RELATSENTERTULIANS: Deu pometes té el pomer, d'Ofelia Dracs

Un relat de: David Gómez Simó

=Amb aquest relat encetem la segona tertúlia literària amb el desig que sigui prou engrescador i s'animin a participar un bon nombre de lectors.=



Fa uns anys vaig seguir per televisió l'entrevista que li feien a una actriu, malauradament no recordo el seu nom, que actuava a Barcelona. Durant l'espectacle feia un estriptís invertit, és a dir, sortia nua a l'escenari i al compàs de la música anava vestint-se. L'atreviment del número va portar al presentador a preguntar-li per la diferència entre erotisme i pornografia. Sense dubtar-ho li va respondre que "l'erotisme era com molta gana i que et posessin al davant un plat de llenties amb arròs i xoriço, amb un tros de pa i un got de vi negre. La boca es fa aigua només de pensar a menjar-lo". Llavors va dir que "la pornografia era quan t'havies acabat les llenties, estaves fart i amb l'estómac pesant i se't repetia el xoriço".

Va agradar-me tant aquesta definició que l'he feta meva i és el barem amb què jutjo la literatura eròtica. Això, evidentment, m'ha creat un problema davant del llibre que ens ocupa, perquè sentir-se fart de paraules té molt a veure amb el que s'explica i quan s'explica.

Deu pometes té el pomer, va suposar un trasbals important per a molts. Que l'any 1979 guanyés un llibre escrit en català un concurs eròtic on predominava el castellà era tot un èxit (uns anys després també va fer-ho en Josep Bras amb El vaixell de les vagines voraginoses ). Però, que a més fossin vuit autors reconeguts i que entre ells estigués en Joaquim Carbó, conegut per les seves novel·les juvenils, era massa per a un nano com jo, i vaig convertir el llibre en una icona de rebel·lió i transgressió.

…25 anys després, amb moltes lectures pel camí, sovint he pensat no estar sent just amb el text…


La cadella: el primer relat del llibre és ben sorprenent. Estem davant d'un monòleg accelerat. La veu protagonista ens porta d'un personatge a l'altre descrivint emocions gairebé a cada frase, seguint una fórmula concreta: descripció/acció, pregunta, afirmació.

Tot el conte avança al ritme que s'imposa la protagonista per excitar-se, en el fons el personatge masculí és tractat com un objecte. Fins i tot, en el gir final de les crosses, quan ella li demana que les hi atansi, no hi ha rèplica per part d'ell.

Trobo que el conte busca un punt de perversitat i de provocació en utilitzar una persona amb minusvalia com a protagonista.

Una curiositat: la fel·lació amb els cabells de la que parla és una tècnica que s'ensenya a Xina a les Tigresses Blanques per absorbir l'energia masculina.

Xop-suei: en aquest conte hi ha un home com els d'abans, i com molts d'ara, al que només l'importa ell mateix. El relat s'assembla molt a una pel·lícula: ràpides seqüències lligades entre elles sense cap mena de respir. També és un dels més divertits amb un toc de llegenda urbana (això de quedar-se prenyada per un batut de cacau és inquietant).

Tereseta-que-feia-anar-la-vietnameta: un altre monòleg. La presència del gos i dels professors amb l'alumna és una constant en la literatura eròtica. Les estudiants, ja se sap, donen molt de joc. Per cert, ¿què és una vietnameta? ¿una fotocopiadora manual?.

Els pantalons: molt llarg, per explicar aquesta història l'autor s'enfila massa i dóna massa voltes. Considero que és la més fluixa de totes.

Afrodisíaca senyera: el pas del temps fa possible l'existència d'un relat com aquest on s'està descrivint una violació, imaginària, i justificant els motius i les maneres. Fa un parell d'anys Hernan Migoya va fer el mateix a Todas putas i gairebé el lapiden.

Una gosseta caniche:la mort, omnipresent en el conte, es barreja amb dues parafílies molt apreciades en literatura: la zoofília i la necrofília. Tot un concert de fílies i flautes.

Eros, azimut, tres: una variació erotico-festiva sobre un dels grans drames de l'educació religiosa: els capellans pederastes. Això sí, l'aventura dels melons i les síndries és molt gratificant davant la duresa de la història, li aporta una visió humorística.

L'espanta-sogres: un relat sorprenent. Primer, perquè no està narrat en primera persona, i, segon, per la mateixa història. Seguir les divagacions d'un dement mentre practica sexe amb la torradora i l'espanta-sogres és prou divertit (però poc eròtic).

Al caire de la tarda: a diferència dels altres, aquest no és un relat eròtic: és un drama emocional molt intens. Necessàriament més extens, ens parla de l'obsessió d'un home gran per una nena, sense deixar espai a l'humor i la ironia. Un retrat de la misèria humana efectiu i contundent, més treballat que la resta de contes, tant en qüestions gramaticals com en el desenvolupament dels fets.

Els tres senyals: la darrera de les pometes és un conte en tres parts o tres escomeses sexuals. Amb un vocabulari molt ric i divertit ens passeja per la imaginació d'un escriptor al llarg del dia.

Llegint-lo he recordat la pel·lícula d'en Bellmunt L'orgia i la seqüència en que Juanjo Puigcorbé recorria Barcelona en moto i nu, allà també n'hi havia una a qui visitava la tieta.

Resumint: estem davant d'un llibre visual. Tots els relats basen la seva força en les descripcions detallades (el mateix que succeeix en els relats de terror) i molt poc en la sensibilitat dels protagonistes. Això ve donat per la presència masculina d'Ofèlia Dracs: Joaquim Soler, Quim Monzó, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Jaume Cabré, Xavier Romeu, Joan Rendé i Josep Maria Illa; perquè les components femenines del grup no van participar en aquest llibre.

Hi ha una gran diferència entre la literatura eròtica feta per homes i l'escrita per dones (Podem donar una ullada a Seda negra , de Quetzcoalt, i a Acaricia'm la pell de Gemma34) que té molt a veure amb la manera de viure el sexe.

Deu pometes té el pomer, és un llibre fill de l'època en què aparegué. Alguns relats no tindrien la força que varen tenir de ser escrits actualment, quan la saturació d'imatges sexuals en els llibres arriben a cansar per innecessàries i vulgars. Però, l'any 79, estàvem necessitats d'aquesta disbauxa sexual i políticament incorrecta.

Comentaris

  • Cantera de vocabulari[Ofensiu]
    santimas | 18-11-2006 | Valoració: 10

    Considero que Deu pometes té el pomer és un llibre de referència per a qualsevol escriptor català que vulgui escriure relats eròtics. Entre moltes altres coses, és una inesgotable cantera de sinònims i expressions relatives als atributs i a les relacions sexuals, cantera molt útil per no caure en el parany d'estar repetint una i una altra vegada els mateixos mots.

    Considero que Els pantalons és, de lluny, el millor relat de tot el recull. Esmenta el penis més de vint vegades, i no repeteix ni un sol cop cap dels sinònims. Tota una lliçó de creativitat eròtica, a banda de la història en sí, que trobo hilarant i aconseguidíssima.

  • David!!![Ofensiu]
    Gemma34 | 09-07-2006

    Ara entenc perquè el meu relat "Acariciem la pell" té més de 1000 lectures. Ho he descobert!! tu em fas publicitat!

    ;-)


    Realment és tot un elogi veure el meu nom, m'has fet ruboritzar. jejeje


    Gemma34

  • Comentaris...[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 19-10-2005

    A mi em passa com la Llibre: vaig agafar el llibre en préstec a la biblioteca ja farà unes quantes setmanes i, sincerament, cada dia que passa tinc els relats una mica més confosos. Sobretot si se n'ha de fer una anàlisi més o menys acurada.

    Marc.

  • Diversos temes[Ofensiu]
    Llibre | 19-10-2005

    1.- David: sí, hi estic força immergida, en aquesta lectura de l'Eco. I l'estic gaudint. Quan acabi ja t'ho faré saber i si vols la comentem (en pla d'estar per casa, vull dir, no en pla relatsentertuliats).

    2.- David una altra vegada: ara m'has enganxat! El teu comentari ampli sobre aquest conte del "Deu pometes té el pomer", vol dir que els comentem més a fons? Noi! És que jo el llibre el vaig llegir agafant-lo en préstec de la biblioteca, i l'he hagut de tornar. O sigui que no disposo del material aquí al davant, i per comentar en profunditat, no m'hi veig amb cor de fer-ho si no el puc fullejar. Què faig? El torno a agafar?

    3.- Marc: una mica guason, eh! Vull dir per això de famosa. Menys "pitorreo"!

    LLIBRE

  • Comentari a la gosseta caniche.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-10-2005

    He triat aquest relat per extendrem una mica, perquè l'autor no utilitza gairè llenguatge sexual per descriure les accions, ans al contrari ens descriu les accions en el mateix tó que parla dels estors de la balconada: amb distancia, com si res del mon fos amb el protagonista.

    De fet, és ben bé així.

    Aquest senyor, marcat per la relació amb la tia quan és petit i amb la mort de tots els qui l'envolten, no resulta simpàtic. Tampoc crec que ho pretengui. L'únic detall humà podriem dir que està en la descripció de la relació amb la flautista (tot i que no veig clar si el tema de la flauta preten ser un detall humoristic o pervers), més que res perque s'enamora d'ella.

    Tot és massa esceptic, fins i tot la mort del caniche (per cert, pels vols d'aquell any Bigas Luna tambè va fer una pel·licula sobre el tema de les relacions amb un Caniche).

    Personalment, crec que un relat eròtic ha de fer implicar al lector d'una manera o altra, sigui amb simpatia o rebutg envers dels protagonistes i en aquest conte no s'aconsegueix. No per mal escrit, sinó pel distanciament que ens imposa el narrador.

  • Comentant a Eco[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-10-2005

    Llibre, veig que ja hi estàs ficada en la lectura de la Misteriosa flama…, espero que l'estiguis gaudint molt.

    Anant al comentari, personalment crec que és una bona mostra d'erotisme, perquè en un parraf aparenment innocent, parlar d'uns comics llegits de menut no pot ser més "blanc", l'autor ens fa reviure aquell primer despertà a la sexualitat que té quelcom de prohibit i/o pecaminós.

    Amb molt poques paraules, Eco, ens convida a recordar la nostra infancia i els nostres impulsos (de fet, d'aixó va tot el llibre: despertà records).

    Tot i no ser un llibre de temàtique erótica, "La misteriosa flama de la reina Loana" va carregat de sensualitat.

  • Voto per la novel·la suggerida per la famosa Llibre[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 17-10-2005

    Doncs això.

    Marc.

  • Compartir[Ofensiu]
    Llibre | 15-10-2005

    Aquesta intervenció no és tant un comentari sobre el tema que estem tractant, sinó el desig de compartir un fragment de lectura del llibre que tinc en aquests moments entre mans.

    La novel·la que estic llegint actualment és La misteriosa flama de la reina Loana, d'Umberto Eco (una de les moltes fantàstiques recomanacions d'en David).

    I ahir al vespre vaig llegir el fragment que ara transcric, perquè em va fer pensar en la nostra tertúlia, i em va semblar adequat compartir-ho amb vosaltres (per a qui disposi d'aquest volum, li diré que la citació es troba a les pàgines 237-239):

    (...) però Gemmy ara ja segura, es deixava anar i, com si la faldilla tingués un estrip, la cama esquerra sobresortia nua fins al genoll, deixant veure un bon tou de la cama refinat i estilitzat per un taló d'agulla, mentre de la dreta només es veia el turmell, però com que amb tota coqueteria la cama s'alçava en angle recte cap a la cuixa procaç, el vestit (potser per efecte del vent encès) les adheria totes dues humides al cos, de manera que feia més evident tant la corba dels malucs com els arrodoniments de tota la cama. És impensable que el dibuixant no fos conscient de l'efecte eròtic que estava creant, i certament feia referència a alguns models cinematogràfics, o precisament a les dones de Gordon, sempre enfundades en vestits endiumenjats farcits de pedres precioses.

    No podia dir si aquella era la imatge més eròtica que havia vist mai, però certament (si la data del Corrierino era 20 de desembre de 1963) era la primera. Tampoc no podia argumentar si a quatre anys ja havia tingut alguna reacció física, una vermellor, un sanglot d'adoració, però certament aquella imatge havia estat per a mi la primera revelació de l'etern femení, de tal manera que calia preguntar-se si després encara havia pogut arraulir-me al pit de la meva mare amb la innocència d'abans.


    Bé... ja he dit que potser no està íntimament lligat a la nostra temàtica. Però ahir al vespre, en llegir aquest fragment, vaig pensar que ho volia compartir amb vosaltres. I aquí el teniu.

    Fins la propera!

    LLIBRE

  • Temes pendents[Ofensiu]
    Llibre | 15-10-2005

    --Deixo de banda continuar el diàleg sobre les diferències entre erotisme i pornografia. Penso que, qui més qui menys, ja ha dit la seva.

    --També deixo de banda el tema de la importància del llenguatge, no sols en la literatura eròtica, sinó també en qualsevol altre gènere, per tal que l'obra sobrevisqui al llarg dels anys. Crec que en aquest punt també hem comentat, més o menys, els nostres punts de vista.

    --Però repeteixo: ¿considereu que seria interessant tractar algun d'aquests contes del Deu pometes té el pomer més a fons?

    --I insisteixo: ¿tirem endavant amb la lectura de L'Aurora, de la Núria Tió per valorar els diferents plantejaments d'erotisme des d'una veu masculina o des d'una veu femenina?

    Espero respostes!

    LLIBRE

  • Aprofitant la pregunta d'en Marc[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-10-2005

    vaig a fer-nos publicitat. Jo treballo a la llibreria

    AL VENT (sí, com la cançó d'en Raimon)
    c/Sant Joaquim, 19 (08911-Badalona)

    tel.93.384.03.65 (si no truqueu en divendres segurament la veu càlida i suggerent que us contesti sigui la meva)

    www.alventllibres.com

    i a mi m'agrada presumir de que tenim 20.000 llibres en stock (i no és broma).

