjança. Ho faré en record de la meva estimada Amira. Et diré que ets un cornut i te’n donaré els detalls que pugui, tot fingint que m’acomiado conmuguda, com si t’hagues estimat. Molts ho creuen, que t’he estimat. Imbècils. Com podría estimar un monstre? Ningú ho ha dit mai en veu alta, però el nostre gran Visir, el tot poderós per sota només d’Alà l’altissim, es un monstre. Un mostre que durant una temps de la seva vida va fer matar noies innocents una darrera l’altra, noies dolces joves i boniques, mortes en la flor de la seva juventut, només perque el molt imbècil no podía resistir la idea de ser un cornut!. Per això he xalat tant quan a les tevés velleses he vist com les mes joveneta del teu hàrem, la teva favorita te les feia portar de l’alçada d’un campanar! I tu encara creus que jo t’estimo. A vegades em vens a escoltar quan explico rondalles als teus fills, encara t’agraden els meus contes. Si haguessis pogut veure dins meu, per sota de les meves mirades humils, i més enllà de les històries expilcades amb veu de vellut, allargades i allargades amb paréntesis gaire bé infinits, sempre intentat deixar-te amb ganes de més, haguessis vist un àbisme d’odi! T’hagues sorprés, segurament, et sabies temut, però no odiat. Mai, mai et vas arrepentir de les vides que vas llevar fredament! Havièm d’agrair a la teva magnificència que finalment els meus contes t’haguessin reconciliat amb les dones i que haguessis decidit perdonar-me la vida, i deixar de matar-nos a totes una darrera l’altra! Tots havien de besar-te el cul i glorificar la teva saviesa. Saps que una de les teves esposes mortes, una de les flors que vas escapsar era la meva dolça estimada? Que mai mès he estimat com la vaig estimar a ella? Que el meu primer impuls en oferir-me per ser la seguent, no va ser el de captivar-te amb el meu do de contadora, si no el de emmetzinar-te usant herbes secretes? No en vaig ser capaç, hagues caigut la desgracia sobre la meva familia, el meu pare, la meva germana, ho vaig anar postergant, conte rera conte, història rera historia. I llavors, vas dir que t’havia curat de la teva desconfiança, i jo vaig viure només per veuret algún dia converit en això que per aglun motiu et feia tanta por, t’ho explicaré a la orella ben fluixet mentre et mores.

Avui ha arrivat el moment, el moment dolç de la meva venjança, avui he vist el dolor i la incredulitat fugaçment en els teus ulls, mentre et parlava suaument. Llavors de sobte només ha quedat el buit. I m’he adonat de com era de petita i absurda la meva venjança. No me n’arrepenteixo, reconec que durant un temps m’ha ajudat a seguir vivint. Però també m’adono que he sigut tan estúpida com tú, bloquejant el meu cor amb el rancor. Ara em sembla sentir a l’Amira reint al meu costat. No pas per haver reparat la injusticia irreparable de la seva mort. Es riu de mi perqè he sigut tan estúpida de dedicar tot el meu cor a la venjança. La meva petita, patètica venjança. Se’n riu de mi amb amor, feliç de veure’m lliure del pes d’aquests anys, i em retreu suaument no haver sigut capaç de tornar a estimar. I jo ric també entre llàgrimes i li dic que no he deixat d’estimar-la a ella. El monstre es mort avui. El de fora i el de dins. Al davant em queda el futur, i del passat escullo recordar-te, Amira, i oblidar el monstre.

Comentaris

  • Aleix de Ferrater | 06-07-2013 | Valoració: 10

    Caram, m'has deixat tocat amb aquest relat preciós. Dur i preciós. Odi, venjança i amor de fons. tot plegat, un còctel amarg, boníssim. Un gran plaer llegir-te i saludar-te. I una abraçada estiuenca.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de NEULA

NEULA

30 Relats

94 Comentaris

47897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
M'agrada escriure, el teatre, la ràdio,la poesia. Vaig fer servir Relats en Català per penjar els meus primers relats i encara recordo la il.lusió que em van fer els primers comentaris. També hi he passat bones estones llegint. Ara no estic tant per aquí , tinc més coses al blog de l'associació Lletrícola de Mataró, blog: planetalletra.org