Ben tornada!!

he de reconeixer que l'he trobat a faltar !!

Ultimament no entro sovint, però quan hi entro hiha emocions fortes.

Em fa molta il·lusió poder llegir els teus poemes.

Moltes gràcies
!!

Denota la connotació de cada paraula/mot instada a formar part d'un tot, que si no fos així: Oi que segurament no ho seria?
No... Ja m'ho contesto jo.
I, que és genial aquesta llibertat retrobada a cada sil·laba, no cal que m'ho pregunti ningú.

Uns haikus brillants!!!

Em
Com moC
Amb. Com
la conclusió que queda al teu pas
quan ets fonament d'obra, pilar
de paraula-façana-frase
on nien epònimes
construccions heurístiques
hermenèutiques finestres
iròniques columnes
sarcàsmes de vidres translúcids
i vesllums de colors interpolats
on em re-
moC Com
em
Com-
moC
amb tu.

PUNT

firma
am-
bre

am-
bre-
víssim

am-
bre-
ssol

I am
break

I flueixes en mi
i sóc d'aigua
per treure'm del desert
i deixar-me a la sorra
anhidre
transcendint el fang
o directament roc
vòmit-informe
d'emmotllada solitud
inanimada

Descric
com llargandaix amb microcàmara
la verticalitat del mur
el cercle de llum
l' escletxa on em fonc a negre
i tu prens el relleu:
per canviar el món
només tens dos versos.


és el que jo entenc/m'inspira el teu poema ...

Aix!! aquest tiranosaurus trencant l'encant d'una bona metàfora... veig els vèrtexs oposant-se com en la pintura de la biografia, l'arlequí que espera el seu moment ... en un esclat "centrat" on jo diria: dispersa ....

Però he de dir que en els meus relats hi tan o més tiranosaurus com en aquest, i que t'agraeixo els consells i els cometaris ...

Una mossegada (fluixeta)

What's Ah!?

yuyu!yuyu!yuyu!

Uperització:

aleshores balandres
enjorn la gravetat del síndrome
i així
sols el cel
sols l'aire
sols el sol
sovint tan lleus

ad hoc
l'engoliment del temps
adés del broc
l'envasament del jo
contra la caducitat del sinó.

Hola,
Em sembla que he llegit tots els teus poemes d'una tirada. Els hauré de rellegir per poder fer algun comentari. Però de moment et puc dir que no m'he deixat cap.

Gràcies per compartir amb nosaltres el teu art.

He de confesar que per un moment vaig pensar que era veritat la història amb que introduies els poemes ... Mentre anava llegint s'anava difuminant la història, mentre entrava en els poemes notava la salsa de la introducció, en acabat el regust era genial ... Molt ben cuinat !!

"signo
l'epíleg prematur
d'un preludi silenciós"

Genial, Fantàstic !!
Felicitats

Ara que sembla que s'ha espatllat l'accelerador de partícules, el món potser sobreviurà dos mesos més. I tu diràs: Perquè diu això aquest sonat? donçs perquè amb el teu poema has accelerat tots els meus àtoms, les meves partícules amb càrrega positiva i negativa s'han neutralitzat i he trobat l'origen i ara ... "Per provar d'arribar a ser
recapto temps engrunat."

Aquests versos fan entrar gana...
el dibuixets ( com diu en bonet ) genials ... ( jo en diria obres mestres )

com veig que ja han elogiat els versos:

"No moriran els estels
quan la més forta llum del dia els amagui"

jo seguiré amb:

"i sabrem que, tot i no ser
aquell, l'astre més gran,
ens és la vital ànima clara,"

trobo que hi amagues un consell vital que en el temps que vivim és important de seguir ...

A l'ensems et vull felicitar per la mestria amb que talles els versicles, sobretot m'ha fet reflexionar el tall: "i sabrem que, tot i no ser/
aquell, l'astre més gran" aquest "aquell" amb la pausa del vers el trobo brillant.

Aquell sotrac inesperat... Arriba amb molta força.

Un poema genial felicitats.

"Camino sota la pluja
que habita els carrers de Lublin"

M'inspira una història.
No sóc un lladre d'històries.

Tothom que camina... No. Tothom que passeja sota la pluja té una història, si passeges sota la pluja pels marges del sena és que tens una història. Tothom qui passeja sota la pluja per la platja, té una història que vol que li robin dels llavis ... La pluja no ofega les histories, les fa constipar.

Un poema inspirador

gràcies per compartir-lo