Sense retorn

Un relat de: brideshead

Avui fa dos anys
vas començar un camí àrid,
difícil,
valent.

Un camí desagraït,
sense sol,
sense arbres
ni companys de viatge.

Però no et vas acovardir,
sabies que el destí t'hi portava,
que no hi havia tornada...
i t'hi vas atrevir.

Des d'aleshores que no em truques,
ni m'escrius
ni em preguntes com estic.

Però no t'has d'amoïnar,
ja sé que on ets
no hi ha telèfon,
ni paper,
ni Internet.

I en tinc prou.
Sé que ets feliç
sabent que et penso cada dia,
que segueixo els teus consells...
que miro d'estimar,
que procuro no ferir.

No ens tornarem a veure,
ho sé,
però jo també sóc feliç...
sé que mai no et veuré morir.

Perquè els records
són immortals...
com ho és el teu
en la meva memòria.




14 de gener de 2006.

Comentaris

  • Que trist...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 22-09-2008

    ...i que bonic alhora! No sé si et servirà massa de consol que et digui allò de "ningú mor mai fins que se l'oblida", però de totes maneres, també és cert que el temps cura i ho posa tot a lloc. Ja fa més de dos anys del poema, potser això hagi passat :)

    Una abraçada, i encantada de llegir-te de nou!!

  • és preciós[Ofensiu]
    ANEROL | 20-06-2007 | Valoració: 10

    .............

  • La certesa i[Ofensiu]

    els sentiments són els mateixos: no hi ha retorn possible, però en canvi hi parlem com si la tinguéssim al davant. Quan al meu poema dic que me n'oblidaré no vull dir d'ella, sinó de la data. No sóc capaç de recordar-la mai el mateix dia i això em fot. Aquest és el sentiment a partir del qual el meu poema sorgeix. Veig que som uns quants que anem escrivint d'aquestes coses, i això fa que ens sentim més acompanyats.
    Ah, sí, jo estava assegut a la segona fila a la presentació de'n Vicenç.
    Una abraçada.

  • JA és mala sort[Ofensiu]
    Nessa Bentanachs | 26-04-2007

    Ja és mala sort que llegeixi aquest poema just quan dos anys que va morir la meva àvia.

    M'ha agradat moltíssim, de debò. No sé si és que avui estic d'un ploramiques pujat o què, però de ben poc que no esclato en plors....

    Segueix escrivint així de bé!

  • Hola Brideshead![Ofensiu]
    Arbequina | 25-10-2006 | Valoració: 10

    A cops, per criticar un relat o un poema, és a dir, per donar la meva opinió, que és subjectiva, explico, més que el que en penso de manera analítica, què m'ha fet sentir, com l'he paït. Procedeixo d'aquesta manera quan el relat o poema em colpeja especialment fort, i aquest ho ha fet molt especialment fort.
    I bé, com he sentit aquesta bellíssima i sentida poesia? Doncs l'he començat amb la inquietud i neguit que provoca que no funcioni bé l'internet; potser també amb moltes coses al cap; és a dir, desconcentrat. Però al avançar en la seva lectura m'he anat calmant amb el ritme i missatge de les teves paraules; poc a poc una serenor s'ha apoderat de mi i en rellegir-me'l, m'ha deixat en un estat que mai hauria d'abandonar, però que el dia a dia barceloní destarota constantment.
    En fi, així m'ha "afectat" la teva poesia.
    De la poesia... no pararia d'escriure't el que m'ha semblat. Encara ara me l'estic rellegint, i em te absolutament fascinat la multitud de temes que tractes relacionats amb la mort. Enfoques la teva mirada des de tants angles i d'una manera tan atractiva que cada estrofa, cada vers de la poesia se'm fa irresistible, com (deixa'm exagerar, que m'agrada) una petita obra mestra. Malgrat el que t'acabo de dir, n'hi ha dos estrofes, especialment, que intentaré no oblidar (maleïda memòria), doncs els trobo d'una bellesa i una subtilesa meravelloses:

    "Un camí desagraït,
    sense sol,
    sense arbres
    ni companys de viatge. "

    i

    "Des d'aleshores que no em truques,
    ni m'escrius
    ni em preguntes com estic."

    Aquests dos... m'encanten, em tenen fascinat. Trets de context potser se'ls traeix, però tot allò que impliquen, el quadre abstracte que jo em composo, tot plegat me'ls fa molt i molt atractius.
    També te molt mèrit com has tractat aquest tema... vull dir, potser un dels grans atractius que te aquest poema és la seva proximitat; és a dir, tractes un tema tan universal (què ens provoca la mort de la mare, d'algú molt proper), que fa que al llegir-lo ens llegim el nostre cor. Aquest és, potser, el poema que tots duem al pit... però que tu has escrit. Així que gràcies.

    Per acabar no em queda més que una sincera disculpa, per no fer més que critica positiva; ja sé que valores les opinions dels demés. En fi, una mica en to humorístic et diria: no escriguis tan bé...
    malgrat tot, no m'estic de complaure't a la meva manera. Veuràs, la darrera estrofa m'ha agradat molt, és molt poètica, molt espectacular; tot i així, la meva vena reflexiva, que no em deixa mai, m'ha alertat: Sí, els records són immortals, però muden, perden el color, s'omplen de melangia... tenen vida pròpia. Això sí, jo no l'escriuria d'altre manera que com tu ho has fet, doncs és com cobra tot el sentit emocional la poesia.

    Una forta abraçada i fins aviat.
    Gràcies pels teus generosos comentaris, els llegeixo molt content.

    Arbequina.

  • molt inspirat[Ofensiu]
    llumdenit | 16-10-2006 | Valoració: 10

    Felicitats per aquest poema, m'ha posat la pell de gallina.
    No llegeixo massa poesia, però reconec que uns quants com aquest m'enganxarien.
    Tristesa, solitud, anyorança...molt maco.
    saps què? tots som energia. Potser serà el primer raig de claror del dia, o una ventada que et farà girar el paraigues..no estàs sola.
    Moltes gràcies per la teva benvinguda a Relats. Ens veurem per aqui,
    una abraçada
    llumdenit

  • Molt tendre[Ofensiu]
    Grünewald | 22-09-2006

    Novament els records... Que fariem sense ells? Som el que som i serem recordats gràcies a ells.

    M'ha semblat molt tendre, trist amb un ritme fàcil, lleuger i que sembla fet sense dificultat. Ho admeto, llegeixo pocs autors (ja saps que estic enfeinat) però quan d'entre ells he d'escollir algú, sempre m'inclino per tu. M'encanta la teva poesia i lamento aquest prolongat temps de silenci (que de ben segur està ben justificat). Està bé. Pren-te un respir però que tan sols sigui això.

    Un petó ben cordial.

    El teu amic poeta:

    Grünewald

  • He sentit[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-09-2006

    voler-te

    Lèvingir

  • He sentit[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-09-2006 | Valoració: 10

    una sensació de volre-te ajudar, que m'ha fet no saber com comentar-te

    Endavant en tot, pel que vulguis

    Lèvingir

  • ,estàs bé[Ofensiu]
    jaumesb | 05-09-2006 | Valoració: 10

    i activa?
    molta sort

    la meva mare em continua parlant amb somnis i sense des del sense retorn
    potser aquest no és tal

  • un poema molt bell[Ofensiu]
    gypsy | 03-08-2006 | Valoració: 10


    un comiat, un mots per la eternitat, un tresor compartit per vosaltres dues.
    Un poema per rellegir i pensar en l'amor per ella,
    per somriure i quedar-se amb la part bona, aquella que t'ha fet a tu tal com ets, tan única i especial.

    Un petó profund fins l'ànima blanca que se't endevina.

    gypsy

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 22-05-2006 | Valoració: 10

    i el mou homenatge
    al motiu del teu poema

  • Res s'acaba[Ofensiu]
    helena | 11-05-2006 | Valoració: 10


    Preciós poema Brideshead.
    No és un comiat, ben al contrari.
    Malgrat la separació física, roman el record vivíssim i inesborrable d'aquesta persona estimada que continua vivint en tu mateixa.

    Res s'acaba. Mai s'acaba.
    L'amor continua fent camí, imparable fins trobar mots com els teus, confengint poemes al vent, al món sencer.

    No em sembla trist el poema. Em sembla un cant a la vida, més que un cant, un crit eixordador, magnífic, com tu mateixa.

    Gràcies per tanta bellesa regalada!

    helena

    PD: Jo tampoc havia topat amb cap relat teu.
    Estic feliç d'haver pogut descobrir un nou batec literari. Gràcies per tot.

  • Especialment avui[Ofensiu]
    Leela | 03-04-2006 | Valoració: 10

    Brides, el teu poema, que l'he llegit moltes vegades abans, m'ha fet sentir una cosa especial. Segurament perquè és ben cert que hi ha viatges sense retorn i el sentiment que queda és molt estrany de païr, i moltes preguntes que solen restar dormides et sacsejen i et desperten d'una son en la que no saps com hi has caigut.

    Com que la vida, malgrat tot, i per sort segueix, volia dir-te alguna cosa pel teu arriscat i mal vist resultat (grrrr) de la porra.

    Un petó !!

    Leela

  • Volia regalar-te...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 03-04-2006 | Valoració: 10

    el comentari per haver guanyat la porra de dissabte... jeje...

    Enhorabona perquè has fet un poema amb molt de sentiment, enyor i amor. Regalima a cada vers i es transmet cap al lector deixant-li un regust trist però molt humà. Segur que la persona a qui està dedicat n'estaria molt contenta, en pots estar segura ;) I ta mare també! jeje

    Petons maca!

  • fa un any[Ofensiu]
    jaumesb | 28-03-2006 | Valoració: 10

    sembrava carbases amb la mare
    en tinc dos a editar
    que siguis feliç

  • torna[Ofensiu]
    jaumesb | 16-03-2006 | Valoració: 10

    trovadoritz
    femenineijo bé ara?

  • sé que mai et veuré morir[Ofensiu]
    jaumesb | 13-03-2006 | Valoració: 10

    vaig estar molt temps destriant mans que volia que agafessin la meva quan me n'anés per sempre
    ara sé que no es pot morir sol, que no es pot morir si es viu bé, sempre queda alguna cosa, sempre queda un vers, un somriure o un cel.

    el juliol va morir la mare i el febrer, la mare del meu amor i per carnaval el meu pare

    gràcies per llegir-me i gaudeix de la vida

  • sé que mai et veuré morir[Ofensiu]
    jaumesb | 13-03-2006 | Valoració: 10

    vaig estar molt temps destriant mans que volia que agafessin la meva quan me n'anés per sempre
    ara sé que no es pot morir sol, que no es pot morir si es viu bé, sempre queda alguna cosa, sempre queda un vers, un somriure o un cel.

    el juliol va morir la mare i el febrer, la mare del meu amor i per carnaval el meu pare

    gràcies per llegir-me i gaudeix de la vida

  • El plaer de llegir-te[Ofensiu]
    roda03 | 24-02-2006 | Valoració: 10

    Hola brideshead,
    Sé que quna llegeixes algú qui t'ha fet un comentari sobre els teus poemes, la tendència natural és a valorar els seus amb ña mateixa generositat. Però no ens enganyem, el rerafons quan llegim, plorem.ens commovem, etc. Tot això no s'escriu perquè si, almenys jo, i em sembla que tu ho saps. La poesia, i d'això n'estic convençut, mai deixarà de ser, més que res perquè un quants aprenents de poeta hem possat l'empeny com ho van fer en el seu dia "El club de los poetas muertos". I d'essència només ni'hi ha una : el cor. Jo, per exemple, he intentat escriure amb tota la honradesa que el meu cor m'ha donat. I saps Brides, quan acabo de compondre un poema, m'emociono moltíssim i ploro, tal vegada dono gràcies als deus per haver-me donat aquest privilegi de plorar amb tant regust.
    Sé que a partir d'avui tinc una bona amiga que des d'ara mateix apunto en el llibre dels meus preferits. Sento des d'aqui l'olor de la teva sinceritat i això fa que m'ajudi moltíssim continuar escrivint.
    Felicitats pels teus poemes i espero, si tens un xic de paciència poder-te dedicar-te'n un. Em bé de gust, semprre que m¡ho permetis.
    Brindo per l'amistat,
    Roda03

  • De nou[Ofensiu]
    Guspira | 24-02-2006

    Amb la distància, el record permanent que dona calor a l'ànima. Calor etern, el somriure en el sentiment, nexe d'unió que sempre farà curtes les distàncies. Quan ens estimem a algú, de debó, en tenim prou amb saber que és feliç, que va arriscar i es va atrevir a seguir el destí.
    Un poema molt dolç Brideshead, molt tendre, transmet esperança i et dibuixa un somriure.
    Moltes gràcies pel comentari! Torno a ser aquí de nou i m'encanta poder llegir aquests poemes.

    Petons

    GuSPI

  • Per a la teva mare...?[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-02-2006

    Segons la introducció, entenc que va dirigit a te mare. Ella estarà contenta quan el vegi, perquè sabrà (tot i que ho sap de sobres, penso), que tot i ser lluny segueixes tenint-la present. Sembla que la distància us hagi separat per un temps, però deixis ben clar que això no afecta per res el teu afecte i estimació cap a ella...

    Sense retorn... potser ja no podeu tornar enrere, potser ja no serà com abans; però sempre seguirà havent-hi aquest lliga'm "maternal" que us uneix...

    P.D: Pel que fa al teu comentari, tens raó en que semblen dos escrits, ja que el tema sembla que canviï bruscament. Però és que de fet, els "Em" són la descripció de com em sentia mentre estava escrivint aquelles línies inicials i les rellegia... em sentia com si el que escrivís (no sols aquell text), sovint no tingués sentit i no estigués del tot lligat amb mi... `
    Suposo que per això, al adjuntar-lo en el mateix poema, pot donar la impressió de dos relats... Merci per la teva opinió! T'ho agraeixo molt! De vegades ajuda més rebre una opinió així constructiva que no pas un simple "Què maco!" ;)

    Que vagi molt bé guapa!
    ens veiem per aquí!

    Gemm@

  • ostres que trist[Ofensiu]
    Ainoa | 09-02-2006

    Em tens acostumada a altres poemes... però no per això és menys bonic, al contrari, és tendre, dolç, vols dirq ue no hi h mai retorn?? No ho sé. que n'és d'intens, et fan venir ganes de dir a la gent del teu voltant que te'ls estimes.

    Un muaaaaaaa ben especial per a tu!!

    Ainoa

  • Sempre hi són.[Ofensiu]
    angie | 07-02-2006

    Com el missatge que he enviat al fòrum i curiosament entro a la teva pàgina i trobo aquest poema... una premonició.... un avís, no sé.
    Els meus dos àngels sempre són amb mi.

    L'emoció de la lectura i el record dibuixa un somriure als llavis i esborronen la visió.

    Petons

    angie

  • En la teva memòria[Ofensiu]
    jacobè | 06-02-2006

    Brides, t'he de confessar que m'he llegit aquest poema en vàries ocasions i en totes m'ha commogut.

    Sé que ets feliç
    sabent que et penso cada dia,
    ...
    sé que mai no et veuré morir.

    És una idea meravellosa que acostumo a pensar. Les persones no es moren fins que la última persona que hi pensa també mor. Mentre visquem les persones que estimem no moriran.

    Molt agraïda per la reflexió que has fet de la Carta i pels sempre elogiosos i sincers (però no sé si merescuts) comentaris que em fas dels poemes.


  • Dir que és preciós...[Ofensiu]
    pseudo | 05-02-2006 | Valoració: 10

    és poc.

    Aquest poema és més que un tresor! Dolç i tendre, delicat i trist, i a l'hora.. fort i immortal!

  • ufff...[Ofensiu]
    març | 03-02-2006

    M'he quedat sense paraules. M'hi sento molt identificada. La veritat és que no sé què dir-te... Només et vull agraïr les paraules que m'has dedicat en els teus comentaris els darrers mesos i enviar-te un sac de petons i abraçades.

    Gràcies de tot cor.

  • Entro, m'aturo,[Ofensiu]
    OhCapità | 02-02-2006

    llegeixo, ... frueixo i marxo.
    Un camí, la memòria, .... i el record perenne hi viu, instal·lat dins del cor amb tota la seva essència d'on mai no es veurà foragitat puig passin el dolor i l'enyorança fregant les sever vores, mmm, ... un plaer princesa de la planura de York.

    OhCapità.

  • Bell i entranyable[Ofensiu]
    brumari | 01-02-2006

    "Sé que mai no et veuré morir". Naturalment, perquè ella per a tu no morirà mai. Tots els que hem passat per aquesta vivència ho sabem.

    Tinc molt clar que vivim mentre algú ens recorda, ni que sigui lleument, i tu a ella la penses cada dia.

    Quin poema més bell i entranyable!

    Petons

  • has obert...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-01-2006

    el cor i la teva poesia a l'absència, a la partença i ho has fet magistralment, des del sentiment, usant les millors paraules per al que ja no hi és... un amor meritori el de la distància... poema fort, melangiós, d'impotència ben assolida i redimida...
    una abraçada!

  • Escrit amb el cor[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 24-01-2006 | Valoració: 10

    Ahir et vaig escriure un comentari a aquest poema però just en el moment de clicar "enviar" se'm va penjar (no sé si la connexió, la pàgina o què, d'informàtica no sóc cap Bill Gates) i no et va arribar, com ara mateix acabo de comprovar. No hi fa res. Sant tornem-hi!

    Comences, en les dues primeres estrofes, parlant una mica de tu. De la sensació més que no pas del sentiment (que també) percebut arran d'aquest emotiu sense retorn. Camí ingrat, però al qual cal encarar-se, i ella ho féu, com dius, sense acovardir-se. Es nota, en aquest punt, un xic d'orgull i d'admiració envers a aquella persona, just el punt just, valgui la redundància.

    Reprens la sensació que des d'aleshores tens clavada dins. Una sensació de buidor, en certa manera, d'enyorança, de trobar a faltar quelcom; la quotidianitat del dia a dia, del "com estàs?", del "hauries de...".

    I a l'estrofa següent ("Però no t'has d'amoïnar [...]") treus ferro a l'assumpte, com si diguéssim. Tocant de peus a terra, fas una reflexió que no parteix o arrenca del passat, sinó del present més immediat.

    Ella és aquí perquè ella és en tu, i aquesta és la idea clau que esbosses en arribar cap al final del poema. A dintre teu, has mantingut (i mantindràs) el record d'una figura que sempre t'aconsellarà, que sempre tindràs a prop per fer-te de companya, que procures no ferir, i procures no ferir perquè viu en tu.

    No hi haurà final, a aquesta història que potser alguns trobarien un xic massa dolça, explicada d'una forma en excés entendridora, consideració respecte de la qual jo discrepo totalment. Té el punt just, al meu parer i, sobretot, al meu gust, de tendresa, record, sensacions no tan agradables com la vacuïtat, reflexió i fortalesa per encarar-se (i en certa manera aliar-se) amb el futur.

    L'adéu físic és sempre el penúltim. L'últim depèn de nosaltres, perquè nosaltres decidim (tret que circumstàncies de la vida ens arrenquin aquesta possibilitat) quan oblidem i quan no.

    I amb aquest poema i, sobretot, amb els records, immortals com molt bé dius, mantens un dia a dia viscut, adaptat a un present i encarat a un futur de convivència i, si m'ho permets, bona sintonia quotidiana.

    L'estil amb el qual has redactat aquest poema és fresc i àgil. Fresc com la sinceritat que flueix en cada una de les paraules que has compartit amb els lectors. Àgil com la superposició dels bons records que no moren mai i que sempre, d'alguna manera, tenim dintre nostre. Un poema escrit per a reflexionar. Una reflexió escrita amb el cor.

    Gràcies per aquestes paraules. Ahir, lògicament, després de penjar-se'm aquest instrument denominat internet, no vaig poder consumar la temptació de clicar-me'l a favorits. Avui però, amb o sense la teva vènia, ho penso fer.

    Una forta abraçada, brideshead. Podria dir-te feliços 800 (gràcies pel detall!), t'hi acostes a una velocitat vertiginosa, però m'esperaré una miqueta més (no gaire, ho veig a venir) per poder-te dir: feliços 1000!

    Fins ben, ben, ben aviat!!!!!!!!!

    Vicenç

  • molt bonic...[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 24-01-2006

    Brides...

    Molt bonic, de debò. Ja t'ho han dit, i no et puc dir res més. És, per tant, un comentari buit en aquest sentit, però és que l'he trobat molt ben portat.

    Felicitats!

    Marc.

  • M'has emocionat![Ofensiu]
    Lavínia | 23-01-2006 | Valoració: 10

    perquè el teu poema em duu records llunyans (farà ja dinou anys!!).

    Del que sí que estic segura que allà on sigui la teva mare, en llegir que segueixes, com ben bé li dius, "els teus consells/que miro d'estimar/de no ferir", vetllarà per tu i per la teva estima i bon fer perquè sap que ets, seràs sempre on ella és a través de la memòria, del record que, al cap i a la fi és per a mi la immortalitat.

    Petons, Brideshead. Te'ls mereixes.

    Lavínia

  • brides[Ofensiu]
    Màndalf | 21-01-2006 | Valoració: 10

    Què contenta deu estar la teva mare rellegint el teu poema, pel d'amor i d'enyorament.

    I encara que no la tornis a veure (qui ho sap?) ella segueix viva en el teu interior.

    Un petó

  • David Gómez Simó | 20-01-2006

    (en veu baixa, per no trencar el silenci que queda desprès de llegir aquesta poema).

  • gràcies per les teves paraules[Ofensiu]
    jaumesb | 19-01-2006 | Valoració: 10

    sóc feliç tremolant, tremolant d'amor i ara hi corro
    viu bé i escriu si pots i et serveix

  • brides......[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 17-01-2006

    Trobo molt valent el que has fet. És com si amb aquest poema t'alliberessis i t'enfrontessis a una realitat que ha estat molt difícil d'acceptar.

    Fa la sensació com si la lluita contra la vida i l'evidència ja hagi acabat, i l'acceptació et porti a un estat diferent, més calmat.

    Són paraules molt boniques dites directament del racó més profund. I això, com ja dic, és molt valent.

    Perquè els records
    són immortals...

    Gran veritat, i gran sort.

    Una abraçada maca!

    Salz.

  • Molta força[Ofensiu]
    filladelvent | 17-01-2006

    No ens tornarem a veure,
    ho sé,
    però jo també sóc feliç...
    sé que mai no et veuré morir.


    Sé que mai no et veuré morir... que valent, que contundent que sona, que real, paradoxalment.

    Bon poema; el veig fresc, lliure, sincer... molt despullat.

    Res més. Només a la espera de noves paraules.

    -Filladelvent-

  • Llibre | 17-01-2006 | Valoració: 10

    No tinc paraules. El teu poema em desperta només sentiments. Sensacions emotives nues de convencionalitats, despullades de mots que poden enterbolir la seva essència.

    No. No tinc paraules. Tu les has triades totes per mi.

    Tendre, preciós i emotiu.

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • gràcies per les teves paraules[Ofensiu]
    jaumesb | 17-01-2006 | Valoració: 10

    i el teu suport, esper que a hores d'ara l'amor voli cap a mi i el pugui besar aquest vespre.
    els noguers els vaig plantar ahir al migdia amb molt poc temps, tarden molts anys a donar fruit, no sé on seré ni si arribarà, esper que el nin en gaudeixi,
    segueix bé, segueix escrivint, per mi ets més que una mestra

  • Hola, Rosa![Ofensiu]
    ROSASP | 16-01-2006

    Penso de tot cor que les persones que estimem no morem mai; més aviat passen a formar part de la nostra pròpia vida, éssent una fracció de tot el que som i sentim.
    Aquest enyor i amor indescriptibles inunda els versos d'una tendresa infinita; és un llaç invisible que uneix molt més que els records...

    Un poema preciós i molt emotiu, que apropa les distàncies més llunyanes!

    Una forta abraçada!

  • M'encanta...[Ofensiu]
    Equinozio | 16-01-2006

    .. el fet que les persones no es tornin a veure però en el fons no pateixin, i que es recordin. De vegades es troben a faltar coses aixì en el món.

    'No ens tornarem a veure,
    ho sé,
    però jo també sóc feliç...
    sé que mai no et veuré morir.

    Perquè els records
    són immortals...
    com ho és el teu
    en la meva memòria.'

    mmm.. em quedo amb aquests dos versos,
    que em fant pensar molt i molt.

    una abraçada

    Equinozio

  • m'enamora[Ofensiu]
    jaumesb | 16-01-2006 | Valoració: 10

    trobar vida en la mort com tu,
    la lluna se m'ha emportat per sempre aquesta setmana passada dues persones que havia besat molt, com ho sabies?
    ara he de treballar per la vida: plantar noguers

  • Sense paraules[Ofensiu]
    angie | 16-01-2006

    m'he quedat, brides!.

    Un poema íntim, tant, que no hi ha dret gairebé a llegir-lo. De fet, tu ho has volgut així i se t'agraeix, doncs sembla que el dia és ple de colors grisos i al final tu obres un clar en el cel, per poder veure el sol.

    M'ha agradat molt!

    Ah, i gràcies pel teu comentari de l'oasi. No és un poema de qualitat estilística però potser el que necessitava més compartir. L'oasi té molts lectors i a tots va dedicat...també.

    Un beset guapa,

    angie

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: