250 euros i el Relataire Invisible

Un relat de: aurora239

Trenta-u de desembre de 2004. Dos-cents cinquanta euros. Tot el pressupost extraordinari per acabar les vacances de Nadal, per fer venir els reis a casa.
Treballant de becària d'investigació és tota una fortuna.
No entenc com em van poder robar la bossa sense que me n'adonés. Les altres coses sols van ser un petit inconvenient, afortunadament, les targetes de crèdit, el carnet d'Identitat i el de la Universitat els porto sempre en una cartera diferent. A part dels diners sols havia tiquets de botigues, unes claus que no li servirien de res al lladre sense la meva adreça actual, el carnet del Caprabo, algunes targetes amb telèfons apuntats, alguna cosa per escriure, un bloc de notes quasi buid, una llima, un tallaungles, un pack per a emergències femenines i res més que pogués recordar.
Sí, un esborrany fet a mà d'un conte. Una mica eròtic. Afortunadament ja l'havia passat a l'ordinador.
Vaig plorar i tot.
Aquell vespre no vaig poder dormir.
Fins i tot vaig quedar tan deprimida que vaig cancel·lar una cita que tenia l'endemà.
Però si sols són diners, mirava de consolar-me mentre una veueta encara més interna em repetia: sí, diners per als pocs capricis que et pots permetre.
Vaig estar a punt de prendre pastilles, però sé que els tranquil·litzants no em convenen, si em vull refugiar en la meva feina, necessito el cap al cent per cent. No en prenc jo d'aquestes coses llevat casos d'extrema necessitat.
Afortunadament, el temps ho cura tot, quinze dies més tard ja m'havia gairebé deixat d'autoflagel·lar cada vegada que hi pensava.
Va ser aleshores quan a la feina vaig rebre la trucada. Una noia amb la que havia compartit pis feia dos anys.
-Aurora? Escolta, sóc la Paula, la del pis de Sants, la historiadora… Mira és que tenia un missatge a la bústia de veu, i em diu que si sé on és una tal Aurora, que et digui que truquis a un telèfon per una qüestió d'una bossa de mà. Un home. És de fa dies però fins avui no t'he localitzat a la Facultat… Escolta, que m'han dit que avisaven a la "doctora", felicitats… No, jo encara no he acabat la tesi… D'acord, a veure si quedem un dia.
La Paula, com l'haurien localitzat, algun paper amb la meva adreça antiga, suposo.
Immediatament vaig escriure un correu electrònic a l'adreça que em va donar la Paula. Era d'aquelles d'un sol ús i que no aporta cap informació sobre l'usuari real: pernoiesdistretes@pookmail.com
»Hola, sóc l'Aurora, que es veu que va deixar un missatge a un lloc on havia viscut, sobre una qüestió d'una bossa. Li agrairia que em truqués quan pugi. No tinc mòbil però a partir de les sis serè a casa. el meu telèfon és 93 555 55 55. Mercès per localitzar-me.
Quan vaig arribar a casa aquella tarda, dins la bústia -la de debò, no l'electrònica- m'hi vaig trobar la bossa. Suposo que havia esbrinat l'adreça a partir del telèfon. Amb els dos-cents cinquanta euros i una nota humorística sobre les propietats de les cues de pansa. Alguna cosa em va fer pensar que també havia esbrinat que treballo en qüestions relacionades amb el cervell… i la memòria.
Analitzant el contingut de la bossa, no tinc ni idea de com va esbrinar el meu antic telèfon. Potser hi havia algun paper que es va quedar. Tot un detectiu, i més honrat que la majoria.
I al final de la nota:
Em deia que li havia agradat molt el conte, que ell també n'escrivia i que els publicava en un lloc anomenat www.relatsencatala.com
Encara no sé qui és, però des d'aquí el petó més fervent. I si vol, més eròtic que el meu conte (encara no l'he acabat, ja el publicaré i li dedicaré).

Comentaris

  • Hola, benvinguda i bona nit...[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 11-10-2005

    Aurora:

    T'he vist per l'ATAS, proposant el "misteri" i m'he preguntat qui hi havia darrera.
    He aprofitat, a més, per a llegir-te algun relat (aquest).
    L'entenc com una redacció absolutament exacte, no?
    Has trobat la misteriosa ànima caritativa?

    Fins ara no he comentat res del relat. No sé què dir-te'n, sincerament. Provaré amb la resta, a veure què..

    Marc.

  • Ummmm...[Ofensiu]
    foster | 07-09-2005

    Està bé però prefereixo els altres dos. Aquest em sembla una mica massa esquemàtic, tot i que la teva manera d'escriure el fa agradable de llegir.
    foster

  • Retrats...[Ofensiu]
    BlauFosc | 30-08-2005

    ...que ho son per la imatge reflexada al mirall, no per allò que descriuen.

    :)

  • en busca del relataire invisible[Ofensiu]
    Gica Casamare | 30-08-2005

    Quina sort, noia.
    Veig que has començat ara a estar entre nosaltres. Benvinguda.
    Espero que aquest relat biografic et faci trobar el teu relataire invisible...

  • sobre l'atzar...[Ofensiu]
    neret | 29-08-2005

    doncs va ser una sort que el teu relat arribés a tan bones mans. La veritat és que la història té aquell punt forçat (per la suma de casualitats i de deduccions del relataire invisible) que fa creure que podria ser certa.

    Tant si ho és com si no, una bona història. pel que fa a la redacció, directa i sense floritures, fàcil de llegir i pulcra. Vigila amb alguna falta (el buid) i algun pronom mal posat (pocs).

    ben trobada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora239

aurora239

4 Relats

18 Comentaris

7142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Sóc de l'any 80 però em veig molt adulta.
Visc sola des de fa quatre anys, lluny de la famíla que em va fer fora de casa per discrepàncies amb el meu independentisme.
Vaig anar a una Facultat on gairebé tots eren homes. Ara que he acabat el doctorat hi treballo de becària d'investigació.
Sóc apassionada en l'amistat, encara que els que només són coneguts em creuen freda.
Les meves hores lliures les acabo d'omplir amb la cultura: la universal i las del País. No parlo precisament de la subvencionada per les institucions.
Tinc aficions: La ciència ficció, les matemàtiques, els escacs, la música clàssica, tocar la flauta travessera, l'arquitectura gòtica i romànica, la lingüística, fer excursions nocturnes sola o en parella.
M'agraden els homes tendres, pacients i a ser possible, més joves que jo.

Em podeu escriure a aurora1980@gmail.com