Cercador

Llista categories

Destí: viatge a la vida!

Un relat de: marc (joan petit)

Versió ampliada:

Mireu, nois, sempre he pensat que quan arribi l'hora de viatjar m'agradaria fer-ho dins d'un side-car. I amb xofer, és clar. És a dir: jo, assegut al side-car, i el xofer conduint la moto.

Us ho imagineu? Assegut al costat de la moto, més baix que qualsevol cotxe i sentint el terra de ben a prop. La sensació de velocitat és una qüestió de punts de referència, i, dins del side-car, segur que em sentiria més veloç que mai. Aïllat, a més, del món exterior, gràcies al soroll de la moto i de l'aire que passa rabent, podré inflar-me de vida. Serà el meu moment màgic.

Ara ha arribat el moment de viatjar. No de fer un viatge qualsevol, sinó de fer el viatge de la meva vida. Tots estem predestinats a fer-ne un, en qualsevol moment, i a mi m'ha tocat ara. Pressento que m'ha arribat el moment i estic preparat per a afrontar-lo, amb calma i serenitat. Conscientment i sense tristesa.
Porto massa temps aguantant. Massa temps lluitant contra el llit i la immobilitat. Més concretament, aguanto des de la nit de l'u d'agost del 1985, lluitant i debatent-me entre la vida física i la mort conscient. Ara ho he comprès perfectament: aquella nit, la de l'accident, segurament va significar el contrari del que ara m'espera: va ser la nit del viatge a la meva mort.

Ara ha arribat el moment en què haig de cercar un xofer que em vulgui portar amunt i avall amb el side-car. No serà fàcil, ja que ningú voldrà tenir com a company de viatge un paralític de coll cap avall, que ni el bisturí va poder arreglar. Pagaré bé, i la companyia serà grata mentre duri. Serà una feina senzilla, breu, i amb un component humà afegit: portarà a la vida el que queda d'un home cansat. Però no, no em serà fàcil trobar ningú, encara que sigui per a realitzar un viatge només d'anada, sense tornada.

Versió original del repte:
Mireu, nois, sempre havia pensat que si hagués de viatjar, ho faria dins d'un side-car. I amb xofer, és clar. És a dir: jo, assegut al side-car, i el xofer conduint la moto.
Com es pot observar de l'inici del text, no sóc pas un entusiasta dels viatges. De fet, i a dir veritat, no els suporto. Em porten mals records. Per això he començat dient "si hagués de viatjar".
I perquè tot això?
Doncs perquè ara me'n veig obligat. No us puc dir on haig d'anar ni la raó que em mana a emprendre aquestes aventures que em fan deixar la meva vida actual, convertida en una bassa d'oli des de l'u d'agost del 1985. Haig de guardar el secret! Sinó, tururut!
Suposo que em sabreu perdonar
El més difícil de tot plegat, però, serà trobar el xofer en qüestió. No és fàcil, haver de portar un paralític com jo, de coll cap avall, que ni el bisturí ha pogut curar.
Encara que només sigui per fer un viatge d'anada

Comentaris

Afegir comentari

Un viatge obligat...[Ofensiu]
angie | 23-12-2005
que no segueix una ruta definida.
Un relat escrit de fora cap a dins on un side-car i el xòfer són els nous elements per a sortir cap l'exterior...cap a aquest últim viatge, que de segur serà de la manera que desitja el personatge.
Tristor i un xic d'esperança enfilen la carretera....

M'agrada

angie
Original vs. remake[Ofensiu]
Biel Martí | 11-12-2005
M'ha agradat més el remake, que retoca i amplia l'original, donant-li més sortida i, evidentment, aprofundint en el personatge principal, ja que ens dones més dades. Crec que seria, fins i tot, ampliable explicant el viatge en side-car, però potser és problema meu per no saber acabar els contes i fer-los, sovint, eteeeeeeeeeeeeeeeerns.

Només un comentari negatiu a l'original: quan es diu que quelcom és com una bassa d'oli es refereix a que és tranquil i positiu. Potser que t'hagis confós a l'interpretar l'expressió? O sóc jo que no he entès el sentit que li vos donar?

Biel.
***[Ofensiu]
Llibre | 18-11-2005 | Valoració: 10
Bona ampliació de repte. M'ha agradat.

Trobo que tota la història que s'hi explicava ara apareix molt més clara, i alhora la complexitat de la situació del protagonista resulta més fàcil de comprendre.

Això sí: un viatge on difícilment trobarà xofer!

LLIBRE

PS.1.- Et dec molts comentaris. I te'ls dec perquè te'ls vull fer. Però ja ho saps: vaig fatal de temps. Espero que aviat m'arribin temps millors... espero...
PS.2.- Fins i tot et diria que aquesta història m'hagués agradat encara una mica més desenvolupada. No sé... encara em sap a poc.
Prefereixo un 01-11[Ofensiu]
OhCapità | 18-11-2005
per demà clar.

Felicitats per arribar a aquesta xifra, mmm, tot i us l'espatllo una miqueta, mmm, però no queda malament el cap i cua, no?

OhCapità.
resignació amb tocs vitalistes[Ofensiu]
quetzcoatl | 15-11-2005 | Valoració: 10
És trist i alhora no deixa de tenir la mica d'optimista que ens fa somriure mentre llegim l'últim desig d'un home que ha patit un accident que l'ha deixat "sense vida".

M'agrada com l'has escrit: arriba endins sense recrear-se en dramatismes.

Felicitats, i molts petons!! ;-)*

m
*[Ofensiu]
ambre | 02-11-2005
És un tema pelut, és molt difícil posar-se a la pell d'algú que està passant per això. Però el tractes força bé en el teu relat. Hauria d'haver mort en un viatge i vol morir viatjant. Molt encertat.
Sí que parlem del mateix, sí.[Ofensiu]
David Gómez Simó | 29-10-2005
Del dret a la dignitat, cosa que ningú ens ahuria de privar.

M'agrada el teu relat, és prou clar (m'agrada més la versió extessa-com les pelis- per allò de puguer arrodonir més el que expliques).

Per cert

estàs disculpat pel comentaris de les faltes, ja se que en faig i procuro esmenar-me i penjar els relats amb el minim possible, però sovint s'escapa alguna.

Serà que de gran vull ser futboliste, per aixó li fotu aquestes patades a l'idioma.
Hooolaa!![Ofensiu]
ambre | 28-10-2005
Llegeix aquest poema d'en David Gómez Simó "Llençat a l'espai buit de la cadira"

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=42501
Noi[Ofensiu]
Alícia Gataxica | 27-10-2005 | Valoració: 10
en tant poques paraules tanta cosa a dir... m'ha agradat la alegoria del viatge en side car... si bé el viatge a la mort és tòpic tu li has sabut donar una nova clau de volta al tema, amb un gir especial, amb un llenguatge sarcàstic molt ben trobat fent-nos recordar un tema molt peliagut. Fins i tot es pot intuir un cert regust al tema del dret a viure i morir dignament, viatjant amb sidecar... entomant la vida amb velocitat.

Ho fas amb una estructura lúcida que amb poques paraules exposes un tema però sense acabar de donar-nos inicialment la pista definitiva d'on vols arribar i per tant obligant-nos a llegir una mica més...

Res molt bo, m'ha agradat....