Si us plau, explica'm què hi veus.

Un relat de: marc (joan petit)

Sempre m'ho he preguntat, i per tal d'esbrinar-ho, el primer que vaig fer va ser anar a cercar-te. Un cop allà, em van marejar, ja que en sou tants! Sou una família d'allò més extensa, amb milions de fisonomies diferents, i de formes!. Amb perfils per a cada persona i, això sí, amb un aire de llibertat que admiro. I és aquesta llibertat la que cercava amb tu. Per tal d'agafar-te de la mà, portar-te a la platja, vora el mar, i sentir-la amb tu.

Ja estem junts. Hem agafat el cotxe i, després d'un breu viatge, hem arribat a la sorra, ben fina i agradable. D'aquella que se t'escola pels dits, i que fàcilment, quan la veus, no pots deixar de pensar en el temps. Durant els mesos d'hivern, pots arribar a sentir un calfred en el moment de posar el peu a terra, però no és res més que la carícia de cadascun dels grans d'arena que s'abracen al peu, la solidaritat dels quals fan un massatge únic. El pes es recolza de manera més pausada, i et fa aquell caminar insegur, lent, però concentrat. No tens por, però, de caure, ja que és la mateixa sorra qui et recull. La remor del mar, a més, t'acompanya en aquest caminar.

Ara només cal vestir-te per a l'ocasió. Trec el vestit i te'l poso. Ben a poc a poc, sense presses, i sense deixar-me cap detall, ja que qualsevol descuit podria ser irreparable. Estàs tan maco, ben vestit! Sense arrugues, amb la roba ben tensa, de punta a punta. Genial!

Un cop ben vestit, t'agafo de les mans. Et miro, i observo el més enllà. No fa gaire bon dia. Està ennuvolat, però el dia s'aguanta. Bufa, això sí, el vent tan esperat que ve de llevant, portant la humitat i l'aigua que Catalunya tan necessita. No és fort, força quatre, a tot estirar, i per tant no espatllarà els nostres plans.

Ara ja ens hi podem posar. Et poso de cara al vent, m'allunyo i t'alço.
Vola!
Vola!
Ben amunt, sense parar, agafat de les mans, llargues. Cada vegada més llargues! Però que et mantenen arrelat a terra. Estigues tranquil, allà dalt, observant des de la distància, mantingut pel vent, i subjectat pels fils.

I ara sí, estel, si us plau, explica'm què hi veus.

Comentaris

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    angie | 26-01-2006

    El primer paràgraf et descoloca perqué no saps a quina família, de què, es refereix. La prosa senzilla i ben ambientada ens situa en aquesta platja, i aquest estel l'imagino com la nostra ànima, sedegós de volar lliure, fent ziga-zagues entre els corrents d'aire...

    angie

  • una gran platja[Ofensiu]
    iong txon | 15-10-2005

    El lloc on es troben Cel i terra, aigua i sorra, mar i cel. On neix la vida…

  • Llibertat[Ofensiu]
    Xinxeta | 15-10-2005

    Bon relat! M'ha agradat aquest estel gairebé personificat, amb ulls, tota una imatge de llibertat. Jo tampoc he sabut què era fins al final!

    M'he trobat aquest relat als destacats i veig que és el teu aniversari, així que... felicitats!

  • Guauu pensava que parlaves de la tovallola[Ofensiu]
    Gemma34 | 15-10-2005

    Molt bo.

    primer de tot t'haig de dir que he entrat per felicitar-te, i segona per agraïr al fòrum l'oportunitat de llegir-te, ja que si avui he entrat ha estat per felicitar-te!!

    Aquesta iniciativa dóna peu a obligar-nos a llegir a relataires que potser no hauriem llegit per la gran quantitat d'autors que hi han a dins de RC.

    Un petó pel teu aniversari!!!

    Gemma34

  • Joder Marc[Ofensiu]
    foster | 15-10-2005

    No m'esperava tanta sensibiltat per part teva, perdona'm. M'ha interessat molt, tot i que no és massa del "meu" tipus. El trobo, però, una mica contingut, prosa poètica que vol mantenir-se dins la prosa però que no pot defugir la poesia que li és inherent. No sé si m'explico.
    El millor, sens dubte, el crescendo de l'acció-situació fins arribar al clímax que dóna relleu a tota el precedent. I no em referixo a la pròpia sorpresa, sinó a la frase misteriosa, mística, de digue'm què veus des d'allà dalt, estel.

    Bé, bé, molt bé

    Felicitats i FELICITATS!!!

    foster

  • Felicitats!! :P [Ofensiu]
    solarin | 14-10-2005 | Valoració: 9

    Has sabut mantenir el misteri de l'estel fins al final, deixant que el lector s'imaginés qualsevol altra cosa...
    L'anhel de veure-ho tot, de saber, de descobrir... fins i tot allò que, en principi no podem, i que l'estel ens pot mostrar...
    M'ha agradat l'entrada a la platja: la sorra que fa massatges als peus i que ens acull quan caiem tot i que no tinguem por de fer-ho...
    Ara que t'he començat a llegir per l'ALLA crec que ho seguiré fent; que vagi bé!

  • Jo ja t'ho vaig...[Ofensiu]
    Llibre | 26-07-2005

    ...explicar, què hi veia.

    Ara que t'ho expliqui algú altre.

    LLIBRE

  • Veig, veig...[Ofensiu]
    pivotatomic | 21-07-2005

    Després de la trobada de l'altre dia vaig caure en que feia força que no et llegia, i he volgut reparar aquest error.

    Pel que hem parlat, suposo que ja saps que aquesta classe de relats no són el millor per deixar-me bocabadat. Malgrat això, aquest m'ha agradat.

    I per dos motius: d'una banda pel joc d'equívocs que fas amb l'estel, divertit i ben portat, i per l'altra, i sobretot, per la frase final.

    Es una cloenda que justifica la lectura del conte.

    Casum l'olla! I jo que em pensava que els de telecos eren com l?home de Llauna, amb molt de cervell però sense cor...

  • Quan era el moment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-06-2005

    Quan era el moment no el vaig llegir (feina, sempre feina) però no me'l he volgut perdre.

    Estic contenta d'haver-ho fet. Tens una narrativa poètica, que es dolça i tendre, però que evoca imatges clares i boniques. I malgrat que el relat no té un argument d'intriga, ens la crees volent endivinar qui és aquest, que té una gran familia, a qui cal vestir. I si bé, al final endevinem, és molt al final quan ens obres els ulls, però ens has tingut in albis fins llavors obligant a llegir fins al final.

    Molt bé noi.

  • Quin relat![Ofensiu]
    brideshead | 16-06-2005

    És preciós, Marc Gran, quina dolçor de relat, quina sensibilitat que hi he vist, al darrera de les teves paraules. I ben enganyada que he arribat al final! Primer creia que era una noia, amb qui volies compartir tot l'amor de la llibertat, a la platja, vora el mar, passejant per aquesta sorra de la qual ens parles amb tanta imaginació (la sorra fina que s'escola pels dits, la que et fa sentir un calfred a l'hivern). Després, quan en un moment dius "maco", he pensat... ui! així que no és una noia.... i al bell mig de la darreríssima frase...."si us plau, ESTEL, explica'm què hi veus"....

    Et felicito Marc Gran (perdona, ja saps que t'he rebatejat, i si no m'indiques el contrari, m'agrada el nom que t'he posat, i per tant, amb el teu permís, el faré servir).

    És un meravellós cant a la llibertat, explicat des d'una perspectiva singular. Què bo, aquest relat!

    Una abraçada!

