RE: Per què escriviu?

Escriure és una forma d'expressió que decideixes compartir.
I sense cercar qualificatius, sí comentaris, si s'escau.
Escriure és com aquella persona que li agrada caminar i pel camí es troba un altre persona i tot saludant, xerren i intercanvien.
Escric i camino i trobo molta gent.

Bon dia!
Faré quatre ratlles per respondre la qüestió que planteges. Jo crec que escric (dic crec perquè fins i tot la meva ment és un misteri per a mi...) perquè si no el meu cap faria un pet! Tinc tantes i tantes coses al cap...les reals, les que m'invento, les que m'agradaria, les que no suporto, la veritat, la mentida, els plantejaments, les conclusions, els problemes, les preguntes, les respostes, els dies, les nits... En fi, un munt de comes que substitueixen els "...". Escric perquè hi ha quelcom que m'engega un motor, perquè necessito vomitar conceptes que em ronden pel cap. Perquè m'agrada després llegir-me, mastegar-me, crec que aquests exercici m'ha ajudat a trobar parts de mi que no hauria conegut d'una altra manera. Perquè és una manera de tragar oxigen i respirar.
Apa, bon cap de setmana a tothom!!!
I ens trobem ben aviat al dinar!!!

Per vanitat.

Perquè m'ho passo bé, per necessitat, per interpretar les petites situacions quotidianes, per explicar-me el món, per desconnectar del món, per imaginar un nou món, per crear, per recrear, per jugar amb les paraules, per introduir-me en la psicologia humana com si fos una sonda, per... Ara m'adono que escric per moltes coses... Bé, vaig a escriure. Bon dissabte.

Entre altres motius secundaris, Ara escric perquè ...

Per escrit ofereixo una abraçada a qui li vingui de gust rebre-la,
Uq

Perquè m'agrada.

salutacions
Xavier(XvI)

que puc donar és "no ho sé". però així gratant gratant em surt que escric per rebatre a mals mestres que he tingut (només alguns), i als quals vull fer entendre el seu error. I quan dic mestres no em refereixo a profesionals de l'ensenyament només, sinó a persones que des de la seva totpoderosa situació d'adults se suposava que a la meva infantesa m'havien d'alliçonar. Les lliçons d'algun d'ells són la principal motivació de les meves lletres; els vull desmentir. També escric perquè siguin reals algunes històries sorprenents que se m'acudeixen. Per a passar-m'ho bé. Per a comunicar el més íntim de mi a qui vulgui llegir-me (sóc exhibicionista nat).

I després estan les raons autèntiques, que les sap el meu inconscient, no pas jo.

Sincerament, no ho sé pas. Segurament, de manera inconscient, per ocupar unes hores i… és veritat! Perquè m'hi trobo a gust.

Sense ànims de fer polèmica, crec que en Calderer ha fet trampa. Hauria d'haver preguntat...

Per què escrivim?

Us heu adonat que ell, dissimuladament s'ha quedat fora de la pregunta?

- Joan -

Jo escric per sobreviure. És en allò que escric és on sóc més jo que mai. Normalment he de portar una màscara - en el bon sentit de la paraula -, doncs treballo de cara al públic i és convenient no semblar ni molt seriosa ni molt esbojarrada. I jo, malauradament tinc aquests dos extrems en el meu dins, de manera que a la feina he de ser com una bona actriu i tenir el punt just de simpatia, sense passar-me de divertida però tampoc ser distant.
Escriure, em permet ser jo mateixa, sense condicionants de cap mena. I a més, és com una catarsi, no en sé el motiu. Quan fa temps que no escric res em sento malament, malgrat saber que no tinc un gran talent, però m'és igual. Suposo que és un vici?, podria ser, potser sí.

gyps

és com preguntar per què ens agrada nedar o prendre el sol...

bé, sempre he escrit i llegit, des de que vaig aprendre no he parat i ho faig bàsicament per entretenir-me, i crear n'és una manera també. Si se m'hagués donat el dibuix o la pintura, potser no escriuria, no sé. També és veritat que escriure et fa desenvolupar una part de l'inconscient que, d'altra manera, restaria adormida : la imaginació!!.

angie

Escric per respirar, per viure, per escoltar l'eco dels sentiments. Per mi escriure és com una finestra oberta al món. I perquè surten els mots a flor de pell. També és una manera d'estalviar-se el psicòleg -que de vegades el necessitaria més-. Des de fa molts anys sempre porto una llibreteta a la butxaca.

onatge

Acabo de llegir la resposta de la gypsy, i comparteixo el que diu. Les persones que em coneixen, em coneixen, però en definitva sóc el que són i diuen els meus escrits.

Escrivint també m'arriben abraçades com la de Unaquimera, que les deixa a l'aire...

Els escrits en general no deixen mai indiferent.

onatge

Escric per descobrir què porto dins meu, per conèixer-me millor. Després de molts anys escrivint encara, avui dia, em sorprenc a mi mateixa. L'acte d'escriure és despullar-se, deixar que els sentiments no restin amagats dins del cor. Escriure, per a mi, és jugar constantment entre la ficció i la realitat.
Escriure és sincerar-se amb un mateix.

La veritable pregunta és:
Perquè volem que ens llegeixen?
Crec que la resposta ja ha estat donada...
Per vanitat!
Salut!
F.

Escriure té efectes terapèutics, en la meva modesta opinió. Permet, d'una forma més o menys conscient, guarir-te de tot allò que et fa mal, que no entens, que voldries canviar.
De fet és un intent, com l'art en general, un intent que no esdevé mai. Només quan escrius i penses que estàs en aquest camí pots gaudir del procés, per això jo crec que té un component d'addicció. Els efectes beneficiosos provenen del fet que concentres tot el teu interès, els teus pensaments en una tasca determinada i no penses en res més fora d'això, mentre dura el procés. De fet és una forma de meditació, d'introspecció, de coneixement d'un mateix i del món que t'envolta.

El que no m'agrada d'aquest món de l'escriptura és la vanitat, que jo lluito per mantenir a ratlla, cosa que em resulta bastant fàcil; en això sóc molt realista