Ostres,,, Quina subtilesa. Sota el poema, una rosa, i sota la rosa un reflexió que s'arrela al món mateix.
Salut.

És trampa o no ho és? El dilema de la Naranja Mecànica, fascinació o aprovació. Tan se val, m'ho he passat molt i essent considerat, molt bé.

M'ha agradat-entusiasmat aquest aferrisar-se a la vida del final. No fulla, sóc una soca. Després de tot.

I aquesta sonoritat tant dels francs... ic/oc/ot/uc... I aquesta voluntat de tallar la narrativa amb sons secs, no és propi de poetes?

Dur el final del relat, et quedes KO. El que més m'ha agradat és com fas anar la descripció de la plaça, aquestes frases curtes i els adjectius molt escollits. I la nena, que sembla un fil d'or enmig de la devastació d'aquesta plaça rodejada d'edificis realment amenaçadors.

Ah, si té un regust a Vinyoli, però té la seva pròpia cadència, penso. La luxúria del instant, això m'ha agradat molt, com un cert distànciament i un to desdramatitzat, una ironia que es va trenant.
Jo tampoc seré savi, i si tinc dubtes, viuré, oi? Això, que estrany, em dóna esperança.
Salut.

El que més m'ha agradat del poema és l'embolcall, el regust, el que quan acabes de llegir-lo tens la sensació d'haver deixat alguna cosa enrere. Com quan s'escapa un peix. Daurada i màgica.

Em sembla que és de les poquíssimes vegades que m'interessa l'òpera.
Està molt bé. Els diàlegs, llampants (¡i quina sonoritat té l'italià, que bonic que és), vius, amargs, tendres.
T'agrada el joc, Unaquimera. Ho dic per aquest cop del final del relat. Sincerament, no l'esperava.

Aquest hospital, ascèptic i fred com tots els hospitals, sembla reviure amb la veu d'aquest avi, d'aquest home que sap que el temps és finit. ¿Serà ell finit, també? ¿O la poesia el farà reviure?
Una abraçada i felicitats pel relat.

Preciós, concentrat. M'ha agradat aquest trajecte en paral.lel a la nautra, inalterable, constant, a la teva veu.

Hola Unaquimera,

Encara queda un any perquè el llibre es publiqui. L'editorial és Grupo AJEC, de Granada.
Gràcies pel comentari i per llegir.
Hi ha una cosa que em sap greu, però. La novel.la surt en castellà. L'he treballat a fons, l'he corretgit, l'he ampliat, etc, etc.
Aquí, els fragments que hi ha penjats, no tenen el mateix grau de correcció, hi ha masses errates....
D'altra banda, sí, molt bona. A la novel.la, soterrats, hi ha petites frases que es podrien aplicar al nostre món, i més, al món de la política. És un petit joc que creia que gairebé ningú se n'adonaria. Hi ha un més evident a la tercera part del llibre, cap al final.

Una abraçada i fins aviat.

Je, je. Aquí ha emergit el teu costat sarcàstic. El problema, el pitjor, és que tens molta raó.
I no crec que aquest present-futur sigui molt llunyà. Per moments, el relat té un aire de Ciència Ficció.
Molt divertit, i en el fons, aclaparador, dur.

I bon Any, Unaquimera.

Prosa poètica i un alè gòtic, gairebé d'un altre temps. És un relat que et travessa, que ens diu que el temps no s'atura i que nosaltres som finits.

Es pot palpar la desesperació, tot i que no carregues am un lèxic o expressions dramàtiques. Es dedueix, quelcom que s'agraeix molt.

Divertit, perìo també bonic. M'he anat amb la mosca, que tanta falta fa, viatjant per rius i valls, prades llunyanes, mars i cels.

Tard, però hi viag.

Gràcies per les puntualitzacions, amb les que hi estic d'acord.
Sí, aquest text (m'ha agradat) seguirà vigent pels propers 100 anys si no deixem de ser tan passius tots plegats.