  • aprofit ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 16-06-2005

    per contestar-te i de passada començar el dia amb un relat teu. Jo no hi vaig cada dia a l'Ateneu, però si un dia vols fer una xerrada al pati que ara si està de lo millor, m'avises el dia abans i quedam, a mi m'agradaria i si un dia hi passes demana per jo sense cap problema, i si hi som feim un altra xerrada ...

    et don el meu correu si no el tens

    fbrunoconxa@hotmail.com

    Una aferrada

  • Llibre | 06-06-2005

    Molt bo, Marc (o prefereixes que digui Joan?).

    Fins el darrer moment intentes mantenir la lectora atenta a les explicacions, tot esperant que provi d'entreveure qui o què era allò que havia anat a cercar el protagonista. Has aconseguit crear expectatives, interès, i això és un dels puntals més importants alhora d'escriure un relat (o qualsevol altre tipus de narració).

    Només et diria que trobo l'inici un pèl precipitat. Vull dir que, comparat amb altres històries que t'he llegit, potser li manca romandre una estona en calma per ser polida de nou. És una visió subjectiva, eh! Però li trobo algunes repeticions de paraules innecessàries i un giravoltar sobre el mateix tema que no ens permet avançar (em refereixo a la primera part... potser els dos primers paràgrafs).

    És el pol positiu i el pol negatiu de jugar a la sorpresa final. Que crees expectativa, però també pot resultar que allargues l'explicació més del que seria prudent.

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- He estat pensant sobre l'organització de la nostra tertúlia literària, i he penjat un missatge al fòrum. Cosa que et comento perquè hi passis i hi diguis la teva. Una abraçada!

  • Uau, em trec el barret![Ofensiu]
    OhCapità | 01-06-2005

    Jo també ho vull mirar des de l'altura estant, mmm, un relat molt ben portat, amb un final perfecte.

  • Qui pogués ser estel...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 26-05-2005

    Qui pogués ser estel, per fondre'm amb l'aire i sentir les teves lletres dedicades a mí.

    Preciós. Me'l puc quedar als meus preferits....?

    Una abraçada.

  • enlairar dolçament els somnis...[Ofensiu]
    ROSASP | 26-05-2005 | Valoració: 10

    El relat està impregnat de imatges molt tendres...
    L'estel vestit per l'ocasió, les converses interiors que mantens amb ell, com acarones el seu cos abans de deixar-lo anar. Dolços sentiments de somnis i llibertat, s'enlairen amb el vol del teu propi cor...
    Preciós veure'l petonejar el cel!
    Felicitats, té originalitat, tacte fi i molta sensibilitat...

    Bon vent i vola alt!
    Una abraçada i un vot!

    P.D. La foto és fantàstica, enmig de tanta blancor també sembles tocar el cel.

  • Si els estels podessin parlar...[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 26-05-2005 | Valoració: 9

    No sé si et dius Marc o Joan, és igual ,m´ha agradat el teu escrit. La literatura és això dir coses que a vegades sorprenen i no te les esperes. Has sabut plasmar-ho bé.
    (orchid)

  • la sorpresa[Ofensiu]
    Lavínia | 26-05-2005 | Valoració: 10

    de l'estel "ben vestit" i l'espera que el vent no amaini i que faci volar la teva "criatura", m'ha semblat encantadora.

    Molt ben buscat. Tens el meu vot i la puntuació.

  • un estel i un vot![Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-05-2005

    Un Joan petit i un cometa, buscant la llibertat.
    M'has recordat un petit conte de Galeano en que un nen li demana al seu pare que el dugui a veure el mar i quan hi arriben li diu: ensenya'm a mirar!!
    Breu, bonic, amb detalls que enriqueixen la imatge de la felicitat en solitud, o en la companyia d'un company lliure que et pugui explicar com es, aixo de ser lliure i com es veu aquest estrany mon des d'amunt.

    Felicitats i una abraçadassa d'aires llunyans!!

    m

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: