hola guapa estic a casa amb febre i a mig gas... i he vist que havies penjat aquest relat. Es molt guapo!!! la historia m'ha enganxat des del primer moment.
M'agrada com parles de temes super forts amb aquella calma... com qui demana una barra de pa. Aquesta falta de dramatisme trobo que li dona un to molt interessant i ens mostra la relativitat de tot plegat....
Com a personatge totalment centrat en el seu melic jo no li acabo d'agafar carinyo, no. Em faltem mes matisos per veure que tb té alguna qualitat més que la de sortir-se sempre amb la seva ... per tan, el final gairebé esdeve com de justicia cosmica.
Ptnets reina!!!!

Hola frido, sóc la rokins, la amiga de la judit. M'ha fet mota gràcia trobar-te, ha estat casualitat.
Me llegit alguns dels teus escrits. Són breus i punyets, directes, clars... una línia molt marcada. El que més m'agrada és el de dependencia pel seu punt transgressor i politicament molt incorrecte.
Et recomano el poema de los arrancados de Javier Velaza,
trobo que va molt a to amb el teu rotllo.
una abraçada!

Ja he llegit altres coses teves i realment començo a veure una linia. El poema te un climax molt suggestiu, seductor... t'atrapa....

Ja he llegit altres coses teves i realment començo a veure una linia. El poema te un climax molt suggestiu, seductor... t'atrapa....

Buenas Avet blau, m'agrada molt el teu poema, és molt maco, té un punt estripat que li dona molta força, és molt visual...

Per mi, és clarament un cant a la vida però no obstant, m'inquieta el joc entre passat, present i futur... em solidaritzo i m'identifico amb el personatge esperant que aquet futur sigui immidiat i no idealitzat...

Fins la pròxima!

M'agrada. Em situo entre els murs del monestir... veig la farsa de tot plegat... la doble moral... veig també els seus rostres... El joc pervers de la trama m'atrapa....
M'ha fet gràcia la mutació que fas a la paraula internet... ho fa més real.... em recorda a la meva àvia...

No sé si la història és real o inventada, però realment sembla autèntica.
Transments molta veritat, molt de sentiment, té molta força.
Continua escrivint amb tanta passió!

El poema t'atrapa, molt eròtic, molt maco, molt clar, molt directe...

Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasava per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasa per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

Hola ametista. les teves paraules estan plenes d'una força impressionant. A mi m'ha agradat molt.

Aixó es passió tia, i la resta són tonteries!
Escrius super bé!

Hola Copernic!, estic amb tu que és una cançó molt bonica. Aquesta aurea decadent, melancòlica, tràgica... desperta una atracció fatal cap aquesta cançó...
No obstant, no estic d'acord que "quan les coses van bé, quan hi ha equilibri en el nostre cos, en la nostra ment i en la nostra ànima la inspiració no ens toca amb la mateixa intensitat".
Crec que, en general, tenim massa assumida la vella imatge de l'artista maleït. La idea que per fer projectes, quadres, cançons, poesies... interessants cal estar angoixat o decepcionat o descol·locat i, si pot ser, borratxo, és clar.
Crec que no cal.
Els impulsos i motivacions que ens avoquen a fer nous projectes, nous quadres, noves cancons, noves poesies.... poden ser de ídoles molt diferents...
Fins la próxima!

El poema el trobo molt bo.
Retallari una part, les frases més sentides com "No hi ha nit sense dia, ni llum sense foscor" i em quedaria amb alguns dels versos que tens, molt més personals i ABSOLUTAMENT preciosos com "En l'espatlla de la llum, sempre hi viu l'ombra de les coses" .

M'ha agradat. L'eterna lliuta entre sentiments i raó, és un tema que el trobo interessant.
M'agrada el to de franquesa i sinceritat que té el poema.
El que més m'ha agradat és imagirnar-me a cupido com un petit dimoniet, enfotent-se de nosaltres, acostumada, és clar, a imaginar-lo con ésser angelical sense cap tipus de malícia.