Cercador

Llista categories

Sempre recordaré la primera besada.

Un relat de: marc (joan petit)

Una de les maneres més habituals de lligar, quan s'és jove, és la d'anar al cinema a mirar una pel·lícula de terror i llançar-se, en el moment de més tensió, sobre la persona estimada, convenientment asseguda al teu costat. Així fou com vaig lligar amb el meu primer amor, el més estúpid de tots, però sempre el més recordat.

Recordo que fou al cinema del barri, un dissabte de febrer a la tarda, on hi feien "Basket Case", una peli de terror sèrie "B" del 1982. Era el típic cinema de barri, brut i incòmode. Moltes butaques estaven malforjades, obertes i amb alguns traus d'on en sortien trossets d'escuma. Feia anys que havien entapissat les butaques, i la roba feia pena de veure. Amb forats cremats per cigarretes mal apagades, un dibuix que pràcticament ni s'hi intuïa i alguna molla que lluitava maldestrament per escapar.
L'indret no era millor. Feia bastanta fortor i el terra sempre estava brut. Però tenia aquelles llumetes vermelles que es distribuïen al llarg de tot el passadís, com si d'una pista d'enlairament es tractés, que li conferien, malgrat l'evident deixadesa de tot el local, un aspecte rònec però alhora càlid i prou acollidor.

Ens vam trobar cap a les cinc de la tarda. Era una tarda freda, típica d'hivern, d'aquelles que cap a les sis ja és fosc i no pots fer res més que refugiar-te en un lloc tancat. No hi havia grans centres comercials com els d'avui en dia, i per fugir de casa t'havies de ficar dins d'una cafeteria o anar al cinema. La veritat és que tot l'entorn, així com la pel·lícula, el cinema i el clima, ens van presentar l'excusa que necessitàvem en safata, ja que desitjàvem entaforar-nos en un lloc com aquell per a poder, en la nostra intimitat, sentir-nos únics.

Un cop asseguts, vam esperar el moment més adequat per fer el pas decisiu. Va ser quan el protagonista, mort de por, passa per un passadís ple de portes tancades a punt de ser obertes per qualsevol malfactor amb l'únic pensament de tallar-li el cap. La pel·lícula, dolenta com poques, mostrava un passadís llarg, les parets del qual es movien acompassadament per culpa d'algun corrent d'aire del plató. És una de les escenes més grotesques que mai he pogut veure, però ja en teníem prou. En el moment que la porta del passadís grotesc s'obrí, vaig aprofitar per arrambar-me més a la persona desitjada i li vaig agafar la mà fortament, sense adonar-me'n que estava rient de bona gana, donada l'absurditat de l'escena. Allò no va refredar, però, el clima. I em va prémer la mà fortament, com aquell qui aconsegueix el trofeu més desitjat.
Passats uns minuts, la pel·lícula havia deixat de tenir cap argument, ja que havíem posat els cinc sentits en el tacte de la mà de l'altre. El temps s'havia aturat, i només era capaç de sentir el batec d'un cor que m'havia d'explotar d'un moment a l'altre.
Fins que l'èxtasi va arribar.
Coincidint amb l'escena on el germà siamès és destruït, amb un bany de sang tan gran com absurd, vaig girar la cara i ens vam besar. Quasi per sorpresa, i només per un instant immens, ens vam fer el primer petó.

Encara ara, anys després, recordo aquell moment. Pràcticament no recordo el seu nom, i segurament, si em creués el primer amor pel carrer, no el reconeixeria. Però això sí, des d'aleshores m'excito cada vegada que veig una pel·lícula d'aquest tipus. Me n'he tornat un fan absolut. Sempre que puc m'escapo al cinema o llogo una pel·lícula de sèrie "B" i m'estic a casa assaborint, plenament, d'un moment de pau gràcies a un argument del tot predicible, uns efectes especials mancats de recursos i, això sí, molta, moltíssima sang enllaunada.

Comentaris

Afegir comentari

qe buuniik![Ofensiu]
eSme_93 | 27-12-2008 | Valoració: 10
;) Està forçaa be! Fa poc que m'he registra't a aaquesta pàgina i ben be casi no se com va pero uenu. Llegeicx l'unic relat que he publicat aveure q'uet semblaa!

Mercii :)
Molts petons!
k bunik![Ofensiu]
saty8 | 15-03-2006 | Valoració: 10
m' ha agradat mol, escrius molt be i la historia a sigut molt interesant. Esta molt be aixó d recordar el primer peto, tan de bó el meu agues sigut tan emocionant. llastima k no u va ser :( pero es =, malegru molt per tu i que aixo d'ana al cine par lligar que esta molt be ee? xD
Mmm, ...[Ofensiu]
OhCapità | 20-12-2005
hola Marc, tot i no llegir-vos massa (tampoc tens massa coses publicades) escrius d'una manera correcte, amb un sentit irònic, amb un to d'humor que m'agrada.
De totes maneres aquest relat no m'acaba d'enganxar sobretot cap al final, em fa la sensació d'anar a batecs, mmm, potser aquesta era la intenció per allò dels batecs del cor i la música d'aquestes pel·lícules on el volum és tres tons més alts en aquells moments de més tensió, ... Crec que hi podrieu haver tret més profit de l'instant del primer petó conjugant amb el clímax de la pel·lícula, el seu ritme, recreant-vos una mica més. Res potser és que sóc un romàntic de mena, i una mica massa diabètic com diria algú per aquí.

Em quedo amb el primer paràgraf on crec que la descripció de la sala del cinema és la millor part del relat.

OhCapità.
estimat ...[Ofensiu]
Conxa Forteza | 15-10-2005
a vegades per mandra em perd relats com aquets, a la meva época el cine era uns dels recursos per fer "coses" no em demanis quines, un dia t'ho contaré davant un plat de patates braves i sense que els xafarders de l'Ata aquest escoltin,

Molts d'anys i una forta aferrada d'aquestes que fan cruixir les costelles i una besada també

Conxa
jo l'he vist la pel·licula[Ofensiu]
David Gómez Simó | 15-10-2005
però, malauradament no la relaciono amb cap petó.

Està bé aixó de convertir els records en histories, pot donar molt de sí.
és genial[Ofensiu]
picarol | 29-09-2005
"per a poder, en la nostra intimitat, sentir-nos únics."

m'ha encantat... m'encanta besar per primera vegada algu... és una sensació genial... especialment quan saps que serà la primera de moltes...
Entranyable... amb final imprevist![Ofensiu]
brideshead | 29-09-2005
M'encanta com has anat teixint tota la història, com l'has anat desenvolupant. Ens has situat perfectament a lloc. He imaginat aquesta fredor d'una tarda d'hivern i aquell típic cinema de barri, bruit i deixat, i alhora tan familiar, tan entranyable. M'ha agradat el to irònic amb que descrius l'absurditat de la pel·lícula, sobretot quan es polenta de debò però quan resulta que és el menys important, perquè el millor d'aquella tarda d'hivern és la persona que tens al costat... i les intencions que esperes poder acomplir.

Una frase que m'ha encisat de manera especial: ".... ja que desitjàvem entaforar-nos een un lloc com aquell per a poder, en la nostra intimitat, sentir-nos únics". Fantàstica!

I ara, si m'ho permets, deixa'm dir-te que al final m'ha sorprès el gir brusc de timó. En la meva opinió, m'hauria agradat més que haguessis acabat el relat parlant encara d'aquest primer petó, arrodonint potser la sensació evcadora que ara et produeix, i no pas tant parlant de les pel·lícules de serie "B" amb sang enllaunada. En acabar de llegir-lo, he tingut la sensació que el tema del relat havia estat el cinema i les pel·lícules absurdes de serie "B", quan tot el relat resulta que és una clara i entranyable evocació d'aquella primera besada. Però repeteixo, només és la meva opinió, i espero que no et molesti pas que t'ho hagi dit.

Un petó, Gus!
MUUUAAAA[Ofensiu]
abeixa | 29-09-2005 | Valoració: 10
LA MEVA 1A BESADA

MILLO NO'L'EXPLICO
Genial Marc[Ofensiu]
Alícia Gataxica | 29-09-2005 | Valoració: 9
Les pelis de terror serie b i les de Kunfu xineses son dues tipologies de pelsi absolutament nefastes que serveixen per lligar, a les noies ens seriven les de kunfu per fer veure al noi de la nostra predilecció, que a nosaltres allò de les arts marcials ens encantava.

Un relat viu i amb imatges molt maques, i el record d'uns cinemes de barri que ja s'han perdut i que tenien el seu corisme, com el Roxi de la canço del Serrat.