tota la raó, que visquin els porcs i els senglars! De tota manera, també subscric aquella dita tan maca referida a les persones que no -o si- als animalons:

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena!

a.

doncs jo tinc un llibre de biografia del Kurt Cobain que es diu Heavier than heaven ( Más duro que el cielo, titol en espanyol) escrit per Charles Cross que m'agrada molt, potser ja l'has llegit, clar. Realment una musica d'impacte.

a.

ja te n'havia llegit alguns al fòrum però d'altres no. El 2 i el 6 m'encanten, sense desmerèixer la resta. I el del jardí es molt evocador i bell.

a.

sense gaires paraules- perquè ja hi ha altres connexions de tacte - que expressa molt més que qualsevol acte heroic, qualsevol grandiositat de cara a la galeria. L'amor delicat i veritable del cos a cos. És un poema expressiu i que tramet molta tendresa. Realment bo.

a.

commou d'una manera ben directe, apassionada, com un crit, mentre l'ametller es prepara per florir- i portar-nos esperança. M'ha agradat molt, és gràfic i precís, impactant.

a.

i d'un talent original. Ostres, només conec un altre relataire que sigui capaç de donar bufetades amb les paraules amb tanta gràcia- i profunditat. Admiradora,

allan

em toques el cor amb aquests versos. Tenen una vertent mística, espiritual, enmig del tacte i l'olor, tal vegada, tot sigui el mateix, i no ho sabem; el que et puc assegurar, que sóc una gran

admiradora teva

allan

tanta força en tan pocs mots...felicitats, poetessa; un premi molt ben merescut!!!
Ves-nos penjant coses!!

Un petò

a.

molt directe, clar i sensual, sense falses imatges, evocacions de records que tots podem compartir. Et vaig seguint, una abraçada

a.

m'alegro de veure obres teves, i amb la alta qualitat amb que ens tens acostumats. Espero que tot vagi bé. Jo ultimament estic una mica desconnectada. Una abraçada, un bon poema i una temàtica de gran interès, m'ha encantat!

Silvia

Oh! aquest poema és esfereïdor, terrible, sense esperança. I tan, tan bell! Com un niu trist- i abandonat- sota un cel esclatant després de ploure. Es una joia. Et vaig llegint, però no massa- no vull sentir-me més trencat el cor. Una abraçada

a.

la teva força, la ritmica marea, la cançò que portes encastada, tot això ens intriga, Gin. Aquest poema sembla saba espessa brollant per entre les tiges, brillant sota la claror. Amb olor de ginestes. Una abraçada,

a.

quin poema tan bell, impacta moltissim-a mi molt i molt. Passo per dir-te que he llegit el teu poema a e-poemas de la Vanguardia- l'he trobat per internet- i vull que sapigues que el trobo exquisit i bonissim- crec que tens molts punts per guanyar. Una abraçada, poetessa,
a.

que divertit, pobre Zeus, amb l'ordinador pel mig i un dialogo de besugos, cada un a la seva bola. Mira, et volia dir que et vaig seguint i que em continua encantant com escrius. Una abr´çada, maco, fins aviat

Silvia

uff, a vegades passo i et llegeixo, recordo que vaig llegir aquest poema fa bastant, i m'impacta com ho va fer aleshores. No m'agrada que el Tony s'hagi mort. Jo suposo que estas per aki amb un altre nick, fent poemes tan bells com aquest. jo estic una mica de vacances de Rc però tornaré, crec. en fi, un petò, cuida't,

Srta Lee