    Apa, ja m'he publicitat.

  • no dono l'abast![Ofensiu]
    marc (joan petit) | 12-10-2005

    ostres!
    Acabo de llegir, en diagonal, els missatges que heu anat posant. jo dient "tonterietes" i la resta fent el que es tracta: una anàlisi com déu mana! marededéu! crec que n'aprendré moltíssim!

    Bé, em sembla de conya. (el tema del llibre)

    Per cert, David, a quina llibreria treballes?

    Marc.

  • sobre l'Aurora[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 12-10-2005

    per mi, perfecte que afegim un altre comentari.

    El que no tinc tant clar és que sigui fàcil de trovar. Va sortir fa dos anys i està publicat per una editorial Valenciana, però descatalogat no crec que ho estigui.

    Per cert, parlant del tema, aquest any va guanayar en Ramon Guillem el premi de la Vall d'Albaida. A mi com a poeta m'agrada molt i és una lectura que tinc per costum recomanar, però la seva novel·la no vaig ser capaç d'acabar-la. Era molt poetica (describia un petò com un mar tempestuos amb onades de saliva, per exemple), tant que no conseguia seguir amb interès la historia.

    Pot-ser és que, en el tema del llenguatge, els extrems és toquen, tambè, i si un excés de vulgaritat li treu la gracia al relat masses metàfores avoreix.

    Resumin, que no és el mateix un poema que una novel·la, senyor Guillem.

  • Sobre "L'Aurora", de la Núria Tió[Ofensiu]
    Llibre | 12-10-2005

    Jo crec que sí, que es pot trobar fàcilment. Per una banda perquè està editada el 2003, o sigui que encara no l'hauran descatalogat... hehe... (és que les coses van així, no?, en el món editorial). I per altra banda perquè va ser guanyadora del Premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida, 2003.

    Un altre tema és que vagis a la llibreria i la trobis en el prestatge corresponent. Això ja no m'atreveixo a assegurar-ho. Però no crec que sigui difícil d'aconseguir-la.

    Les dades són les següents:

    TIÓ, Núria: L'Aurora. Editorial Bromera. Col·lecció L'Eclèctica, 103


    Això vol dir que et sembla interessant fer-ne la lectura? Que tirem endavant aquesta proposta?

    Ei! Marc i David: què n'opineu, vosaltres?

    LLIBRE

    PS.- Hehe... Lavínia: m'han fet gràcia les teves correccions sobre el "revoco". De veritat que m'has fet ballar el cap durant una bona estona.

  • Llibre[Ofensiu]
    Lavínia | 12-10-2005

    Caram!! Últimament m'expresso força malament, trobo, oi? Simplement volia subratllo el que havia a l'inici en David.
    "Revocar" vol dir no estar-hi d'acord!!. Tens raó.

    Sobre la novel·leta de Núria Tió, sols voldria dir-te que si es troba fàcilment, please!!.

    Petons.

    Lavínia

  • I per cert, Lavínia:[Ofensiu]
    Llibre | 12-10-2005

    veuràs... és que abans m'he llegit el teu breu comentari en pla ràpid perquè era l'hora de dinar, i ja se sap: "A la taula i al llit, al primer crit!"

    Però m'ha quedat una frase teva al cap i no me l'he treta fins que he tornat a connectar-me.

    Quan dius: revoco el comentari que ha fet en David... vols dir realment que no estàs d'acord?

    És que m'has fet ballar el cap amb el significat de la paraula revocar, i per un moment he pensat que jo no la tenia clara. Però no. És el que em pensava: "revocar" significa anul·lar o deixar sense efecte una decisió, una ordre...

    I ara la pregunta: què és el que revoques del que ha dit en David? És que no m'ha quedat clar.

    (i disculpa, eh, però encara dec tenir seqüeles del grip i dec estar una mica més espessa de l'habitual).

    LLIBRE

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Llibre | 12-10-2005

    ...per les teves paraules, Lavínia. Es veu que quan tinc un puntet de febre estic més lúcida... hehe...

    Però la meva pregunta continua en peu.

    David, Lavínia, Marc (i Isabel quan torni de les catacumbes, i tots aquells que seguiu aquesta tertúlia però no participeu): ¿què us semblaria llegir-nos tot seguit, el més aviat possible, aquesta novel·leta de la Núria Tió, per tenir un nou element de comparació?

    Jo l'he llegida i us asseguro que és de lectura àgil i ràpida. I podria donar-nos informació sobre el tema de debat apuntat per en David i en Marc: la diferència de punt de vista quan es tracta de literatura eròtica escrita per homes o quan es tracta de literatura eròtica escrita per dones.

    Què me'n dieu?

    Espero respostes!

    LLIBRE

  • M'he llegit[Ofensiu]
    Lavínia | 12-10-2005

    tot el que heu dit i revoco el comentari que ha fet en David:

    Ostres, Llibre!! Quines anàlisis i molt bé, però que molt bé la diferència entre erotisme i pornografia. No són sinònims ni de bon gust ni de intenció.

    Un petó.

    Lavínia

  • Sí, David...[Ofensiu]
    Llibre | 12-10-2005

    ...quan em trobo bé puc ser terrible! Hehe...

    A veure: sobre els temes que apuntes.

    M'alegra llegir que Al caire de la tarda sigui el que més t'ha agradat. Perquè per a mi també és el millor. Literàriament parlant. El trobo ben construït i ben estructurat, manté l'interès fins al final i va donant la informació en petites dosis.

    Però és clar: comprenc perfectament que el tema que tracta no sigui l'ideal de temàtica per sentir-s'hi atret.

    Per altra banda, aquesta novel·la que dius d'en Jordi Coca no l'he llegida. En prenc nota, ja que la recomanes tu i que de moment no m'has fallat amb cap de les teves recomanacions. Però t'he de confessar que en Jordi Coca no m'acaba de fer el pes. No sé ben bé què és el que no m'agrada d'ell, de la seva escriptura. Algun dia hauré d'aturar-me i fer un acte de reflexió sobre aquest recança que sento vers la seva literatura. En tot cas, m'esperaré a trobar-me malament una altra vegada, ja que sembla ser que estic més lúcida... hehe...

    I per tancar, dos apunts més.

    Per una banda, que dedueixo que també t'has llegit L'Aurora, de la Núria Tió. Opino com tu: és un bon exponent de literatura eròtica, i per altra banda toca temes "delicats" amb una gosadia i fermesa en alguns casos digna d'elogi.

    Què et semblaria si ho proposéssim a la resta de relatsentertuliats? Em refereixo a proposar-ho al fòrum, per si de cas aquí no hi entren... Perquè... hi entreu????

    No sé: penso que podria ser una bona lectura per continuar amb aquesta temàtica de la literatua eròtica. I que potser no caldria plantejar-la com una nova iniciativa, sinó una continuació d'aquesta.

    Vull dir que si comprem el llibre i ens el llegim, en un parell de setmanetes ens podem posar de discutir d'ell en aquest mateix espai, penjant els comentaris del mateix relat-iniciador del Deu pometes té el pomer.

    Com ho veus?

    I el segon apunt: em satisfà el comentari que fas sobre la secció de literatura eròtica de la teva llibreria. I ja no per saber qui en compra més, que potser seria un tema circumstancial o anecdòtic. O no.

    El que em satisfà és que les dones no se n'amaguin. Ho trobo normal, evidentment. Però de vegades la normalitat és difícil que surti a la llum. I que en aquest cas es manifesti, em satisfà.

    Bé... continuarem xerrant!

    LLIBRE

  • Renoi, LLibre,[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 12-10-2005

    i aixó que estàs refredada. No vull pensar que pots fer quan et troves bé.

    Un parell d'apunts (que son les 4 de la matinada i no sé que faig a l'ordinador):

    Al caire de la tarda, per mi, és el millor relat del llibre, encara que no encaixí en el que crec que ha de ser l'erotisme. Pot-ser, sigui per la duressa del relat que no em desperta imatges complaents.
    Aquests relat, ara que l'he tornat a llegir, té molt a veure amb l'excelent novel·la d'en Jordi Coca Cara d'angel, a on s'explica una historia semblant, però molt més intensa. Va publicar-se fa un any i encara és pot trovar en algunes llibreries, molt recomanable com a historia i com a costrucció narrativa.

    Referent a la novel·la de la Nuria Tió, crec que pot ser un bon exponent de literatura erótica femenina: hi ha molta intensitat, una relació per capitol, moltes imatges suggerides i un personatge femení de protagonista que toca (i molt) temes conflictius com el lesbianisme amb monja inclosa i les relacions entre germans.
    De fet, si no recordo malament, el germà de la protagonista tambè escriu novel·la eròtica pensant que agradar a un públic femení.

    Una darrera cosa: a la llibreria on treballo tenim un departament de sexualitat i un de novel·la eròtica, qui principalment compra els llibres son les dones, i no sempre per regalar, i ho fan sense vergonya, cosa que no sempre passa amb els homes a quí he vist amagar el llibre sortint de la llibreria per que no puguin veureli.

  • Erotisme masculí versus erotisme femení[Ofensiu]
    Llibre | 11-10-2005

    Aquest és un altre dels aspectes que m'ha cridat l'atenció del relat-iniciador d'en David. La diferència de tractament de l'erotisme des del punt de vista masculí i des del punt de vista femení.

    I em pregunto si no podria ser interessant iniciar ja ara, mentre parlem d'aquesta obra del Deu pometes té el pomer, la lectura d'alguna altra obra de gènere eròtic, però escrita per una dona.

    En aquests moments només em ve al cap L'Aurora, de Núria Tió (Premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida 2003).

    Potser seria curiós poder establir comparacions pel que fa al tractament, malgrat la distància en anys que separa aquestes dues obres.

    És una idea que també deixo damunt la taula.

  • El llenguatge[Ofensiu]
    Llibre | 11-10-2005

    Intento agafar aquí la pregunta plantejada per en Marc: si una obra pot convertir-se en una obra "diferent" perquè el llenguatge usat està "passat de moda".

    De fet, poca cosa més puc afegir al que ja ha apuntat en David com a resposta. En tot cas dir que també considero que sí, que un ús massa "popular" del lèxic, amb el pas dels anys, fa que una obra perdi vigència. Però també cal tenir en compte altres elements que doten l'obra literària d'una qualitat determinada: el punt de vista, el to narratiu...

    Sigui com sigui, però, i tornant al recull de contes del Deu pometes té el pomer, cal remarcar que en aquest cas el lèxic emprat és volgudament popular. Segons indica la contraportada del llibre: els autors havien acordat prèviament recuperar per a la literatura el llenguatge de carrer normalment utilitzat a Catalunya per als afers del sexe.

    És a dir, que la possibilitat que l'obra fos efímera potser ja la van contemplar en el seu moment. O no. Però el que sí cal reconèixer és que, en aquest sentit, el recull manté una total coherència lèxica i formal.

  • Els contes[Ofensiu]
    Llibre | 11-10-2005

    Un detall que m'ha cridat l'atenció en llegir el relat-iniciador d'en David, ha estat el breu resum que feia de cadascun dels contes. I això ha estat perquè en molts casos coincidíem en la valoració.

    Per exemple, estic d'acord en que La cadella cerca un punt de perversitat i provocació en utilitzar una persona amb minusvalia com a protagonista. Per exemple m'ha semblat suggeridor que Tereseta-que-feia-anar-la-vietnameta mereixi un comentari tan breu i alhora ambigu (comparat amb la resta), i és que trobo que és un relat que esdevé confús (per cert, gràcies, Lavínia, pel teu apunt tot fent referència al conte de Salvador Espriu). Per exemple també coincidim en que Els pantalons és massa llarg per la història que narra (tot i que és un dels que m'ha agradat, malgrat aquesta llargària gratuïta). I que L'espanta-sogres potser resulta divertit, però poc eròtic.

    Però curiosament, un dels que jo he trobat millor conduïts pel que fa a literatura eròtica, ha estat Al caire de la tarda. Just el que en David assenyala com a relat no eròtic, sinó que és un drama emocional molt intens.

    I sí: és cert. Al caire de la tarda narra l'obsessió d'un home gran per una nena, el desig que li desperta, la necessitat de tenir-la, d'aconseguir-la. I sí: és cert. És un retrat de la misèria humana, efectiu i contundent. Però jo és el que he trobat més en línia amb el meu concepte d'erotisme literari, perquè mostra el desig a través de l'estat anímic de l'home, i només al final, a la darrera part del relat, és on trobem un vocabulari i un lèxic més directe i abocat a la descripció pura del sexe.

    Repeteixo: és el que trobo més en línia amb el meu concepte d'erotisme literari. Deixant a banda, evidentment, moralismes sobre el tema que planteja.

    És clar que, potser caldria que em preguntés: serà que jo tinc una ment malaltissa?

    En tot cas, deixo damunt la taula la possibilitat d'encetar un diàleg més profund sobre algun conte en concret. Algun que, pel motiu que sigui, ens hagi impactat més que els altres. Perquè no deixa de ser curiós la diferència d'intensitat amb què ens arriba una mateixa lectura.

  • "Deu pometes té el pomer" i l'erotisme[Ofensiu]
    Llibre | 11-10-2005

    Amb aquesta intervenció bàsicament voldria llençar una pregunta a l'aire... Millor: deixar-la damunt la taula, sinó encara volarà i no la podreu llegir.

    En el seu moment, quan vam comentar la possibilitat de dur a terme una altra proposta de Relatsentertuliats i vam plantejar tractar el tema de l'erotisme, van sorgir diversos títols possibles com a lectura base referencial.

    El fet de triar Deu pometes té el pomer suposo que va ser perquè, com bé ha apuntat en David, aquest recull de contes es convertí en una icona de l'època. Per una banda, pels membres que formaven el col·lectiu Ofèlia Dracs. Per altra banda, per la temàtica que tractava.

    Ara bé: em pregunto si aquest recull de contes esdevé una bona tria per utilitzar-lo de base i parlar de la literatura eròtica.

    Que quedi clar que el primer cop que el vaig llegir, fa un bon grapat d'anys, em va impactar i em va semblar una iniciativa molt valenta, la d'aquests escriptors. Però quan ara l'he rellegit l'he trobat, en alguns casos, un pèl avorrit i amb un ritme poc adequat. Suposo que no només es tracta del pas dels anys, sinó també de la quantitat de lectures acumulades des d'aquella època de què parlo.

    Sigui com sigui, plantejo: ¿fins a quin punt la tria de Deu pometes té el pomer com a llibre de lectura per parlar de l'erotisme en la literatura és una bona tria? I ho deixo damunt la taula.

  • Sobre l'erotisme i la pornografia[Ofensiu]
    Llibre | 11-10-2005

    En primer lloc, voldria demanar-vos de nou disculpes per la demora d'aquesta intervenció en la tertúlia. I de passada aclarir que si escric alguna incongruència més forta del que ja és habitual en mi, em perdoneu, però estic encara intentant superar un estat gripal que, sembla ser, m'ha agafat estima i no em vol deixar.

    En segon lloc voldria agafar les paraules del relat-iniciador d'en David, i provar d'assentar els significats diferencials entre erotisme i pornografia. De fet, si consultem qualsevol diccionari, ens adonarem que les definicions que ens ofereix són prou distanciades (extretes del DEC):

    erotisme: Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats dels desig sexual.

    pornografia: Representació, de qualsevol tipus, amb la finalitat d'excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre.

    És curiós, a partir d'aquestes entrades de diccionari, comprovar com podem arribar a emprar malament els conceptes. Perquè en el cas d'erotisme ens parla d'una evocació, i en el cas de pornografia apareix la paraula representació. Perquè en el cas d'erotisme ens parla de desig, i en el cas de pornografia apareix la paraula excitar.

    Potser sí que de vegades en fem un mal ús, d'aquests conceptes. Però tampoc no és ara el moment per entrar a divagar sobre la utilització correcta de les paraules en el llenguatge parlat i/o escrit. Més aviat hauríem d'intentar traspassar aquests conceptes a l'àmbit literari.

    Particularment considero que l'erotisme literari ha de mostrar imatges, suggerir situacions i desvetllar la libido del lector, ja sigui a través d'un erotisme anatòmic (la bellesa d'un cos, d'un gest) o d'un erotisme anímic (la descripció d'un estat d'ànim suggeridor). Les el·lipsis que fa són el·lipsis que insinuen imatges i que provoquen la imaginació del lector.

    Per contra, la pornografia literària no juga amb aquest concepte de suggerir en lloc d'explicar, ni empra el·lipsis. Al contrari: es recrea en la descripció de l'acte sexual i, en el millor dels casos, de la seducció basada en jocs sexuals.

    No crec, però, que un tipus sigui millor que l'altre, o pitjor que l'altre. Penso que són dues maneres diferents de tractar la sexualitat, el desig i la seducció. Però posats a triar, sí que considero que el tractament eròtic d'un text aporta més a la literatura que el tractament pornogràfic, per tot el que implica de recursos lingüístics i imatges efectives.

  • Personalment[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 10-10-2005

    crec que sí.

    La vulgaritat en el llenguatge és una de les causes de que una obra quedi desfasada. L'us d'argot pot ser interessant en els dialegs per ubicar-nos en un moment concret, però quan entra a formar part de la descripció li fa perdre força.

    Tot llibre és fill del moment en que va ser escrit, però uns sempre son actuals i d'altres porten gravat la data de caducitat.

  • llrnguatge[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 10-10-2005

    Certament, i com dieu, una de les coses a destacar del llibre, globalment, és el llenguatge que s'usa. No tant en si és més o menys vulgar o suggeridor (que també trobo que es podria arribar als termes erotisme i pornografia), sinó en la riquesa de la paraula. A mi és un dels aspectes que m'ha cridat l'atenció.

    Voldir fer-vos una pregunta:

    - Si es fa un relat, en aquest cas eròtic, usant un vocabulari massa vulgar (o popular), es pot caure en l'error que passi de moda? és a dir, que el llenguatge usat i contemporani passi i es converteixi en una obra diferent?

    Aquesta és una de les sensacions que he tingut en algun dels relats.

    Marc.

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Lavínia | 10-10-2005

    l'article. A mi m'agrada la literatura eròtica, tant en novel·la com en poesia. Crec, però, que l'elaboració del llenguatge hi juga un paper importantíssim que no s'ha de menystenir. em fascina més tota aquesta literatura quan la imatge suggereix que quan fa servir el mot col.loquial o vulgar i fins i tot el tècnic-científic, pel que té de significat referencial. La literatura és un treball amb la paraula, crec jo.

    Gràcies, David.

    Una abraçada.

    Lavínia



  • Aprofitant[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 10-10-2005

    la indicació que ha deixat rnbonet en el seu darrer relat (molt bo, com sempre) vull fer notar la importancia del vocabulari al llibre i les moltes varietats de sinonims que hi surten.

    (Prem aquí)

    Pel que dius, Lavinia, sobre el moment d'intensitat crec que la literatura eròtica tindria que sortir-se d'aquest clitxe i ser capaç d'expresar molts més sentiments i idees. Lamentablement, aixó no ocorre gairè sovint i menys quan és un home qui escriu. La transcripció en imatges del dessig té aquest problema.

  • les deu pometes[Ofensiu]
    Lavínia | 10-10-2005

    que té el pomer, no hi haig d'afegir gaire cosa més que la que hi ha escrita per tu, David, perquè, tot i que no és un llibre que m'hagi entusiasmat (potser perquè me l'he llegit de pressa), sols et diré que aquest col·lectiu d'autors que formen l'Ofèlia Dracs si l'haguessin escrita en un altre moment, l'haurien enfocat d'una altra manera.

    L'erotisme en literatura és antiquíssim, ja des de Ovidi que aquest gènere té les portes obertes a tot tipus d'estètiques i ens remet solament a un punt descriure moments en que la líbido humana està excitada, sols et voldria alcarir que en Tereseta-que-feia-anar-la-vietnmeta parodia el títol d'un dels millors contes de Salvador Espriu, Tereseta-que-baixava-les-escales que per aquelles dades se n'havia parlat moltíssim, sobretot, arran de la posada en escena de l'obra Ronda de Mort a Sinera de Ricard Salvat, obra feta sobre diversos contes d'Espriu. Possiblement la vietnameta sigui una màquina de l'època. No ho sé.

    Més endavant, tindré més temps de comentar els contes, ara, però, t'he de dir que el comentari de cada conte m'ha semblat un bon guiatge per a qui vulgui llegir el llibre.

    Un petó

    Lavínia



  • Sobre els llibres de relats[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 09-10-2005

    M'agradaria afegir un comentari als que ja hi ha (sí, sona a conya,,...)

    Bé,

    Més que a 10 pometes, fa referència a la lectura seguida d'un llibre de relats curts. En el fòrum (aquí), preguntava si entre dues novel·les s'hi hauria de deixar un espai de temps.
    En David em contestava que com a bon lector empedernit, no pot passar sense llegir. A mi em passa el mateix, i a vegades tinc la sensació que hauria de gaudir més entre dues històries per a assabolrir-les més.

    I a què ve això?

    Doncs que amb el llibre de 10 pometes m'ha passat una mica això. L'he llegit ràpid i potser se m'ha acomulat la informació transmesa pels diferents autors.

    Sí que acabes fent una tria "inconscient" sobre quins t¡agraden més o menys o sobre quins t'han impactat. Però no en fas una anàlisi exhaustiva i menys acurada.

    Bé, només això,,,,..

    Marc.
    ah! i desitjar que s'animi una mica la història.....

  • Inici[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 06-10-2005

    Hola,

    Començaré afegint un comentari de poc valor, ja que en David ha fet un llarg inici bastant complet, comentant cadascuna de les històries. De totes maneres, no volia deixar la oportunitat de començar ràpidament,..

    Literatura eròtica? Contes curts? Narrativa breu?
    Potser massa conceptes. Bé, cal dir que he llegit molt poca literatura eròtica. En prou feines un parell de bons llibres i prou (bons perquè ho dic jo i punt!). Com a concepte, i en principi, trobo estrany que un relat pugui girar al voltant, només, de l'erotisme. Ara bé, un cop els llegeixes la cosa té més coherència.

    Generalment es fa un ús de la sexualitat com a obscessió de l'home o de la dona. Sempre és alguna fixació. Fins a un punt una mica grotesc o malaltís (en el llibre en tenim algun exemple). Suposo que es tracta de magnificar alguna conducta habitual fins a fer-la digne de ser destacada, però no sé...
    I els relats giren al voltant de tot això.

    Per altra banda, vaig entendre que dins dels autors hi havia dues noies, però em vaig confondre, tal i com ens has explicat. David. Així és que anava intentant trobar matisos que diferenciessin el gènere de l'autor, però està clar que no ho vaig lograr. I també crec que les noies haguessin escrit des d'un altre punt de vista.
    Vaja, un cop rellegit això me n'adono que potser queda una mica tòpic. Perdoneu si ho és.

    I, finalment, comentar que l'he trobat molt fàcil de llegir. molt distès i, evidentment, molt bo. Sí que usa un llenguatge o un entorn diferent de l'actual. No sé perquè pero m'ha semblat, com deia en David, que estava mirant alguna d'aquelles pelis catalanes de finals dels 70 o inicis dels 80.

    Bé, prometo seguir amb una crònica millor i més extensa...

    marc.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

117071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares