Assassins.

Un relat de: marc (joan petit)

He vist la serenor plena als ulls de qui acaba de tallar el cap al seu enemic. Acaba d'enllestir la feina i ho ha fet de la millor de les maneres. Més lluny, al mig d'una plaça, uns nens juguen a perseguir-se els uns als altres, deixant a l'aire unes rialles plenes de vida.
L'home és fruit d'un entrenament conscient i dirigit a assassinar. Forma part dels hashashin, aquells qui plens de haixix es veuen amb la potestat de decidir sobre qui mereix continuar vivint i qui no, en funció de les lectures sagrades a les quals guarden fidelitat.
Els nens no tenen més de sis anys. Són prims i prou llargs. Corren i ensopeguen. Quan són a terra, uns damunt dels altres, riuen i es fan pessigolles. Tot és etern i res perilla. Riuen amb tot el pit. S'aixequen i segueixen corrent. Fan aquell soroll que no molesta, ja que qualsevol humà que així se'n vani no pot censurar aquesta música.
Els ulls de qui contemplen el cap tallat són molt intensos. Més enllà hi ha el cos inert. La mirada no existeix, i l'odi tampoc. És un tipus molt alt, amb unes espatlles amples i uns braços forts que subjecten l'espasa llarga, brillant i bruta de sang, que eixuga amb una part de la toga que el vesteix. L'obertura del vestit a l'alçada del pit fa que es vegi la força exagerada que conté. L'absència de cabells i la manca d'emocions al seu rostre acaben per mostrar una perfecció que espanta.
Només deu minuts enrere l'assassí ha creuat la plaça on els nens juguen. Aquests, aliens a la realitat que els envolta, no l'han ni vist. És una de les virtuts dels Hassassins: passar totalment desapercebuts. De camí cap a la madrassa s'ha aturat uns segons. Ha dirigit la mirada a les rialles de les criatures i als seus jocs, i ha intentat, per uns instants, cercar, dins de la seva memòria, algun record de quan va tenir aquella edat. Amb els ulls closos s'ha vist envoltat de l'afecte dels seus pares i dels veïns, amb qui corria lliure per les ombres de les palmeres. No ha sentit, però, cap mena d'emoció ni d'enyor. No li és permès.
Ha entrat, tot seguit, dins de la madrassa. Sabia perfectament on havia d'anar i, amb un pas ràpid i precís, s'ha plantat davant de la víctima. Ha tret l'espasa de dins del vestit, l'ha alçada i amb un cop sec, el cap del professor ha saltat pels aires. El cos, sense vida, ha trigat molt pocs segons a caure desplomat a terra. El cap ha rodolat uns quants metres enllà, ja sense cap mena d'expressió. Quasi no hi ha hagut vessament de sang. Només s'ha tacat algun pam quadrat del preciós marbre que recobreix el terra i la paret de la madrassa. El silenci s'ha fet absolut.
A fora de la madrassa alguns nens segueixen corrent, mentre que n'hi ha uns quants que ja s'han aturat, cansats, i prefereixen parlar i imaginar què serà d'ells quan siguin grans. Alguns mai ho sabran.

Comentaris

  • ambre | 25-10-2005

    Brutal, té un punt tarantino que m'ha agradat molt. Tan en el temps de la narració, com en els contrasts de la inocència dels nens i el programat assassí.

  • sang freda i nens jugant[Ofensiu]
    quetzcoatl | 28-05-2005

    Hola guapo!

    He vist que m'acabes de comentar "seda negra" i m'han agradat molt les reflexions que has fet. Segurament es un bon relat per respondre't el comentari i tambe el que m'has dit, perque en aquest has captat la dualitat de l'essencia humana, tan paradoxal i estranya.

    L'error? Em sembla que tristament l'error es en nosaltres, en aquesta cel.lula mutada que ha volgut atrapar l'evolucio com fes falta, i s'ha entrebancat no nomes amb la propia ombra, sino amb les ales d'una papallona armada que han fet arreu d'aquesta nostra Mare coses espantoses.

    La literatura pot embellir, por evadir, pot criticar. Pot comprendre i crear mons de fantasia on potser podriem corregir el nostre gran error. Pero es quedaria en fantasia.
    Un petit error parasitant una gran maravella. I l'unic consol es la bellesa de les coses, la vida que hom pot mes o menys moldejar, l'evasio d'aquesta.

    No voldria posar-me massa existencialista, aixi que deixem-ho en que dintre l'error cap la possibilitat del canvi; utopic o real per miracle, pero els camins ombrivols sota la pluja poden ser igual d'interessants que l'aixopluc aillat de la meta.

    Una abraçadassa i felicitats per l'excel.lent relat,

    m

  • Agilitat...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-05-2005 | Valoració: 9

    ...narrativa, ritmes, xicotets avanços i tornades en el temps... I la dualitat antagònica innocència dels infants i maldat de l'assassí. Tot, adobat amb un llenguatge discret, però contundent.

  • M'ha fet[Ofensiu]
    brumari | 05-05-2005

    molta gràcia que dels quatre comentaris a l'Escaquista, tres confessen ser la primera vegada que em llegeixen. Penso que aquesta és una de les grans virtuts d'aquesta pàgina, el progressiu coneixement mutu entre tots.
    T'agraeixo la crítica, i crec que tens raó amb la teva observació. Aquest és el camí per ajudar-nos a millorar.
    Aquest relat teu que acabo de llegir m'ha semblat magnífic, tant la descripció de l'entorn com el personatge, com el ritme. Estic d'acord amb la Llibre, que el trencament de la linealitat temporal és un encert. I no és fàcil fer-ho bé. Tu ho has aconseguit.
    Una abraçada.

  • Hi ha dues coses...[Ofensiu]
    Llibre | 08-04-2005

    que voldria remarcar d'aquest relat teu i que m'han agradat en especial.

    La primera, el joc temporal. Fas avançar la narració d'un fet concret, puntual, tot jugant amb breus flash back que, penso jo, en cap moment entorpeixen la lectura o la dificulten. Tenim el botxí en l'instant just en què ha tallat el cap, d'allà passem a l'escenari del costat, amb els nens jugant, i tornem a l'assassí. Però aleshores fem un salt cap a deu minuts enrere, quan ell ha passat per la plaça on encara hi juguen els nens. I de sobte el tornem a tenir creuant la plaça, però des d'aquest present ens allunyem a un intent de record per part de l'assassí. Un intent de record que no té èxit perquè no hi troba ni enyor ni emoció... i ens duu de nou a un passat immediat, al moment precís en què l'assassí entrava a la madrassa per matar el professor.

    És cert: no has fet enormes salts en el temps. Però amb aquest joc has aconseguit mostrar molt més que en una narració lineal. És la meva opinió personal i subjectiva, és clar.

    Però, i aquí ve el segon detall que et volia comentar i que m'ha agradat en especial, el que també aconsegueixes, de retruc, és la dualitat d'emocions. L'assassí fred que fa la seva feina, per una banda. El món dels nens jugant a la plaça, l'intent de recordar la infantesa, per l'altra. Una dualitat que remarca amb més força els dos extrems. Ben trobat.

    Salut!

    LLIBRE

  • Com un flash...[Ofensiu]
    Maragda | 02-04-2005

    És només un flash, una instantània, però amb ella m'has encongit l'estòmac. M'ha impressionat per damunt de tot el paral.lelisme que estableixes, dins la ment de l'assassí, entre la innocència dels infants i la seva pròpia, llunyana, innocència.

    També jo, és la primera vegada que et llegeixo i penso seguir els teus escrits.

    Gracies per comentar-me.

  • Vida i mort[Ofensiu]
    mataranyes | 20-02-2005 | Valoració: 9

    Representes al relat molt bé aquests dos conceptes. El relat està molt ben escrit. Com diuen els altres companys és curt, però has descrit molt bé l'ambient i els sentiments. A mi em va una mica més la fantasia, però calen els autors com tu, per a que no s'ens oblide que aquestes coses passen en realitat.

  • he seguit el consell d'Alicia[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 19-02-2005

    He seguit el consell d'Alicía i he llegit el teu relat, és un bon relat, descriu molt be aquesta trista realitat.

    m'hauré d'entrenar fent comentaris, la frase evangèlica d'Alícia "comentau i sereu comentats" m'ha fet sortir del meu ostracisme comentaril.

    Veig que vendràs a la trobada, així mos coneixerem.

    Una aferrada

    Conxa

  • Curt però intens...[Ofensiu]
    pivotatomic | 19-02-2005 | Valoració: 9

    ...i, sobretot, molt ben escrit. T'havia llegit ja una altra cosa que em va agradar força, "Heu vist el meu rellotge?", que em va semblar inquietant i imaginativa. Però, francament, aquest m'ha agradat encara més, suposo que pel contrast que fas entre l'assassí i els nens i la descripció de l'atmosfera de la madrassa. Rodonet com una perla cultivada, vaja!

    Felicitats i compta amb mi con un futur lector fidel.

    Una curiositat, no hauràs llegit "Àngels i dimonis", oi?

  • Bon relat[Ofensiu]
    Biel Martí | 19-02-2005 | Valoració: 8

    Bon relat per endinsar-se a les ments dels sicaris, que per altra banda, i sense ànim de crítica sinó només de comentari, em recorden als pseudo-samurais de moltes pel·lícules japoneses (de les bones, vull dir) o personatges del tipus Kill Bill, que esdevenen un ésser més enllà dels seus propis sentiments. Molt ben descrit. Fàcil d'imaginar.

    Biel.

  • Captar[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 19-02-2005 | Valoració: 10

    Has captat una realitat... una forma de pensar... un fons social... com es pot viure amb convivencia amb l'horror amb la quotidianitat. Però és així, pròxim orient, des de ja fa segles, desde que els europeus desestabilitzaren ja al XVIII les seves societats, desde que els camins dels Imperirs rusos i otomans decidiren que Asia era seva, desde que en el fons Marco Polo inicià el seu camí, s'ha obert un salt cultural, un salt entre dos formes de pensar i veure la vida, que ara segueixen vigents, i es increible veure la miseria i la violència més increible, barrejada amb nens que riuen i mares que van a comprar al mercat, com a cosa quotidiana dins del cor, a Palestina, anar amb l'autobus al mercat, et fregeixen a tiros, t'ajups i si el conductor no és mort possa la primera i segueix cap al mercat, omples el carro i tornes a casa, si tens sort sense cap tret més.

    Coneixes la història desl Hassasins? Es molt interessant.

    He vist que comentaves amb Mataranes el tema dels comentaris. Jo hem vaig apuntar al coment per rebre comentaris i donar-los, i no conec a tot hom de relats, pero acostumo a llegir i comentar a qui hem comenta. He vist el teu comentari a Fotuts, i he vingut a coneixer el que fas i m'ha sorprès i agradat... Seguiré llegint, escriu i penja, jo al menys et llegiré i et comentaré i et recomenaré...je!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: