COR A COR, PAS A PAS

Amb el fil conductor de la tireta has anat trenant un relat molt original i ben trobat. La imaginació no té mida, qualsevol petit detall pot servir per crear una gran narrativa com la que acabo de llegir.

Com aquell que no diu res, has anat integrant al lector a la vida d’una mare necessitada de feina i que esperançada i amb un bon CV a la bossa, se’n va cap a la gran ciutat, esperant poder fer realitat el seu somni: començar de nou però des de l’anonimat, esperant veure altra vegada la llum, amb la tranquil•litat i amb la seguretat d’aquests viatgers que poc a poc es van preparant perquè saben que ja estan apunt de sortir del túnel.

Fas viure l’amor enjogassat d’una parella jove i plena de vida, que per uns moments la tireta s’hi enganxa per no perdre el fil.

Arribant a Sants, i amb la disbauxa que hi ha de gent, llum, soroll i moviment, la tireta decideix reposar per uns moments sobre un diari que curiosament compra un home que ja has mencionat anteriorment, no a quedat a la incògnita el seu ofici, el seu càrrec a l’Empresa on treballa i l’entrevista que l’espera a primera hora del matí, entrevista que curiosament l’enllaça amb la dona que ja coneixíem i que per casualitat de la vida els uneix aquella tireta de l’Àgata Ruiz de la Prada que va comprar per la seva filla a la farmàcia del lloc on encara resideix.
I per fi, transportes al lector a la bona sort de la dona que veu que se’l hi comença a obrir la porta d’aquesta gran ciutat, que l’accepta com una més de tots i totes les persones anònimes que hi comparteixen la seva vida.

Ets una artista!!!

Una abraçada tan gran com el cor de la tireta...

Gemma

És la teva una cova o és la teva una balma tancada...
confonen natura escarvada
del llindar del mar en calma.

És guix d'adzur el teu front...
tant blau com el fons dels ulls?
o és que es confon ton fron amb la quimera?

Qual fabulós animal, que natural es representa
amb llavis rojos, carnosos... brillants.

Serà la ymaginativa mellor com ymagena figura alcuna, vera que no és com ymagena chimera qui és o pot ser figura vana.

Pot el meu esperit ser près d'efimeres realitats? Medito corpres.
Ets quimera hiperbòria, o vens del sud, desig intens.
Com les quimeres cireres... en vull tastar les idees.

Inquietud, pressentiment...
Que passarà?
L'ànim; l'angúnia intensa serà quimera?
Rugint del mar
onades venen
ensordint móns
del seu barbull.
sospitarà el teu cor que vol passar?
Qui duu quimera, no dorm, quimeres son desenganys,
i fan tornar-me els cabells blancs.

Aquest relat m'ha fet pensar en la volta que saps donar-hi a poc a poc.

M'ha agradat molt. L'he trobat original en la seva construcció, molt ben tramat, no deixes res per oblidat (la tireta que sembla que no hagi de tenir cap importància passa a ser imprescindible per al bon desenllaç del relat).
M'agraden molt les teves descripcions i la teva mirada psicològica; la visió de narradora omniscient li dóna molta força.

Cada relat teu fent paral·lelisme amb un de meu és una gran lliçó.

Una abraçada de cor a cor,

Materile

En aquest modest comentari voldria destacar el narrador, el fil conductor i els personatges d'aquesta història.

El brillant narrador (un narrador omniscient) que va alternant els punts de vista dels dos protagonistes del relat (la dona i l'home) i que informa de tot allò que passa pel cap a ambdós personatges.

El fil conductor és la tireta. Una tireta que la protagonista no ha comprat ni tan sols pensant en ella, sinó en la seva filla. Un element acolorit dins d'un relat fosc (juntament amb la cabellera de la noia).

Els personatges (per ordre d'aparició) són uns personatges amb molts cors:
• La dona que està am l’ai al cor però que fa el cor fort per tal de sortir-se'n de la situació en què es troba,
• La noia i el noi, aquests sí que viuen a cor què vols, cor que desitges”. Una parella de personatges col•laboradors però que exerceix un rol transmissor decisiu.
• La quiosquera que té per ofici vendre diaris i la premsa del cor.
• L'home, a qui li fa un sal el cor quan veu que la mirada de la dona s'assembla a la de la seva.

El cor em diu que el comentari que he fet no és gran cosa; el que sí voldria que quedés clar és que és una felicitació, de tot cor.

Ens seguim llegint,

Núria

El teu relat (magnífic) m'ha fet pensar en la importància que té disposar d'un fil conductor per a bastir un text de narrativa fluïda, amb descripcions certeres i ajustadíssimes. És difícil destacar algun aspecte d'aquest relat perquè tot ell està tan ben construït que difícilment els elements es poden destriar d'un conjunt imponent. Només recordar les vicissituds de la tireta viatgera que ens endinsa en el cor de la gran ciutat (com descrius el moment en el que el tren entra en el túnel que desemboca a l'estació!. Esplèndid!) i en les històries d'uns i altres al mig del gran monstre que és la urbs. Barcelona sempre m'ha fascinat. No hi puc fer res i participar en aquest projecte, que en un principi es va frustrar, al costat d'escriptores de la teva talla és un orgull afegit al fet de publicar. T'envio una abraçada que arribi a les terres del sud de tireta en tireta. Fins dissabte!

Trobo que és un relat entre somriures amargs i dolços, m'ha fet pensar en els problemes de l'existència, en les esperances de la gent, en la quietud de les soledats i en els vincles subterranis d'aquest misteriós món on vivim. Té molta vida, encara que a voltes la presentis feixuga. I m'ha agradat la manera tan sincerada amb les realitats de les persones amb problemes per solucionar i que a vegades es solucionen intentant no caure en l'oblit de les experiències doloroses i alegres que fan que cada dia sigui un nou dia.
I si, torno a estar per aquí, i Biolant ja té la seva sergona part. Biolant es refereix a una "biologia" de caire llunyà, lluny del món on vivim, amb paralelisme amb aquest, però escrit per fer somniar una mica i gaudir de l'evasió.


Sergi

He llegit el teu relat amb interès. És el primer teu que llegeixo i m'ha agradat molt.

En principi les estructures construïdes amb varies veus se'm fan pesades perquè acostumen d'alentir el ritme, però en el cas del teu relat llisquen molt bé. Fas servir un llenguatge ric i adient. La idea de la tireta viatgera té gràcia. M'agrada l'humor que hi introdueixes. I les pinzellades sobre els personatges i l'entorn

Fer-se adult, madurar té a veure amb trobar-se a un mateix, a comprendre's, a moure's millor per la vida. Però no esborra les pors ni impedeix de sentir el pes de les responsabilitats. Crec que queda clar en el teu relat, igual que el cor de la tireta és un bon símbol de l'actitud que fa triomfar a la dona.

Felicitats!

La ciutat i la por, la ciutat i 'amor, la ciutat i la mort, Barcelona i el rerafons dels éssers anònims, Barcelona i el repte... tot meravellosament expressat en el teu escrit. Com sempre, un enriquidor plaer, el de llegir-te. Una forta abraçada
Illadestany

La vida, ens la pot canviar la cosa més nímia. Aquesta idea tan simple, em sembla molt encertada per fer-ne un relat. De vegades ens exprimim el cervell per trobar una idea extraordinària i segurament no cal. Aquesta n'és una mostra. Així, doncs, partint de la idea simple (i alhora brillant) que una tireta pot canviar la vida, només cal dissenyat tot els seu itinerari vital, fet que ens permetrà conèixer, a més de la protagonista, tot un seguit de personatges, i de passada la ciutat, l'objectiu a conquerir. I gràcies a la tireta, l'objectiu s'assoleix. Vestir una idea simple perquè resulti atractiva, en principi no és fàcil. Doncs, sí. Resulta ser que sí. No cal abillar-la amb un model d'alta costura. Resulta que la senzillesa i el to entranyable poden ser un bon vestit. I amb aquests ingredients has aconseguit un relat que es llegeix sol i et dibuixa al final un somriure, perquè els finals feliços revifen l'esperit. Un plaer llegir-te i compartir llibre. Una abraçada.

I molt. És interessant, engrescador, divertit, amb detalls encertadíssims i molt bon ritme. L’estructura m’encanta: anar passant d’un personatge a un altre com aquell qui res i tot fent créixer la història. No és la primera vegada que empres aquesta mena d’estructura, però em sembla que en aquest cas t’ha sortit més bé que mai –la idea de la tireta adhesiva com a element de connexió és d’allò més encertat. Que més et puc dir, noia, que no t’hagin dit els altres; és un relat magnífic.
Una forta abraçada.

Gràcies a vosaltres per la tasca que esteu realitzant!
El projecte relataire del 2008 no va arribar al port previst... però per fi hem tocat terra plegats i estalvis:
Em fa molta il.lusió participar en una obra d'autoria compartida com aquesta!

Una abraçada per a tots i cadascú dels membres de l'ARC,
Unaquimera

Enhorabona!

El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull Barcelona, t'estimo, que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col·lecció Relataires (Editorial Meteora) durant el mes de març de 2011.

Gràcies per la teva col·laboració,

Junta de l'ARC

estic gaudint de la lectura que ens ofereixes.
Dels petits detalls de les coses quotidianes, en fas una vertadera, obra mestre , amb ritme de tren, pas a pas, imparable, cor a cor.
Fantàstic
Avant

Estic segura que ja t'havia comentat fa uns quants dies aquest text, Maite, però com que veig que el meu escrit ha desaparegut, te'l torno a comentar amb molt de gust.

Aquest relat té una introducció magnífica; l'arribada del tren a l'estació de Sants, un moment quotidià que reconeixen moltes persones que viatgen diàriament per anar a treballar a Barcelona, et permet desgranar, a continuació, una esplèndida història de vides encreuades.

M'han encantat les descripcions físiques i anímiques de tots els personatges; són acurades i realistes; m'ha encisat com descrius els ambients, i m'ha embadalit com, per mitjà d'una senzilla tireta, has pogut fer palesa la importància que tenen els petits esdeveniments en la vida de les persones.

El final ens deixa un regust d'il·lusió i d'esperança que és d'agrair.

Sense tireta, però amb el cor a la mà...et felicito!

Una abraçada,

Pilar

He recreat els sentits, he assaborit cada paràgraf per ell mateix, amb el delit d'endinsar-me en l'escena.
Cada cop que el torno a llegir m'agrada més. Sempre m'han agradat les descripcions, les bones és clar, que van teixint la trama i que m'enganxen esperant el desenllaç.
I com m'agrada el final!

Enhorabona Maite, un relat "rodó" de cor a cor, d'escriptora a lectora incondicional.
Gràcies per donar-nos l'oportunitat de gaudir i ... en el meu cas , aprendre!

Una abraçada de cor a cor!
Núria

Estic molt contenta de què m’hagis trobat, Lluvia!
M’han alegrat totes les paraules que has escrit... i especialment els apòstrofs que m’has dedicat ;-)))
Pensa que a escriure s’aprèn llegint i escrivint , així és que... endavant, a llegir i a escriure!

Porto posada la teva abraçada per a què els teus desitjos es facin realitat, i de part meva, t’envio una altra de les bones,
Uq

Te busqué, te leí i m'encantó!
M'apunté encara que no s'escriure en català. Ara t'escric per dir que lindo relat!

Te mando un abrazo fuerte de año nuevo, que este año sea de prosperidad, en todo los aspectos de tu vida, que haya paz, felicidad, amor, salud, trabajo digno y tu literatura.

Melangia boirosa en la quotidionitat.... A mi sempre els iaios, com els nens, sempre m'han despertat tendresa. Cúmul de sensacions. Llegir i percebre.

Em dónes l'ocasió de rellegir un conte d'aquells que s'estatgen a la memòria, per memorable, i perdona la redundància. Una història amb vides encreuades que permet una estructura cinematogràfica, un "travelling", que connecta personatges que respiren realitat, a través d'una descripció prodigiosa, detallista i profunda, dels ambients, les mirades, els silencis, les recreacions dels monòlegs interiors... I tot en moviment, un moviment pausat, d'apropament i seguiment, que ens duu, en fi, a l'escena final on tot es reordena i, per obra del curiós mitjà de connexió que ens fa seguir les vides que es creuen, es produeix la veritable trobada entre éssers humans que aprofitaran l' excusa de la casualitat per trencar i fondre la fredor del contactes ocasionals.
Escena final, sí, si descomptem l'euforitzant epíleg que ens reconcilia amb la vida, i és, en definitiva, una exaltada declaració d'amor (en projecte, tanmateix) a l'urbs, a la ciutat que justifica el concurs i, doncs, la recuperació d'aquest relat certament antològic.

Una abraçada,

franz

Sé que aquest deliciós relat ja l'havia llegit i comentat . Hi ha una frase que no he oblidat :"Es expert en detectar crits muts".
Ara només veig nou comentaris i el meu no hi és. Què ha passat Unaquimera?
Que l'hagis volgut millorar és impossible. Hi ha algunes coses de la nova pàgina que no acabo d'entendre.
Desitjant que aquest any recent estrenat sigui fabulós per a tu t'envio una forta abraçada, d'aquelles que, per temps que passi, sempre es queden amb nosaltres.

El viatge providencial d'una tireta resolt un conflicte que sembla insalvable. Ella, la tireta, és la vertadera protagonista d'aquest relat que es mou entre el comboi que "sargeix el paisatge" i "la catifa rasa de l'asfalt (dues metàfores magnífiques!). La tireta decidirà el futur de la dona que, plena de preocupacions, de frustracions i de gelosia, mira de reüll una noia jove, riallera, despreocupada i estimada, en contrast amb la seva pròpia situació.

Barcelona, la gran urbs, la ciutat que engoleix la personalitat, el temps i els records dels seus habitants, serveix de marc per una història quotidiana i singular, al mateix temps.

Com sempre, Uni, ens regales la teva prosa engalanada amb les paraules precises, unes metàfores meravelloses i una història on el suspens es manté fins a la sorpresa final.
M'ha encantat aquesta tireta. Jo li posaria nom!

Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el relat, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

- enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el relat
- nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

Gràcies de nou. Cordialment,

ARC

Trajecte amb tren que posa a la balança un grapat de vivències corrents per la majoria, úniques per la persona observadora que en treu suc inclús de la llarga excursió de la tireta. Divertit i ple de petits detalls que fan adonar-te de la riquesa del text.

M’agrada com descrius l’arribada a la ciutat per molts un obstacle, costerut, i la sortida plena d’eufòria per l’èxit aconseguit tan sols amb un somriure.

Una forta abraçada

Fantàstic! És un relat amb ressò. Es repeteix dins el cap, poc a poc, pas a pas, cor a cor. El trobo preciós, detallista, imaginatiu, poètic amb això de la tireta balancejant-se de l'un a l'altre. Manté perfectament la coherència narrativa d'un personatge a l'altre. Molt femení, molt observador, molt creatiu. Vaja, que m'ha agradat una mica bastant. Una abraçada d'un tarragoní que ara viu a Barcelona i treballa al carrer Entença, molt a prop de l'estació de Sants. Una altra abraçada, apa.
aleix de Ferrater

maite, avui vull donar-te les gràcies pel teu contacte durant aquests mesos espero que seguim en contacte i que els reis et portin moltes, moltes alegries
una abraçada mataronina
joan

---que ens llegim i ens comentem! Per cert, m´ha encantat el teu càlid comentari a la meva nadala. I m´ha encantat la "coincidència" i el contingut de la mateixa. Per cert, tot i que visc a Badalona arran de mar, sóc de Barcelona i, des de fa un parell de mesos, vinc sovint amb tren fins a l´estació de Sants. Allà, molt a prop, el meu cunyat té un estudi fotogràfic on hi hem començat una aventura apassionant: CONVERTIR LA LITERATURA EN MATÈRIA ESCÈNICA i oferir-la gratuïtament a tothom a través de la xarxa. Si en vols veure un tast cerca a Youtube o a Gogle DESPERTAFERROTITELLA i mira les dues entregues en el següent ordre:
1- Presentació DESPERTAFERROTITELLA i 2-EL LLOP CONDEMNAT.
No cal dir que valoraré amb molt d´interès els teus comentaris.
Si l´aventura titellaire me la vols comentar a part, aquest és el meu mail:
jaumevinaixa@gmail.com.
Intueixo que això és el principi d´una bona amistat.
Un petó molt fort.
Jaume.

PD: (no m´agradaria haver de pronunciar la darrera frase de EL NOM DE LA ROSA... La que es diu a la pel.lícula)

Ja tens els personatges per fer una novel·la. O un curt metratge. Molt ben descrits els sentiments de la dona. I els contrastos d'edats. I no cal dir... Barcelona!

Un Relat molt enriquidor i que m'ha estimulat els batecs del meu cor.
Un Relat humà ple de petites i grans humanitats.
Enhorabona !!!